Afirma que només des d'"una unilateralitat inicial es pot arribar a un escenari de diàleg"
BARCELONA, 12 des. (EUROPA PRESS) -
El candidat a la Generalitat de la CUP-Crida Constituent, Carles Riera, ha advertit aquest dimarts a aquelles forces que aposten per la bilateralitat que hauran de canviar d'estratègia, i ha remarcat que serà el mateixEstat amb la seva negació al diàleg el que "abocarà" a la via unilateral.
Durant un esmorzar-col·loqui del fòrum Primera Plana, ha considerat que amb l'Estat no es pot ni es podrà parlar d'autodeterminació i república, i encara que ha admès que el diàleg i el pacte és l'escenari ideal, Catalunya està davant un "interlocutor genèticament tancat a aquest tipus de pacte".
Riera ha assenyalat que només des d'"una unilateralitat inicial es pot arribar a un escenari de diàleg", i ha advertit ERC i JuntsxCat --mostrant la seva inquietud davant la literalitat dels seus programes-- que el seu viatge per explorar la bilateralitat serà d'anada i tornada immediata.
Ha afirmat que amb la decisió sobre les obres del Monestir de Sixena en el Museu de Lleida s'ha vist, segons ell, el caràcter dialogant de l'Estat, i ha confiat que la CUP tingui la capacitat de donar la volta a l'agenda de la resta de forces independentistes: "Els esperarem", ha dit, per implementar la part del seu programa que parla de la legitimitat de l'1-O.
ESPERA ELS 'COMUNS'
Fins i tot ha dit que esperen trobar els 'comuns' en la construcció d'una República catalana, malgrat admetre que els queda "poc o gens" en els seus discursos d'aquells que pronunciaven el 15M, ha assenyalat que estaran més propers d'ells que del PDeCAT per legislar socialment, però ha retret que declaracions de l'alcaldessa Ada Colau siguin idèntiques a la de la líder de Cs, Inés Arrimadas.
Riera ha dit que la CUP aspira a tenir el millor resultat possible i s'ha mostrat obert a assumir responsabilitats, fins i tot la Presidència, i ha subratllat que de cara a investir un Govern serà més important el programa que els noms, "sense preferències ni exclusions".
Ha afirmat que el 27 d'octubre es va votar en el Parlament una declaració d'independència i la proclamació de la República, la qual cosa, segons ell, va ser el motiu que el president del Govern central, Mariano Rajoy, aparegués aquesta mateixa nit per aplicar el 155 i destituir el Govern.
ERROR DE DIAGNÒSTIC DEL GOVERN
El candidat cupaire ha dit que la causa principal que el 28 d'octubre no s'implementés la República catalana va ser, segons ell, "un cop d'estat", i ha admès que el Govern va cometre un error de diagnòstic en pensar que l'Estat seria més dialogant i la Unió Europea menys conservadora, i tenir preparat només instruments de gestió en un context de diàleg.
Ha assegurat que l'Estat únicament va tenir com a resposta "un cop d'estat", en el qual inclou la dissolució del Parlament, l'empresonament de consellers destituïts i de líders independentistes, el 155 i la, segons ell, causa general contra l'independentisme que el Tribunal Suprem (TS) està organitzant.
Riera ha considerat que el Govern de Carles Puigdemont es va veure "desbordat" pel moviment social que empenyia i per la negació al diàleg de l'Estat, malgrat que el president català va intentar, segons la formació antisistema, dialogar i convocar eleccions, fins que la negativa de l'Estat el va fer deixar la decisió en mans del Parlament.
"POR A LA RADICALITAT DEMOCRÀTICA" DE LA UE
Ha assenyalat que no es van sentir prou escoltats perquè la CUP ja havia advertit d'aquestes reaccions de l'Estat i Europa, i ha remarcat que la UE va tenir "por a la radicalitat democràtica del moviment republicà".
Segons ell, s'ha constituït un "moviment republicà de masses", radicalment democràtic, amb vocació de canvi social i que ha aconseguit expressió majoritària en ajuntaments i Parlament, i ha reiterat que unes eleccions es guanyen en escons i no en vots.
Ha subratllat que aquest moviment "mai" ha sortit al carrer per demanar una reforma estatutària o un millor finançament, sinó que ho ha fet, segons ell, ancorat en el republicanisme i el dret a l'autodeterminació.
Sobre la sortida de seus socials d'empreses de Catalunya, ha dit que la conseqüència en la conjuntura econòmica catalana ha estat "insignificant" i sense impacte en les dades macroeconòmiques, i ha advocat per una xarxa pública per a l'ensenyament i la sanitat.
