Crida l'independentisme a buscar consensos i "allar els agents" que l'impossibiliten
BARCELONA, 4 febr. (EUROPA PRESS) -
La secretria general d'ERC, Marta Rovira, ha defensat aquest dimarts impulsar el dileg amb el Govern central, per ha avisat que "no és possible el camí de la resolució política del conflicte sense frenar la repressió i sense una amnistia per a tanta injustícia".
Rovira ha destacat la importncia que l'independentisme vagi a la taula de dileg amb el Govern central "havent consensuat moltíssim", ha dit per videoconferncia en la comissió del Parlament sobre l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya.
Ha cridat l'independentisme a combatre la "repressió" conjuntament des d'un punt de vista estratgic, construint una defensa collectiva, i ha avisat que el punt actual és de no retorn i que l'Estat contribueix que sigui així, així com que no vol ser d'una generació que va fer possible l'1-O per no va ser capa d'utilitzar-ne el llegat.
REFLEXIÓ I ADVERSARIS CLARS
Rovira ha advertit que només s'avana quan es generen grans consensos entre les institucions i la ciutadania, i que l'objectiu del 155 i de la resposta de l'Estat "ha estat precisament aquest, tallar aquest fil invisible que ho lligava tot i feia possible aquest lideratge polidric".
Així, creu que només amb un lideratge a partir de grans consensos ser possible avanar --cosa que creu que s'ha de demanar a tothom, i no sempre als mateixos--, per la qual cosa s'ha de reflexionar abans d'"obrir la boca" en debats públics per evitar alimentar la divisió interna, i tenir clar quin és l'adversari.
Creu que cada partit ha d'assumir el repte de reflexionar abans de parlar i fer-ho buscant el consens en un escenari que considera de molta toxicitat: "El repte és allar els agents que no fan possible un clima de consens mínim", ha dit, i ha demanat afrontar la situació parlant en comptes de competint, sense buscar l'adversari en l'independentisme.
"SOROLL INTERN" DAVANT EL 155
Rovira, que creu que el 155 va vulnerar el principi democrtic a Catalunya, ha sostingut que la interpretació que se'n va fer va implicar una modificació substancial de la Constitució, que va suposar una actualització "del pacte constitucional del 78 de manera clarament unilateral i autoritria".
Així, ha afirmat que el pacte constitucional est mort i que al rgim del 78 li ha caigut la mscara, en paraules de Rovira, que ha advertit que, tal com es va dissenyar, va representar una "carta blanca per usurpar les competncies de qualsevol Comunitat Autnoma, no només de Catalunya, que pugui discrepar o tenir una posició ideolgica diferent a la del Govern central".
Ha criticat que es decretés presó provisional a l'exconseller Jordi Turull durant el seu debat d'investidura, i la reacció a la resolució del Comit de Drets Humans de l'ONU, que va acceptar mesures cautelars per assegurar els drets polítics de l'expresident de l'ANC Jordi Snchez, que havia estat proposat abans com a candidat.
"La falta d'unitat interna i el soroll intern van fer que no sabéssim posar en valor aquesta victria" en el Comit de Drets Humans de l'ONU, segons Rovira, que ha dit que els partits independentistes tampoc no es van aclarir després de l'empresonament de Turull pel debat intern.
Francesc de Dalmases (JxCat), que ha dit que Rovira representa "una altra victria de l'exili" perqu pot expressar-se lliurement, ha garantit que sempre trobaran la seva formació en la defensa de les institucions, i el republic Jordi Orobitg ha apostat pel dileg amb el Govern central, tot i que s'ha d'encarar amb precaucions.
Marc Parés (comuns) ha preguntat a Rovira si guanyar unitat implica excloure la resta de partits --cosa que ella ha negat--, i ha demanat buscar acords entre forces polítiques catalanistes i plurals, després de la qual cosa Carles Riera (CUP) ha dit que comparteix el posicionament de Rovira per que li genera una "gran inquietud" que les polítiques del Govern distin d'aquest posicionament, segons ell.
MIREIA BOYA
També ha comparegut l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, que ha criticat la "poca resistncia" dels dirigents que van quedar a la Generalitat amb el 155 i ha retret que, segons ella, l'octubre del 2017 es va perdre una oportunitat per aprofundir en l'estratgia de la desobedincia, perqu creu que la gestió posterior a l'1-O ha estat una derrota per a l'independentisme.
Ha assegurat que després de l'1-O va haver-hi "amenaces de mort de l'Estat" i que per aix es va renunciar a implementar la declaració d'independncia, cosa que ha lamentat perqu considera que la violncia no és culpa dels qui la pateixen i que no s'haurien d'haver paralitzat mobilitzacions per aquest motiu.
Així mateix, ha recriminat la falta d'unitat estratgica de l'independentisme: "És la seva responsabilitat entendre's, la política és aix. Parlar i negociar un full de ruta comú per a l'objectiu compartit", i també ha carregat contra el dileg amb l'Estat perqu, a parer seu, no ha funcionat mai.
