Demana a Rajoy i Mas que parlin per "rebaixar la tensió" i creu que la seva proposta de reformes per "millorar" la Constitució s'obre pas
MADRID, 12 des. (EUROPA PRESS) -
El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha carregat durament contra el simposi 'Espanya contra Catalunya' que comença aquest dijous a Barcelona, qualificant-lo d'"acientífic" i de "disbarat" que "provoca l'enfrontament", però creu que no té recorregut penal, així que denunciar-lo només serveix per "aconseguir un titular".
En una entrevista a Antena 3 recollida per Europa Press, Rubalcaba ha titllat de "terrible" que l'administració pública financi amb diners dels catalans "campanyes que estan construïdes sobre mitges veritats".
Tot i que ha reconegut que sempre hi ha alguna tesi que "s'aproxima a la veritat", ha denunciat que el simposi tingui "aparença acadèmica", ja que "no hi ha res més acientífic" que partir "d'una conclusió ja predeterminada en el títol" i "agafar la història, manipular-la per convertir-la en un instrument polític".
Segons la seva opinió, el pitjor és que l'acte "provoca l'enfrontament" i està "pensat per enfrontar Catalunya amb la resta Espanya", per començar amb un títol que pressuposa que Espanya i Catalunya "no són plurals".
Així, s'ha preguntat "a quina Espanya es refereix" aquest títol, "si és que els gallecs o els extremenys o els andalusos no van patir la dictadura de Franco" i només Catalunya ha "patit les desgràcies" que ha tingut Espanya a la història. Segons l'opinió de Rubalcaba, si fins i tot ERC diu que no està totalment d'acord amb el títol, és clar que els organitzadors "s'han passat".
"JURÍDICAMENT NO VA ENLLOC"
Tot i això, ha discrepat de la decisió de PP, Ciutadans i UPyD de denunciar davant de la Justícia el simposi per incitació a l'odi, perquè creu que "jurídicament no va enlloc" i acabaria arxivant-se. És més, creu que aquests anuncis només serveixen per "aconseguir un titular a la premsa" i això "no ajuda gaire".
Pel cap de l'oposició, el congrés és una iniciativa política i cal tractar-la com a tal, així que ha avançat que el PSC es dirigirà al conseller de Presidència de la Generalitat, Francesc Homs, al Congrés, per "increpar-lo" o, com ha rectificat després, "preguntar-li i criticar-lo". "La Justícia hi és per a un altre tipus de coses", ha resumit.
Sobre el fons del problema de la tensió sobiranista a Catalunya, Rubalcaba ha dit desconèixer si hi ha converses entre el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i el de la Generalitat, Artur Mas, per "rebaixar la tensió", tot i que ha afirmat que, quan ell ha parlat amb un i o altre sempre "ha trobat a priori voluntat de rebaixar la tensió".
Segons la seva opinió, quan "es vol trencar alguna cosa" --la qual cosa considera legítima en principi-- "el fet lògic és que s'atiï l'enfrontament i "s'aprofiti la crisi per crear malestar". Enfront d'això, ha defensat que la posició del PSOE és "buscar les causes de la situació i mirar d'arreglar-la".
"Jo dic a Rajoy i a Mas que aquest és un tema seriós, complicat, que s'està enverinant, i que abans que arribem a una situació, no sé si irreversible, però sí de més tensió, els governs ens asseguem a parlar, o s'asseguin a parlar, jo no sóc al Govern central però des de l'oposició ho intento", ha argumentat.
REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ
Per Rubalcaba, l'actual tensió "no passa perquè sí" sinó que és conseqüència d'un procés llarg "de deteriorament" i, per "reconstruir les formes de convivència" ha tornat a defensar una reforma de la Constitució, per resoldre aquest i d'altres problemes, perquè veu "tensions territorials també en altres llocs".
De fet, creu que, un any després que llancés la proposta --"em vaig quedar sol i n'hi va haver que em van acusar de visionari", ha dit-- ara "tothom admet que hi ha coses per retocar".
En aquest punt, ha insistit que no vol un procés constituent, sinó "veure quines coses" es poden "millorar" a la Carta Magna, entre les quals hi ha incloure la sanitat entre els drets fonamentals, "desbloquejar alguns assumptes polítics" com el sistema electoral --constitucionalització del qual impedeix fer-hi reformes amb agilitat-- i reconèixer que Espanya té un sistema federal i reformar, en conseqüència, institucions com el Senat.
