BARCELONA, 13 maig (EUROPA PRESS) -
El portaveu de Junts, Josep Rius, ha confiat aquest divendres que ERC s'adhereixi a la proposta que en els pròxims dies presentaran al Govern per protegir el català després que la seva formació s'ha despenjat definitivament de l'acord per reformar la llei de política lingüística.
"Si fem una proposta és per intentar convèncer. Confiem que la proposta la vegin bé ERC i el Govern", ha assegurat en una entrevista a Catalunya Ràdio, recollida per Europa Press, en la qual ha justificat la decisió de Junts de despenjar-se de l'acord perquè consideraven que no hi havia el consens necessari amb el sector educatiu i les entitats que defensen el català.
Dilluns passat, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ordenar a la Conselleria d'Educació que executi en un màxim de 15 dies la sentència que obliga a impartir com a mínim un 25% d'hores lectives en castellà.
Segons Rius, no es pot modificar la llei de política lingüística per adaptar-se a una sentència "injusta" i creu que les accions que s'emprenguin per afrontar-la han de tenir el consens del sector educatiu i les entitats de la llengua.
"No es pot traspassar la responsabilitat de la sentència als docents i a les direccions dels centres", ha sostingut el portaveu de Junts, qui ha admès que les majories parlamentàries permetrien que ERC tirés endavant la reforma pactada amb el PSC-Units i els comuns.
Quan li han preguntat què implicaria que els republicans tiressin endavant aquesta reforma sense Junts, Rius ha assegurat que no vol avançar escenaris, tot i que ha afegit que "no necessàriament" hauria de comportar conseqüències polítiques per a la coalició en el Govern.
DESOBEDIÈNCIA
Sobre si contempla la desobediència, el dirigent de Junts ha assenyalat que és "un mètode legítim, però hi ha d'haver un consens que, en aquest moment, no existeix ni entre les formacions ni entre les entitats".
A nivell intern, Rius ha explicat que aquest mes de maig acabaran l'auditoria de balanç del pacte de govern amb ERC en aquest primer any de legislatura, convençut que hi ha qüestions que han funcionat "molt bé i altres que no acaben de funcionar" com la taula de diàleg, la coordinació dels grups a Madrid --excepte casos com el del Catalangate-- i el compromís de configurar un espai en què es pugui decidir l'estratègia de l'independentisme.
