MADRID, 22 des. (EUROPA PRESS) -
La Sala civil del Tribunal Suprem ha confirmat aquest dimarts que la revista 'Mongolia' haurà d'indemnitzar amb 40.000 euros Ortega Cano per vulnerar el seu dret a l'honor i a la pròpia imatge en divulgar amb finalitats publicitàries un fotomuntatge amb el qual es va fer "escarn" de l'extorero.
La Sala ha desestimat el recurs de cassació interposat per l'Editorial Mong S. L., propietària de la revista humorística, contra la sentència de l'Audiència Provincial de Madrid que, igual que la dictada per un jutjat d'Alcobendas (Madrid), va declarar la vulneració d'aquest dret i li va imposar el pagament de 40.000 euros per danys i perjudicis.
Segons els fets provats, l'entitat Editorial Mong S.L. (EM) va elaborar i autoritzar la difusió d'un cartell titulat 'Mongolia Musical 2.0' en què es "mostrava un fotomuntatge amb la cara de l'ex matador de toros i el cos d'un extraterrestre sostenint entre les seves mans un cartell amb el text 'abans de La Rioja que murcians'".
El personatge, a més, està dient 'Estem tant a gustet...', tot això sobre un fons en el qual es veia un platet volant en un paisatge aparentment no terraqüi i acompanyat de la llegenda 'Divendres de dolors... dissabtes de ressaca'.
En un comunicat, el Suprem ha assenyalat que, segons els fets provats, en cap moment Ortega Cano va autoritzar l'ús de la seva imatge per a tal fi.
ÀMPLIA DIFUSIÓ
A més, assenyala que el cartell es va difondre àmpliament, tant en suport material --alguns van ser col·locats en les zones més freqüentades del centre de Cartagena--, com en suport digital --mitjançant la seva publicació a la pàgina web de la revista (www.revistamongolia.com), i en els seus comptes a les xarxes socials.
Per aquesta campanya, l'editorial va obtenir entorn de 1.000 euros mensuals de beneficis, segons el comunicat.
Quant a la intromissió il·legítima en la pròpia imatge del demandant, la Sala afirma que resulta patent davant la provada utilització de la seva imatge amb finalitats publicitàries sense haver obtingut prèviament el seu consentiment per a tal fi.
En aquest sentit, explica que la suposada intenció crítica al·legada per la recurrent "no es reflecteix en el cartell jutjat, atès que la composició fotogràfica en la qual es pretenia centrar l'atenció del públic no s'integrava en cap article informatiu o d'opinió sobre el demandant", sinó que es va usar per publicitar un espectacle musical i, per tant, com a mer reclam per vendre entrades, com també van declarar les altres sentències.
De la mateixa manera, afegeix que d'acord amb les característiques del fotomuntatge i els textos que l'acompanyaven, "es va fer escarn del demandant, en el seu moment figura del toreig, mitjançant la pròpia composició fotogràfica i uns textos que, integrats en el cartell, centraven l'atenció de l'espectador en l'addicció del demandant a les begudes alcohòliques, revivint així un episodi de la seva vida pel qual ja havia complert condemna, i en definitiva atemptant contra la seva dignitat".
