Creu que les prejudicials al TJUE només poden abordar la malversació si hi ha fons europeus o directives sobre terrorisme
BARCELONA, 11 juny (EUROPA PRESS) -
El professor de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona (UB) i un dels redactors de la llei d'amnistia, Joan Ridao, ha valorat en unes declaracions a Europa Press sobre la norma que ha entrat en vigor aquest dimarts: "La llei és molt clara. Cal aixecar qualsevol ordre de detenció i qualsevol mesura cautelar".
Sobre la decisió del Tribunal Suprem (TS) de mantenir l'ordre nacional de detenció sobre l'expresident del Govern Carles Puigdemont ha comentat: "La llei el que preveu és que cal donar audiència a les parts i al ministeri fiscal perquè es pronunciïn en relació amb l'aplicació de la mateixa llei, amb la qual cosa suposo que l'instructor haurà decidit ordenar a la policia que encara no entenguin que s'ha aixecat cap mesura cautelar ni tampoc les ordres de detenció".
Respecte a les possibles qüestions de constitucionalitat o prejudicials que els jutges poden plantejar, ha recordat que les preguntes al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) "han d'estar vinculades a qüestions que afecten no l'ordre intern de l'Estat espanyol, sinó de la UE, i en aquest cas només podria ser en relació amb temes com la malversació quan hi hagi cabals públics de la mateixa Unió en joc o bé les directives sobre terrorisme, però res més".
El també ex-lletrat major del Parlament i director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern veu "més probable que acabi en mans del Tribunal Constitucional, no només perquè s'interposi un recurs d'inconstitucionalitat per part del PP sinó perquè es plantegi alguna qüestió d'inconstitucionalitat sobre alguna possible vulneració de la constitució".
"Jo crec que no n'hi ha, però en aquest cas caldrà traslladar-ho evidentment al Tribunal Constitucional perquè ho resolgui", i ha recordat que, si es planteja una qüestió prejudicial al TJUE, s'haurà de resoldre abans que el TC pugui abordar possibles qüestions d'inconstitucionalitat.
UN "AFRONT" DE LA DRETA
Ha assenyalat que la llei ha rebut diferents propostes d'actors polítics i que el text va veure la llum estant "aprovat des del punt de vista constitucional i fins i tot validat per algunes instàncies de caràcter consultiu com la Comissió de Venècia".
Ha lamentat que, no obstant això, això "no ha evitat que hi hagi hagut un autèntic afront de caràcter polític per part de la dreta política i la dreta judicial", ha posat en valor que la norma hagi entrat en vigor i ha recordat que s'ha d'aplicar en un termini de dos mesos.
Ridao ha defensat que l'amnistia té antecedents a nivell de dret comparat i també a Espanya, tant en la Segona República com en la Transició, i l'ha defensat com "un cas de justícia restaurativa perfectament acceptat en el dret global".
"El que passa és que la dreta espanyola, tant la dreta política com una part de la dreta judicial, evidentment no accepta aquesta llei perquè el que planteja clarament és prosseguir amb la venjança i amb la persecució d'uns fets que no s'haurien d'haver plantejat mai davant la justícia, sinó, evidentment, reconduït a la via política", ha afegit sobre les crítiques a l'amnistia.
