Publicat 05/04/2026 10:39

El ritme de creació de 'unicorns' baixa a Catalunya: "Els diners fàcils s'han acabat"

Factorial és l'última 'startup' que va aconseguir aquesta categoria el 2022

Archivo - Arxivo - Un repartidor de Glovo, un dels 'unicorns' històrics de Catalunya.
Eduardo Parra - Europa Press - Arxiu

BARCELONA, 5 abr. (EUROPA PRESS) -

Catalunya no és testimoni de la creació d'un 'unicorn' des de fa quatre anys, un ritme que ha descendit a causa d'una situació global complexa que contreu les inversions, juntament amb un coll d'ampolla en la generació de 'startups', que segueixen augmentant en nombre, i una cultura empresarial diferent: "Els diners fàcils s'han acabat", expliquen diferents experts consultats per Europa Press.

Els 'unicorns' són empreses que aconsegueixen una valoració d'1.000 milions de dòlars (885 milions d'euros) i des que eDreams es va convertir en la primera empresa catalana i del conjunt d'Espanya a rebre aquesta valoració, altres sis companyies --Wallbox, Glovo, Letgo, Adevinta, Perk i Factorial-- han aconseguit aquesta denominació a Catalunya, l'última, Factorial, el 2022, fa quatre anys.

El director del grau d'Administració i direcció d'empreses de la UOC, Cristian Castillo, explica que "la fase dels diners fàcils s'ha acabat", i les inversions s'han tornat més exigents, amb una situació geopolítica i econòmica que reclama que els models de negoci de les empreses siguin més reals i tangibles.

"Els diners s'han tornat més exigent, hi ha molta competència també amb empreses nord-americanes al mercat i la situació econòmica no contribueix al fet que tinguem moltes inversions", detalla Castillo.

COLL D'AMPOLLA

Junt amb la major complexitat, Castillo es refereix també a un coll d'ampolla en la generació de 'startups', que no para d'augmentar i totes competeixen entre elles per créixer i aconseguir una rendibilitat suficient per poder ser considerades 'unicorns'.

Segons dades d'Acció, l'agència del Govern de la Generalitat per al creixement empresarial, hi havia 2.403 'startups' a Catalunya a tancament de 2025, un 5,2% més que l'any anterior, i el doble respecte a 2016, amb 1.086 empreses emergents.

"Si posem el focus a Catalunya, no podem dir que no sigui un 'pool' d'atracció", defensa el professor de la UOC.

CONSEQÜÈNCIES ASSOCIADES

El sènior manager de Startups d'Acció, Oriol Sans, explica a Europa Press que en el seu moment es va entendre que naixessin 'unicorns' com una fita, ja que "volia dir que l'ecosistema havia aconseguit una maduració similar al d'altres economies", però que la prioritat de l'entitat és l'impacte en la societat.

"Volem més 'startups', però sobretot volem que creixin i tinguin impacte", afegeix Sans, la qual cosa es reflecteix en les mateixes dades d'Acció, pel qual, a més del nombre d'empreses emergents, també ha augmentat la seva facturació, un 26%, i la plantilla, un altre 34%, fins a més de 30.500 persones.

El responsable d'Acció veu una maduresa en el mapa de les 'startups' a Catalunya, capaces de generar cada vegada més ocupació i un impacte de major qualitat: "No volem viure de les rondes, perquè aquestes depenen del moment, sí hi ha més o menys confiança, sinó que volem apostar per empreses cada vegada més potents que puguin viure dels seus clients".

CULTURA NO ANGLOSAXONA

Per al professor d'economia d'empresa de la UAB i expert en emprenedoria, David Urbano, que existeixin o no 'unicorns' en el mapa empresarial català i espanyol no és positiu o negatiu 'per se', ja que existeix una cultura empresarial diferent a l'anglosaxona, on es va originar el concepte.

"Les empreses no creixen com volen, sinó com poden. Igual aquí no ens interessa créixer tant. Mentre que la mentalitat anglosaxona passa per crear una empresa per vendre-la, aquí pensem més en la supervivència en el llarg termini", reflexiona Urbano.

Així, a l'hora de crear empreses influeixen tant els factors formals, o procediments i costos associats a això, com els informals, és a dir, les tradicions, cultura i hàbits de les persones, que també influeixen en les empreses que es funden.

Urbano defensa, de fet, que no hi ha hagut una ralentització, ja que el nombre de 'unicorns' mai ha superat els 2, 3 o 4, igual que no hi ha grans 'business angels', exemplifica.

EL PROPER UNICORN

Per a Castillo, la propera empresa que pot aconseguir una valoració de 1.000 milions ha de compartir dues característiques, tenir capacitat d'adaptació i resiliència, i ser una empresa "de futur".

"En els últims anys tot el tecnològic i que està associat a la IA és en el que s'ha generat mes expectativa i proliferació de 'startups'", explica l'expert de la UOC, un dels sectors, juntament amb la salut, de major atracció per als inversors.

Coincideix amb ell Urbano, que detalla que les empreses han de tenir una orientació tecnològica i capacitats dinàmiques, d'adaptació i resiliència, a més d'un equip competitiu, ambició i formació continua.

Des d'Acció, Sans situa el sector sanitari en el centre, en ser un dels quals concentra un major nombre de 'startups' a Catalunya, encara que no descarta que el proper unicorn pugui sorgir d'un àmbit més inesperat: "Un 'unicorn' pot estar relacionat amb el sector en el qual ets fort, però de vegades també et pot generar un sector".

Contador

Contingut patrocinat