Defensa els sindicats perquè no s'estengui un model "assembleari" en què "qui més crida té la raó"
MADRID, 27 maig (EUROPA PRESS) -
El president de la CEOE, Juan Rosell, ha afirmat aquest dimecres que l'Estat hauria de sufragar part del cost que suposa per als empresaris i els sindicats la negociació col·lectiva, tant sectorial com en l'àmbit d'empresa. "No tenim intenció de cobrar un euro, tot el que puguem rebre ho traspassarem als negociadors", ha advertit.
Respecte al cost que això tindria, ha assegurat que CEOE té estudis sobre això i que al seu moment es faran públics, però ha avançat que seria una quantitat "ridícula".
Durant un esmorzar organitzat per la Confederació Espanyola de Directius i Executius (CEDE) sobre la reforma laboral, Rosell ha defensat amb rotunditat la negociació col·lectiva. "Crec més en la negociació col·lectiva que en les reformes laborals; si som capaços d'adaptar-la al dia a dia de les empreses, poca legislació ens fa falta", ha dit.
Si bé, ha deixat clar que aquest àmbit bipartit necessita una "auditoria" per identificar els punts que necessiten una modernització, com la seva excessiva complexitat, la falta d'estadístiques fiables o aquest necessari suport econòmic als interlocutors.
Amb més detall, Rosell ha explicat que, a vegades, es dóna el cas que els negociadors, per la complexitat de la legislació laboral, necessiten advocats laboralistes que els assessorin, fet pel qual ha qüestionat: "Això qui ho paga?".
Segons la seva opinió, situacions "pràctiques" com aquesta requereixen un mecanisme que "parteix del que es cotitza" que es destini a sufragar aquest tipus de despeses que implica la negociació de convenis col·lectius. "Si això no ocorre, la negociació col·lectiva podria deixar d'existir, sobretot en l'àmbit de les empreses petites", fet que seria "catastròfic". "Si no es fa, no en un mes ni dos, però en un any o dos, explotarà", ha arribat a advertir.
Una altra de les preocupacions de Rosell en aquest àmbit és que "els negociadors comencen a desmotivar-se", perquè en molts casos, als seus 60 o 65 anys, van negociant els convenis des de la Transició.
DEFENSA FÈRRIA DELS SINDICATS
Mentre que la negociació col·lectiva és cosa de dos, Rosell també ha reclamat fons per als sindicats i ha defensat la seva funció social i econòmica. Així, ha insistit que els interlocutors s'estan jubilant i hi ha la possibilitat de quedar-se "sense interlocutors fiables i preparats, que sàpiguen idiomes, que sàpiguen sumar i restar", a què ha afegit que "això cal pagar-ho". "Als sindicats no els arriben els fons del cel", ha postil·lat.
En aquest punt, Rosell ha advertit: "Els sindicats han de ser forts i potents, si no, ens tornarem assemblearis i així no s'arriba enlloc perquè és qui més crida, qui té la raó".
Per a això, ha continuat dient, les centrals, de la mateixa manera que les patronals, "han de modernitzar-se". "Cal donar-los espai i ajudar-los en la seva reestructuració", ha afegit.
A ESPANYA ES CREA L'OCUPACIÓ QUE ES CREA
D'altra banda, Rosell ha destacat que a Espanya es crea ocupació, tot i que no de la qualitat que es voldria. "Qualsevol feina sempre és bona", entén en qualsevol cas el patró de patrons, que ha argumentat que "les coses no passen del negre al blanc en un dia".
D'altra banda, preguntat per si creu que cal controlar encara més l'arribada d'immigrants per reduir les taxes d'atur, Rosell ha respost que la immigració comença a ser un problema a Europa i que, "encara que no se'ls pot dir (als immigrants) que no vinguin", sí que "cal establir regles del joc".
