Rull assegura que Llarena "hauria d'assumir alguna responsabilitat"
BARCELONA, 2 set. (EUROPA PRESS) -
Els exconsellers Raül Romeva i Josep Rull han reclamat al Govern central una resposta al dictamen del Comit de Drets Humans de Nacions Unides sobre la vulneració de drets civils i polítics als expresos de l'1-O quan eren diputats del Parlament: "Se'n diu amnistia".
En una roda de premsa aquest divendres a Barcelona amb els advocats Jordi Pina i Carles Mundó, i en connexió en directe amb l'advocat Nico Krisch a Ginebra (Sussa), Romeva ha assegurat que aquest dictamen "obliga a una reacció" per part del Govern central, que té 180 dies per adoptar mesures.
"Hi ha d'haver una resposta política, se'n diu amnistia. S'ha judicialitzat un conflicte polític i l'única manera de desjudicialitzar-lo és anullar les causes judicials", ha sostingut l'exconseller republic, que ha demanat retornar el debat de l'autodeterminació a l'mbit de la política.
Romeva ha destacat que aquest cas, a més de ser "una victria moral i política, és també una victria de defensa de drets fonamentals" de qualsevol persona que vulgui defensar idees de manera pacífica.
Tots dos han afirmat que aquesta resolució evidencia que en el dret espanyol "no hi ha respecte a la separació de poders i hi ha hagut una clara ingerncia del poder judicial en el marc legislatiu", i també han destacat que suposa el reconeixement que hi ha hagut voluntat d'aplicar el dret de manera desproporcionada amb objectius polítics, segons ells.
"MUNICIÓ JURÍDICA"
Han sostingut que aquest dictamen és "clau" de cara a la causa oberta al Tribunal Europeu de Drets Humans, i Rull ha explicat que esperaran que el Tribunal Suprem informi d'aquesta resolució al tribunal de Luxemburg i, si no ho fa, ells la presentaran en les qüestions prejudicials.
"Tindrem una bona munició jurídica per a les causes que tenim obertes", ha celebrat Rull, que ha destacat que aix els permetr acreditar que hi ha hagut voluntat de perseguir una determinada conducta política, en les seves paraules.
Rull ha criticat que s'ha vist una "primera reacció de menyspreu de la resolució" per part del Govern central, i ha subratllat que no és una resolució simblica sinó que exigeix compliment.
RESPONSABILITATS DE LLARENA
També ha sostingut que el jutge instructor de la sentncia de l'1-O, el magistrat Pablo Llarena, "hauria d'assumir alguna responsabilitat", i ha afegit que en un país normal aquesta resolució hauria de tenir conseqüncies immediates.
L'exconseller de Junts ha defensat que el dictamen mostra que el processament per rebellió dels dirigents independentistes "no tenia cap mena de fonament, no hi havia violncia, i les úniques armes eren les urnes", i ha afegit que és poc optimista que l'Estat mogui pea en els 180 dies que Nacions Unides dona de termini.
També ha explicat que Junts ha presentat una iniciativa al Congrés per a l'eliminació de l'article 384bis de la llei d'enjudiciament criminal --que parla de decretar presó provisional per a persones que hagin coms delictes relacionats amb grups armats o terrorisme--, ja que creu que aquesta hauria de ser una de les mesures que adopti l'Estat després del dictamen de l'ONU.
D'altra banda, Romeva ha dit que caldr esperar la resposta de l'Estat, i també ha destacat que ERC ja ha demanat la compareixena al Congrés dels ministres de Justícia i Exteriors perqu "donin resposta" al dictamen.
