Reflexiona sobre els canvis en l'arquitectura constitucional per les crisis econòmiques
BARCELONA, 7 jul. (EUROPA PRESS) -
El jurista Joan Ridao acaba de publicar l'assaig 'Constitucionalismes. Una immersió ràpida' (Tibidabo Edicions), en el qual considera que la Constitució defineix els poders de l'Estat, el seu funcionament i, encara "més important", els seus límits.
El també professor de Dret Constitucional de la UB i director de l'Institut d'Estudis d'Autogovern (IEA) analitza els diferents conceptes de constitució i diversos models de constitucionalisme des d'una perspectiva històrica comparada, analitzant diferents països del món.
Constata que el dret constitucional estudia la constitució entesa com a pacte polític de base i com a norma fonamental, i afegeix: "Amb aquesta definició es pretén descartar, precisament, que la constitució permeti qualsevol activitat arbitrària en l'exercici del poder".
TRES MODELS
El llibre resumeix els tres models de constitucions: un és el liberal, que pren el model anglès, nordamericà i francès posterior a les revolucions burgeses, i que Espanya va experimentar amb la Constitució de Cadis del 1812.
Un altre és el model socialista, conseqüència del materialisme històric d'arrel marxista-leninista i que tendeix a l'igualitarisme econòmic; i el tercer model és el constitucionalisme social, sorgit de la postguerra europea i com a resposta al positivisme, el feixisme i el nazisme, que se centra principalment a Alemanya i Itàlia i arran de les dictadures portuguesa i espanyola.
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA
Sobre la Constitució Espanyola del 1978, Ridao sosté que és una manifestació del titular del poder constituent com a subjecte polític amb voluntat pròpia, "tot i que mediatizat per uns acords previs entre franquistes i demòcrates i des de posicions en cap cas d'equilibri".
També reflexiona sobre la modificació de l'arquitectura constitucional basada en l'estat social i de dret durant els últims anys, i ho atribueix a dos factors: la crisi econòmica, que ha portat a "un cert replantejament dels drets socials en nom del rigor econòmic i pressupostari", i el caràcter vinculant de les sentències de la justícia europea.
EL PROBLEMA ACTUAL
"El principal problema al qual s'enfronta l'estat social i democràtic de dret avui dia és la crisi derivada de la impossibilitat d'atendre les demandes socials creixents a causa de la falta de recursos provocada per les crisis econòmiques cícliques", sosté el professor.
També considera que actualment es produeix una situació paradoxal en el marc europeu, amb l'aparició d'un dret propi europeu, ja que els governs nacionals "poden fer per la via del dret europeu el que no podrien fer en l'esfera dels ordenaments estatals, sotmesos als principis de constitucionalitat i legalitat".
