BARCELONA, 18 nov. (EUROPA PRESS) -
La professora d'Història Medieval a la UB i filla de l'exministre socialista Ernest Lluch, Rosa Lluch, ha afirmat que el desmantellament i fi de la banda terrorista ETA, els membres de la qual van assassinar el seu pare la nit del 21 de novembre del 2000, li va facilitar molt el dol.
"El desmantellament d'ETA em va facilitar molt el dol. Em va facilitar molt pensar: 'Ningú no tornarà a patir això. Ningú no tornarà a passar per això que he passat. Ningú no tornarà a tenir aquest dolor per aquesta causa. Realment la fi d'ETA va ser un bàlsam", ha dit en una entrevista d'Europa Press amb motiu del 25è aniversari de l'assassinat de Lluch.
Ha afegit que alguns responsables polítics n'han de ser conscients, i que mitjançant els seus posicionaments, "potser per acció, o per omissió", no permeten fer el dol.
"Cada vegada que et treuen el nom del teu pare per fer mal a un altre partit, no t'estan permetent fer el dol. O cada vegada que no dimiteixen quan tenen responsabilitats, no t'estan permetent fer un dol. Si pensessin en les víctimes de veritat actuarien de manera diferent", ha valorat.
EH BILDU
Ha afirmat que el camí que s'ha recorregut durant aquestes dues dècades i mitja al País Basc s'ha de valorar de manera absolutament positiva: "Abans hi havia una gent que matava i ara no maten. Abans hi havia una gent que segrestava i ara no segresten. I hi havia una gent que no creia en els valors de la democràcia i que ara estan en el joc democràtic".
"Qui em digui que això no és millor, ho sento, però no ho entenc", ha postil·lat, i ho ha atribuït a un èxit de molta gent i de molts anys de feina, i d'una societat --la basca--, que va dir prou.
Ha sostingut que l'esquerra abertzale té passos pendents a fer, tot i que ha aconsellat mantenir el retrovisor posat i, alhora, veure el got mig ple: "Bona part de la gent que ara és a Bildu són els que més van treballar perquè ETA deixés les armes".
PARTITS POLÍTICS
També s'ha referit als partits polítics, concretament al PP i Vox, i al que ella considera una utilització partidista de les víctimes del terrorisme quan ho fan per atacar EH Bildu o el Govern central.
"Em ve una sensació de que per tenir vots qualsevol cosa és vàlida i que per tenir vots tant se'ls en dona si fas mal o no fas mal a persones que ja han patit prou. Ara el PP parla d'ETA, però mentre estava al govern no parlava d'això", ha lamentat.
Ha estès la crítica a algunes associacions de víctimes del terrorisme d'ETA, en les quals sempre ha rebutjat participar per no voler, en les seves paraules, ser utilitzada políticament: "S'estan llançant les víctimes a la cara. S'estan retraient víctimes els uns als altres. No pregunten mai a les víctimes què necessitem".
"De tant en tant surten alguns polítics fins i tot dient: 'ETA va matar Ernest Lluch'. Però mai després aquest polític ha agafat el telèfon i ha dit: 'Eh, Rosa, puc fer res per tu? o Necessites alguna cosa?' Em sembla que són plenament conscients del que fan", ha valorat.
RECORD PERSONAL
Sobre el seu pare, ha destacat com a llegat polític l'impuls a la llei de sanitat i la llei de consum, però ha subratllat que, en la seva part més personal, sovint el recorda com "un universitari exemplar".
"Que es feia preguntes, que buscava respostes, que no va parar mai de fer recerca, que no va parar mai de fer classes, que no va parar mai de donar conferències, que no va parar mai de voler aprendre més i d'ensenyar i compartir el que sabia", ha relatat.
En aquest sentit, ha dit que la continua sorprenent com de viva està la memòria de Lluch, i tot i que s'estimaria més fer el dol, en dates tan assenyalades com aquesta efemèride, en privat, és "un honor i un orgull que es continuï fent públic" i que se'l recordi.
JOAN MAJÓ
Per la seva banda, el president de la Fundació Ernest Lluch i exministre d'Indústria i Energia, Joan Majó, ha rememorat en una entrevista a Europa Press la seva proximitat amb Lluch durant l'etapa en la lluita antifranquista, quan van ser companys en el Consell de Ministres i després de deixar el Govern central.
Majó ha destacat la transversalitat que suscita el seu record: "A Ernest no l'està acompanyant en tot això el seu partit, sinó que som tots. Hi ha molta gent. L'Ernest és un home de tots. I això ho demostra l'enorme quantitat de carrers o aules que es diuen Ernest Lluch, i que no ho ha promogut necessàriament un partit o altre".
També ha dit que en la fundació intenten promoure el que defensava Lluch respecte al diàleg com la manera de resoldre els problemes, i ha destacat la importància que donava al benestar: "L'Ernest deia que la importància del progrés és precisament l'augment del benestar".
