S'ofereixen per entrar a la Mesa i s'obren a presidir-la si es garanteix que defensar la "sobirania" del Parlament
BARCELONA, 22 febr. (EUROPA PRESS) -
El diputat electe de la CUP al Parlament Carles Riera ha adms aquest dilluns que estan "molt lluny" de plantejar-se la possibilitat d'entrar al Govern, i ha destacat que la seva implicació institucional ser més important o no en funció del grau d'acord al qual arribin amb la resta de partits per aplicar un programa que passi per exercir el dret a l'autodeterminació, l'amnistia i un pla de xoc social, entre d'altres aspectes.
"Si avancem en aquests objectius, més altes seran les probabilitats que assumim responsabilitats de govern. Si ens n'allunyem, haurem de tenir un posició de pressió des de fora, des de l'oposició i des de la mobilització social", ha sostingut en una entrevista a La 2 i Rdio 4 que ha recollit Europa Press.
Segons Riera, estan disposats a assumir totes les responsabilitats que calgui per complir el seu programa i objectius "sense que la repressió pugui suposar un límit", i han d'analitzar si per aconseguir-ho és millor participar en el Govern, secundar-lo des de fora o estar a l'oposició, i ha assegurat que és possible que, al llarg de la legislatura, hi pugui haver canvis d'escenaris en aquest sentit.
En la seva opinió, les eleccions del 14 de febrer van reforar la majoria independentista a Catalunya i també es va evidenciar "un gir a l'esquerra" d'aquest moviment i en el conjunt del Parlament, i ha avisat a Junts que hauran d'assumir aquest gir en les polítiques públiques si volen continuar negociant amb ells.
Després que la CUP s'hagi reunit amb ERC i Junts, Riera assegura que el partit de Carles Puigdemont no és d'esquerres i té representants "de les polítiques neoliberals més extremes com Ramon Tremosa i Dami Calvet".
També ha apuntat que no tenen "cap problema a formar part de la Mesa del Parlament i desobeir el Tribunal Constitucional tot i que aix impliqui repressió, sempre que també impliqui defensar la sobirania del Parlament".
Així, ha explicat que estan disposats a formar part de la Mesa de la cambra catalana, fins al punt que tampoc no tanca la porta a l'opció de presidir-la si arriben a un acord sobre aquesta qüestió amb la resta de formacions sempre que es garanteixi que el Parlament defensar "amb sobirania els drets de la ciutadania".
"La Mesa ha de garantir que al Parlament s'hi pugui parlar i votar tot, i que quan vinguin les institucions de l'Estat a restringir els drets dels ciutadans, nosaltres ens plantarem", ha reclamat Riera, després d'assegurar que fa quatre anys que s'ofereixen a entrar a la Mesa i que Junts i ERC no els han escoltat.
DILEG AMB L'ESTAT
Per Riera, cal crear "un escenari de conflicte i de confrontació amb l'Estat que faci inevitable" un dileg que posi sobre la taula el referndum i l'amnistia per resoldre el conflicte catal.
Aix, ha afegit, ser possible amb "un nou cicle de mobilització social i desobedincia civil, actuant amb sobirania al Parlament i creant les condicions per a una diplomcia pública" que els reforci en l'mbit internacional.
"ERC ho vol fer dialogant amb l'Estat? Els esperarem a l'andana, i quan tornin amb la maleta buida en tornarem a parlar", ha apuntat.
MOBILITZACIONS PER HASÉL
En relació amb les mobilitzacions d'aquests dies per l'empresonament del raper Pablo Hasél, ha defensat que són "necessries i imprescindibles" i considera que són una reacció lgica en vista de, al seu parer, l'acumulació de malestar que hi ha actualment.
"En aquestes mobilitzacions, en l'origen de la violncia sempre hi ha una actuació policial desproporcionada. En tots els casos. L'actuació policial ha tingut una orientació evident de provocar conflicte i violncia, i han actuat amb brutalitat desproporcionada", ha lamentat.
A més, ha diferenciat les protestes a favor de Hasél d'episodis com assalts a les botigues, perqu aquests actes estan "fora del que és el marc polític de les mobilitzacions i el seu objectiu".
Segons Riera, no es pot comparar cap violncia amb el fet que una persona perdi un ull, com ha passat, i ha afegit que hi pot haver indicis i pistes que indiquin que darrere d'alguns aldarulls hi ha "una infiltració policial per provocar aquesta espiral de violncia".
