No contempla un escenari en el qual el Tribunal Suprem pugui revocar els indults del Govern als presos del procés
MADRID, 5 ago. (EUROPA PRESS) -
La ministra de Defensa, Margarita Robles, considera que en cas que hi hagués un nou Estatut per a Catalunya no es podrien incorporar les competncies que va anullar el Tribunal Constitucional en matria de Justícia, sobretot les referides al Consell de Justícia de Catalunya.
En una entrevista amb Europa Press, Robles defensa crear un clima de retrobament amb aquesta comunitat autnoma i no contempla l'escenari que el Tribunal Suprem retiri els indults que va concedir el Govern als presos del procés. Aix sí, reclama al president del Govern, Pere Aragons, que governi per tota Catalunya.
El ministre de Cultura i dirigent del PSC, Miquel Iceta, es va mostrar partidari de cedir a Catalunya les competncies de l'Estatut que va anullar el Tribunal Constitucional, i entre elles est la creació d'un Consell de Justícia de Catalunya i nombroses competncies de Justícia que anirien unides a aquest consell.
No obstant aix, la titular de Defensa, magistrada de professió i exvocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), considera que aix no és possible. En aquest sentit explica que "amb el marc constitucional, el Consell ha de ser únic per tota Espanya". Margarita Robles recalca que "en aquesta part concreta la sentncia del Tribunal Constitucional, al seu moment, va ser una sentncia correcta".
I abunda en l'explicació aclarint que els rgans autonmics de govern dels jutges "no són possibles" perqu "ha de ser un Consell únic". No obstant aix, precisa que "una altra cosa és que dins de les comunitats es pugui potenciar una figura que ja existeix en aquest moment, que són les sales de govern que existeixen en tots els Tribunals Superiors".
En aquest sentit, avala que es puguin "potenciar les competncies de les sales de govern i els diferents Tribunals Superiors" i creu que hi ha un espai ampli en relació a aquestes sales de govern. Per recalca que "des del punt de vista constitucional no pot afectar al Consell General del Poder Judicial" perqu "tal com aquesta reconegut en la Constitució, és únic".
D'altra banda, la ministra de Defensa ha donat suport als indults que va concedir el Govern central als presos del procés. Admet que en política de vegades cal prendre decisions que "no són fcils" per la justifica en honor "d'afavorir la convivncia a Catalunya".
REVOCAR INDULTS: "SINCERAMENT, ÉS UN ESCENARI QUE NO CONTEMPLO"
Robles recorda que ella prové del món judicial i que en ocasions "el millor complement que es pot fer a la justícia és la generositat" i aix, afegeix, "va ser el que en aquest moment va representar l'indult: un esfor per la convivncia, pel dileg i per la tolerncia".
A més, considera que, per part del Govern, va haver-hi el mxim respecte a la sentncia que va dictar el Suprem i per aix est convenuda que el Tribunal no revocar els indults concedits pel Govern: "Sincerament és un escenari que no contemplo".
En aquest sentit, creu que la Sala Tercera del Suprem analitzar, estudiar i dictar la resolució que correspongui conformement a dret: "Jo mai temo la resolució dels tribunals perqu les resolucions dels tribunals estan per aix".
Així, explica que en un Estat de dret cadascú compleix amb el seu paper, el Govern compleix amb el paper de dictar una resolució, un acord, i després els tribunals valoren aquesta adequació o no. Per també assenyala que "moltes vegades" les resolucions d'un tribunal són anullades per tribunals superiors o fins i tot dins d'un mateix tribunal hi ha diferncia d'opinions com "s'ha vist en el Tribunal Constitucional amb la recent sentncia sobre l'estat d'alarma que hi ha hagut una divisió absoluta, han quedat 6 a 5".
CRÍTICA A les RESOLUCIONS JUDICIALS: SENYAL DE SALUT DEMOCRTICA
Aix demostra, segons la titular de Defensa, que les qüestions jurídiques sempre són objecte de debat i cal respectar-les i acatar-les encara quan no es comparteixin. Per considera que "la crítica a les resolucions judicials és un senyal de salut democrtica".
En qualsevol cas, Robles insisteix que la decisió del Govern d'indultar als presos del procés es va fer "des de la responsabilitat, pensant que era bona per al dileg i per a la convivncia". I en honor d'aquesta, reclama al president de la Generalitat, Pere Aragons, que governi pels 7 milions de catalans perqu "en aquest moment, la majoria de la població de Catalunya no est amb l'independentisme".
Argumenta, en aquest sentit, que quan un arriba al Govern ha de deixar les polítiques partidistes al costat i ha de treballar pensant en el be comú de tots els ciutadans de Catalunya.
"En aquest moment, el més important al meu entendre és que hi ha un clima de retrobament, de dileg i en aquest clima és en el qual cal treballar, com es treballa amb totes les CCAA", allega Robles. L'important, insisteix, és que "no hi hagi enfrontaments" entre independentistes i no independentistes.
Per aix, reclama al Govern que valori les prioritats dels ciutadans i recorda que ara "són molt clares": la recuperació econmica, que ningú es quedi enrere i vncer a la pandmia portant fins al final el procés de vacunació.
"Si els polítics volen posar el focus en altres prioritats diferents no estaran donant resposta a aquestes exigncies de la ciutadania", allega Margarita Robles en ser preguntada per les afirmacions d'Aragons que manté les aspiracions independentistes encara que hi hagi trasps de competncies a través de la Comissió Bilateral amb el Govern.
En ser preguntada per la possibilitat que es negoci un nou Estatut per a Catalunya, Robles assenyala que "quan el procés de recuperació econmica estigui en marxa i el tema de la pandmia estigui més avanat, llavors es pot parlar de moltes coses".
REBUTJA QUE HI HAGI XANTATGE Al GOVERN PER PNB I INDEPENDENTISTES
Margarita Robles també rebutja que tant el PNB com els independentistes estiguin sotmetent al Govern a un "xantatge" amb les seves demandes de traspassos de competncies i inversions: "No estic d'acord en absolut".
En la seva opinió, l'Executiu de Sánchez est governant "pensant en tots els espanyols" i per aix creu que en moments de crisis, com ara, s'haurien de deixar a un costat les polítiques partidistes. De fet, vol posar en valor el procés de "cogovernana" que s'ha produt amb les CCAA durant la pandmia.
REFORMA DE REBELLIÓ, NO ÉS UNA NECESSITAT
Sobre la possibilitat que es reformin el delicte de sedició o el de rebellió, la ministra de Defensa precisa que ha d'haver-hi un "consens ampli i important" en aquesta matria i solament quan aix passi s'hauria de procedir a la reforma del Codi Penal.
Assenyala que ella no és partidria de "pegats" en funció d'una situació concreta, sinó que les reformes han de respondre una necessitat social. Així, explica que el delicte de rebellió "es produeix una vegada cada 40 o cada 50 anys" pel que no considera que la seva reforma "sigui una necessitat, en aquest moment, si no respon un consens parlamentari ampli en aquesta matria".
I en aquest consens necessari inclou el Partit Popular perqu es tracta d'una política d'Estat. En aquest punt, precisa que és una defensora de les polítiques d'Estat en matries com política exterior, defensa, justícia o els fons de recuperació europeus.
Robles explica que en els viatges que ha realitzat com a ministra de Defensa ha comprovat que a l'exterior es té un "bon concepte d'Espanya" com un país "seriós, fiable i responsable". I creu que dins d'aquest país s'hauria de fer un esfor per "augmentar" l'autoestima.
