Publicat 06/02/2014 11:56

Rubalcaba va dir al PNB que el final d'ETA passa per la dissolució sense contraprestació

Alfredo Pérez Rubalcaba
EUROPA PRESS

Els socialistes van retreure al PNB l'intercanvi de documents amb EH Bildu-Sortu i els nacionalistes van dir que no busquen un front comú

BILBAO, 6 febr. (EUROPA PRESS) -

El secretari d'Organització i Coordinació del PSE-EE, Rodolfo Ares, s'ha referit a la reunió que divendres passat es va fer entre el lehendakari, Iñigo Urkullu, el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, el secretari general del PSE-EE, Patxi López, i el president del EBB del PNB, Andoni Ortuzar, per afirmar que els socialistes van traslladar als nacionalistes que en la gestió del final d'ETA "ha de buscar-se el màxim consens i fer-la des de l'exigència que ETA es dissolgui sense cap contraprestació".

Segons ha afegit, també han demanat "que el món que li va donar suport i cobertura assumeixi la responsabilitat del seu suport i justificació al terrorisme".

Ares ha afirmat que se'ls ha demanat "que fos discreta" i han complert el seu compromís, però afegeix que "sembla que hi ha hagut també interès que aquesta reunió es conegués a través dels mitjans de comunicació".

"No era secreta, era discreta i confirmo que hi ha hagut aquesta reunió i que ha estat una reunió en la qual especialment es va parlar d'algunes qüestions i discrepàncies que havia hagut del PSE amb el Govern sobre la política que estava impulsat el Govern basc, en especial el que ha estat una sèrie de reunions i intercanvi de documents amb EH Bildu-Sortu, perquè teníem la preocupació que s'estigués intentant recórrer una sendera sense l'exigència necessària a aquest món perquè assumís les seves responsabilitat pel suport i justificació del terrorisme", ha explicat.

Segons ha explicat, per part del PNB se'ls ha assegurat que "no hi havia voluntat de fer una unitat d'acció amb el món d'EH Bildu per part del Govern o del PNB, que se n'anava a mantenir l'exigència tant cap a ETA com cap al món de l'esquerra abertzale" i, ara el que espera al PSE és "que es compleixi".

Ha indicat que el lehendakari "sabrà si cal o no donar compte a altres partits, especialment al PSE-EE" d'allò tractat de la reunió amb Rajoy.

"És qui té responsabilitats de Govern qui ha de decidir si considera que cal donar comptes o no", ha dit, per afegir que "tampoc cal descartar que es pugui demanar algun tipus d'informació pels cursos adequats".

D'altra banda, Ares espera que la reunió que van mantenir dimarts passat a La Moncloa el president del Govern, Mariano Rajoy, i el lehendakari, Iñigo Urkullu, porti a acords entre els Executius central i basc sobre "el tancament definitiu del terrorisme" i el final d'ETA que incloguin a la resta de partits.

En una entrevista concedida a Radio Euskadi, recollida per Europa Press, Ares ha considerat que està "bé" que el lehendakari es reuneixi amb el president del Govern "per abordar els problemes que té País Basc com país i com societat".

Ares ha explicat que el PSE-EE aposta per fer "una política consensuada, dinàmica i intel·ligent, una política d'Estat per aconseguir el tancament final del terrorisme, perquè definitivament ETA es dissolgui".

Segons la seva opinió, això "cal fer-ho pensant en una política que sigui útil, en una política d'Estat i no partidària", però també en "una política que tingui com a objectiu consolidar la convivència sobre principis bàsics i democràtics que hem consensuat al Parlament i on cadascú ha d'assumir les responsabilitats del seu passat".

En aquest cas, ha precisat que EH Bildu "ha d'assumir amb tota claredat que el seu suport, justificació i empara al terrorisme durant tants anys ha estat una equivocació". "I han de reconèixer el dany que va suposar aquest suport", ha asseverat.

PONÈNCIA DE PAU

En aquest sentit, ha afirmat que "el dia que li senti dir, per exemple, al president de Sortu, Hasier Arraiz, que el terrorisme en democràcia mai hauria hagut d'existir, que assumeixen la responsabilitat del seu suport i justificació al terrorisme, el dia que el senti dir que no només permeten que el terra ètic al Parlament sigui la base del treball, sinó que el seu partit ho assumeix en la seva pràctica diària, institucional i política, serà el moment" de plantejar-se tornar" a la ponència de pau, però "és evident que avui no es donen les condicions".

Ares ha assegurat que el seu partit li ha dit a l'executiu del PP, "amb discreció, però també amb molta claredat, en privat i en públic, que el Govern d'Espanya hauria de fer una política que fos d'Estat i d'acord amb la situació".

El dirigent socialista ha assenyalat que "hem acabat amb les activitats terroristes, cal tancar definitivament el cicle del terrorisme, acabar definitivament amb ETA i això cal fer-ho amb una política acord de manera que està passant avui, no amb la mateixa política que es feia quan ETA atemptava".

Per aquesta raó, han "exigit i plantejat al Govern el que cal fer, però, desgraciadament, no ho està fent".

DENUNCIA PER TORTURES

D'altra banda, s'ha referit a la vista oral celebrada aquest dimecres en el Jutjat penal número 7 de Bilbao per la denúncia que ha presentat fa tres anys, quan era conseller d'Interior, contra l'advocat defensor de presos d'ETA Alfonso Zenon, per acusar a l'Ertzaintza de practicar "tortures" a uns detinguts com a presumptes membres de l'organització terrorista, "seguint ordres seves".

Ares ha afirmat que és radicalment fals que ell hagués donat ordres perquè l'Ertzaintza torturés: "Cap conseller va a donar ordres que es facin actuacions il·legals. Jo mai he donat ordres a l'Ertzaintza de com ha de fer el seu treball, sempre hi ha hagut una exigència que ho faci, com no pot ser d'una altra manera, amb el més escrupolós respecte a la legalitat i als protocols d'actuació, pel que és evident que hi ha hagut un intent d'embrutar el meu honor, la meva credibilitat política i personal", ha manifestat.

A més, ha afegit que aquestes acusacions es van fer contra ell per ser "el màxim responsable de l'Ertzaintza", per la qual cosa "també es volia seguir una estratègia de desgast i desprestigi del bon treball i del bon fer professional de tots els agents de la nostra policia" i, per això, ha precisat, li va semblar "imprescindible i necessari presentar una querella contra aquest advocat".

"Ho vaig fer perquè tot no val. No és possible imputar acusacions tan greus sense tenir cap sosteniment per fer-ho i sabent que és mentida", ha insistit.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés