A. Pérez Meca - Europa Press
Veu "probable que hi hagi més d'una gigafactoria" de bateries en els propers anys a Espanya
BARCELONA, 7 febr. (EUROPA PRESS) -
La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecolgica i Repte Demogrfic, Teresa Ribera, ha apostat per accelerar la transició ecolgica davant la "crisi actual del preu del gas", perqu el sistema energtic no depengui dels combustibles fssils als mercats internacionals.
En una entrevista d''El Periódico' aquest dilluns recollida per Europa Press, ha assegurat que la decisió de la Comissió Europea de classificar com a energies verdes les nuclears i el gas no altera l'"horitzó" que fixen la llei del clima i el pla nacional sobre energia i clima a Espanya.
"Si podem anar més de pressa en la transició ecolgica, millor. I sobre el calendari, no hem estat suficientment justos amb el que representa un acord entre tots els sectors rellevants sobre com organitzar de manera ordenada, previsible i amb total seguretat el tancament de les plantes nuclears al nostre país", ha destacat.
A més, ha puntualitzat que no té "la menor intenció de convidar ningú a revisar aquest calendari" després de la decisió de la Comissió sobre les energies verdes, que veu un error de forma i fons.
Segons ella, el Govern central buscar ser més exigent a l'hora d'orientar els inversors i les seves emissions de deute amb un estndard superior quant a energies verdes: "A Espanya ni necessitem ni hi ha gana per invertir en noves centrals nuclears o de gas".
Ribera també ha assegurat que el provement de gas a Espanya est assegurat malgrat la crisi entre Ucrana i Rússia --provedor crucial per al sistema gasista, ha remarcat--, encara que "sempre pot passar un cataclisme".
"Per crec que que no ens ha de preocupar. No només perqu disposem d'una relació excellent i unes garanties per part del provedor més important, Algria, la capacitat del qual s'est incrementant, sinó perqu a més tenim un matals de seguretat molt potent amb les regasificadoras que existeixen a Europa", ha exposat.
PREU DE LA LLUM
Sobre l'escalada del preu de la llum, la ministra ha afirmat textualment que no s'atreveix a posar una data a la seva fi, en el context de la crisi a Ucrana, davant del que ha apostat per mesures per al consumidor industrial i per "seguir treballant sobretot en la part fiscal".
Així --ha apuntat-- es podrien "cobrir costos fixos del sistema, com els crrecs" que apareixen en la factura de la llum, al costat del consum d'energia, la fiscalitat i els peatges.
En canvi, ha descartat "nacionalitzar ni comprar empreses elctriques de gran grandria perqu no hi ha capacitat real", ja que segons ella no est clar que la despesa pública permetés marcar una diferncia de preus.
Amb tot, s'ha obert al fet que conforme s'esgotin les concessions hidroelctriques "potser es pot fer una borsa d'hidroelectricitat que sigui gestionada públicament", a més d'atribuir la concessió de salts hidroelctrics petits a una comarca de municipis o fins i tot constituir una petita societat mercantil estatal, ha avanat.
D'altra banda, ha criticat els gestors de les hidroelctriques per oferir l'energia al preu d'oportunitat que marca el gas, i ha lamentat que "volent destacar el seu compromís social, no tenen cap pudor a oferir electricitat al preu més car del mercat".
FBRICA DE BATERIES
Sobre la installació d'una fbrica de bateries a Espanya, la ministra ha subratllat que "hi ha diverses propostes estudiant-se en aquest moment i les cases de cotxes analitzen on est el millor aliat industrial".
Així, ha sostingut que "és probable que hi hagi més d'una gigafactoria" de bateries en els propers anys, i que el Govern central donar suport al sector del cotxe elctric promovent la installació de punts de recrrega.
RENOVABLES A CATALUNYA
Preguntada per si és suficient dedicar un 2,5% del territori catal a les renovables, com planteja el Govern per 2050, ha afirmat que "és una mica illusori pensar que les necessitats d'electricitat a Catalunya puguin satisfer-se només amb sostres solars".
Ha recordat que "l'energia produda més important" a Catalunya és la nuclear, procedent de centrals a les quals els queda poc per arribar al final de la seva vida útil, i ha apostat per l'elica marina.
"Hem de conciliar al mxim la protecció ambiental amb la importncia de no desaprofitar l'oportunitat i perdre un tren tan important com aquest. Crec que del Govern hem d'esperar una actitud més valenta. Esperem que no se n'adoni massa tard", ha afegit.
