Acusa del seu independentisme la sentncia del TC sobre l'Estatut i es defineix com a expert de la "cultura de la pau"
MADRID, 19 febr. (EUROPA PRESS) -
L'exconseller catal d'Afers Exteriors Raül Romeva ha defensat durant la seva declaració aquest dimarts davant del tribunal del procés al Tribunal Suprem que la concentració del 20 de setembre del 2017 davant de la Conselleria d'Economia "no és un alament" i que "les úniques armes van ser les de la Gurdia Civil".
L'exmandatari catal ha fet aquestes manifestacions després de definir-se com un expert en resolució de conflictes i "cultura de pau" i negar "ser independentista", si bé ha explicat que ho "est" per la "ruptura emocional profunda" que li va produir la sentncia sobre l'Estatut que va dictar el 2010 el Tribunal Constitucional.
També s'ha referit Romeva a l'absncia de violncia en relació a la jornada de l'1-O, quan des del Govern catal van cridar la ciutadania a participar "lliurement i bviament de manera no partidista". La situació segons ha reconegut l'exconseller va ser "tibant en el sentit de preocupació per hi havia una ferma determinació cívica i pacífica de dur a terme el dret a vot", i l'únic ús de la violncia de manera injustificada va ser al seu parer la de les forces i cossos de seguretat de l'Estat.
Romeva ha fet aquestes afirmacions en resposta a les preguntes del seu advocat Andreu Van den Eynde, després de rebutjar respondre les preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, de l'Advocacia de l'Estat i de l'acusació popular exercida per Vox, a la qual s'ha referit en un moment de la seva diatriba, que ha tingut un carcter molt polític i que no ha estat tallada pel tribunal.
Les primeres preguntes de l'advocat Van den Eynde s'han adreat a destacar la "cultura de la pau" sobre la qual s'ha sostingut tota la carrera de Romeva, que va arribar a ERC després d'exercir crrecs per ICV --va ser europarlamentari d'aquesta coalició d'esquerres-, després de ser objector de conscincia, fer classe sobre relacions internacionals, coordinar campanyes per a la pau a Bsnia i Hercegovina de la Unesco i publicar diversos llibres sobre pau i seguretat.
El punt d'inflexió per "ser independentista", l'ha situat l'exconseller al 2010, quan segons ha relatat va baixar "del vaixell del federalisme" per pujar al de la República catalana a causa de la sentncia de l'Estatut, que ha qualificat de "dramtica" i obra d'"un tribunal polititzat" de tan sols deu magistrats, en no substituir-se els recusats o els que havien mort.
"Em defineixo com a demcrata, republic i europeista i ara estic amb els independentistes perqu defenso un dret basat en la no-discriminació que no va en contra de ningú", ha manifestat, per afegir que mentre els qui defensen "uns valors per sobre d'una circumstncia" estan sent jutjats, "els qui amenacen l'Europa dels drets i les llibertats s'asseuen al banc de l'acusació", en clara allusió a Vox.
DRET A L'AUTODETERMINACIÓ
Romeva també ha emprat gran part de la seva intervenció a defensar el dret a l'autodeterminació, en afirmar que no est prohibit en la Constitució, per la qual cosa considera que "és qüestió de voluntat política trobar la manera d'exercir-lo".
D'aquesta manera, ha reconegut que "durant tota la seva vida" ha parlat "sense cap problema i sense cap rubor" sobre el dret a decidir a Catalunya, també com a eurodiputat i com a conseller del Govern de la Generalitat.
"Sí, jo he defensat el dret a l'autodeterminació, per és que no és cap delicte", ha insistit Romeva a les preguntes del seu advocat, i després de subratllar que "l'autodeterminació no va en contra de la Constitució espanyola".
