Publica el llibre 'El cas Sloane. Una lobby story', en el qual examina el sistema polític nordamericà
BARCELONA, 22 març (EUROPA PRESS) -
El jurista Joan Ridao considera que a Espanya existeix una gran anomalia per la carència d'una llei que reguli l'activitat dels lobbys i que Catalunya, si bé va ser pionera en incloure-ho en la Llei de Transparència de 2014 amb la creació d'un registre de grups d'interès, hauria de mesurar la "influència" que aquests exerceixen en la presa de decisions.
Així ho ha manifestat en una entrevista a Europa Press amb motiu de la publicació del seu llibre 'El cas Sloane. Una lobby story' (Tirant Lo Blanch), en el qual examina el sistema polític nordamericà i el funcionament del lobbisme a Washington, així com les diferències respecte a Europa i Espanya.
Ridao, que va ser lletrat major del Parlament, així com diputat en la càmera catalana i al Congrés, explica que va haver-hi diverses iniciatives per intentar regular l'activitat dels lobbys a Espanya; de fet, Manuel Fraga ja va voler introduir aquest fenomen dins de la Constitució durant el debat constituent, recorda.
Després de diversos intents, en l'actual legislatura el Govern ha aprovat l'avantprojecte de Llei Orgànica d'Integritat Pública per identificar patrons d'influència indeguda i possibles corruptores.
A Catalunya, la llei aprovada el 2014 inclou alguns elements relatius als lobbys i, el 2016, el Parlament va crear un registre de grups d'interès, oferint públicament una llista d'empreses i particulars que s'inscriuen com a lobby.
El segon element és l'agenda, que contribueix a saber no només que existeixen subjectes que figuren en el registre de lobbys, sinó que s'han reunit amb determinats decisors públics, encara que l'experiència "no és 100% positiva" perquè no tothom comunica aquestes trobades, explica Ridao, que també és professor de Dret Constitucional.
El problema que arrossega Catalunya, probablement per haver estat pionera en l'aprovació de la llei, és la carència de la "petjada normativa", afirma Ridao, per qui no és suficient amb tenir un registre de lobbys i amb conèixer l'agenda dels decisors públics, sinó que s'ha de saber quina transcendència ha tingut la seva influència i quins canvis s'han produït en les decisions preses.
Altres elements que per Ridao no acaben de funcionar a Catalunya són el control del "lobbisme informal", aquell que discorre per circuits no regulats, i que els incentius que el sistema ofereix perquè els lobbys s'inscriguin en el registre i facin una activitat formal són, al seu parer, escassos.
No obstant això, a Espanya el finançament dels partits polítics és principalment públic (el finançament de les empreses o mercantils està prohibida i la de particulars limitada a 50.000 euros a l'any) pel que, per a Ridao, si un lobby és "íntegre" no funciona a força de contraprestacions econòmiques, com sí succeeix als Estats Units.
EL CONGRÉS
Per a Ridao, si hi ha un lloc en el qual existeix una "certa incidència" del lobbisme és en el Congrés, de molt difententes tipus (des de col·lectius fins a entitats financeres), i que normalment es veu traduït en esmenes o en modificacions de projectes de llei.
"Si ara mateix anessis al Congrés veuries que l'activitat no es concentra únicament en l'hemicicle o en les sessions, en les comissions per entendre'ns, sinó en els despatxos, en reunions diàriament entre actors econòmics i socials que intenten influir", ha explicat.
No obstant això, i encara que en els últims 10 anys assegura que han emergit despatxos de 'public affairs' que s'han professionalitzat, la seva activitat no és comparable a la dels lobbys nordamericans.
Finalment, Ridao assenyala que també exerceixen influència els mitjans de comunicació, que si bé no són lobbys en si mateixos, serveixen per mesurar els estats d'opinió de la gent pel que fa a determinades decisions o fins i tot poden arribar a modificar-la "i això influeix bastant".
