Publicat 10/3/2019 13:56:56 +01:00CET

El resultat del Senat cobra protagonisme pel seu paper per autoritzar un altre 155 a Catalunya

28A.- La Comunitat Valenciana perdr un senador autonmic en reduir-se la seua p
EUROPA PRESS - Archivo

El sistema fa que només dos partits, majoritriament PP i PSOE, es reparteixin els quatre escons que tria cada província

MADRID, 10 mar� (EUROPA PRESS) -

L'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya per part del Senat fa que el resultat electoral del proper 28 abril en aquesta cambra tingui un inters nou, ja que si el proper Govern vol prendre mesures d'intervenció de l'autonomia, necessitar que les aprovi la majoria absoluta dels senadors.

El Senat és cambra de segona lectura de les lleis que aprova el Congrés, que pot desfer els canvis que introdueixi i té el protagonisme en el procés legislatiu i de control al Govern. La cambra alta només és decisiva perqu el Govern pugui aplicar el 155, perqu necessita la seva autorització, així com per aprovar el que es denomina 'sostre de despesa', els límits de despesa amb els quals el Govern haur d'elaborar el Pressupost de l'Estat.

Si la majoria del Senat és diferent de la del Govern, com ha ocorregut l'actual executiu socialista, pot ser utilitzada per dilatar tramitacions, crear comissions d'investigació o endurir el control al Govern, entre altres mesures, per no té una altra transcendncia legislativa. El PP ha tingut majoria absoluta en les tres últimes legislatures i est per veure si la revalidar en les properes generals, donada la divisió de vot al centre-dreta.

EL 3+1, RESULTAT DEL SENAT

Els ciutadans trien el proper 28 d'abril a 208 dels 265 membres del Senat de la nova legislatura, ja que la resta són de designació autonmica (els designen els parlaments regionals). A cada província, amb excepció de les illes, de Ceuta i de Melilla, es tria quatre senadors mitjanant un sistema de llistes obertes, una llibertat d'elecció que no obstant aix no s'utilitza.

Els electors solen assenyalar en la papereta als candidats d'un mateix partit i el resultat és que la formació més votada s'emporta tres escons i la segona, un. És a dir, només dos partits es distribueixen els senadors i fins avui, en la majoria de casos, han estat PP i PSOE.

"La tercera fora política de cada província i les següents no obtenen escons", explica a Europa Press el secretari general del Senat, Manuel Cavero, lletrat major de la cambra alta.

Cavero assenyala que els votants es guien majoritriament per la "lgica de partit" i quan escullen la papereta d'una formació per al Congrés, solen donar suport als seus candidats també pel Senat. Per en la cambra alta "el sistema premia" el més votat, que s'emporta directament tres escons, mentre que el segon partit es queda amb el quart senador en disputa.

De cara a les properes eleccions, els dos partits més forts en el Congrés seran els que es portaran probablement el gruix dels senadors; est per veure si aquest 3+1 ser un PP-PSOE, com en les últimes legislatures, o a l'inrevés. El dubte dels 'populars' és que la divisió del vot en la dreta faci majoritaris els candidats socialistes i que el PP es quedi amb el quart escó. És a dir, que el repartiment 3+1 al seu favor doni la volta a favor del PSOE.

MAJORIES DE DOS ÚNICS PARTITS

Aquest sistema i el suport majoritari fins ara al PP i PSOE ha complicat l'entrada en la cambra alta dels nous partits. En les generals de juny de 2016, Ciutadans va aconseguir 3,1 milions de vots al Congrés i 32 diputats, per no va aconseguir ni un sol senador perqu va resultar ser tercera o quarta fora, la qual cosa en la cambra alta es tradueix a quedar-se sense escó. El partit taronja té sis senadors, per tots triats per parlaments autonmics (Andalusia, Madrid, Catalunya i Comunitat Valenciana), no en les urnes.

Units Podem i les seves confluncies, no obstant aix, van aconseguir ascendir en aquestes eleccions de 2016 a la primera o segona posició a Catalunya, País Basc, Galícia, Comunitat Valenciana, Navarra i Balears, la qual cosa els va concedir 14 escons.

La majoria a favor dels 'populars' o socialistes, especialment dels primers, ha estat l'habitual legislatura rere legislatura amb l'excepció de 1993, quan es va donar un empat amb 96 escons per al PSOE i 93 para PP, i de 2008 (101 a 88). El sistema va donar el PP en 2011 el millor resultat obtingut per un partit polític en democrcia en el Senat: es va fer amb 136 dels 208 senadors en llia.

El tercer partit i els següents no obstant aix se situen molt lluny d'aquestes xifres i no solen passar de la dotzena de senadors electes. Al marge d'Units Podem, només els partits catalans i el PNB s'han apropat els deu o els dotze parlamentaris obtinguts únicament als seus territoris.

UN SISTEMA PER PROVÍNCIES

Segons el sistema electoral, totes les províncies trien el mateix nombre de senadors (com s'ha assenyalat, excepte les illes, Ceuta i Melilla) al marge de la seva grandria: Madrid i Barcelona envien quatre representants a la cambra alta igual que Sria o Terol. A aquests 208 senadors electes se'ls sumen uns altres 57 de designació, on la xifra ja sí varia per comunitats depenent de la grandria.

Manuel Cavero explica que quan es va dissenyar aquest sistema no existien les comunitats autnomes i es va optar per aquest repartiment igualitari entre províncies perqu "les menys poblades i sociolgicament més tradicionals o conservadores poguessin equiparar-se a les més urbanes o progressistes".

GRANS EXTREMS

El sistema de votació mitjanant llistes obertes permet saber quants ciutadans han donat suport a cada candidat, quants han posat una creu davant del seu nom, i les diferncies entre els uns i els altres són enormes.

Mentre Pío García-Escudero, número u del PP per Madrid, va obtenir el 2016 un total d'1.319.541 de paperetes i va ser el més votat del país, en l'altre extrem, Pablo Rodríguez Cejas (CC-AHI) va aconseguir l'escó de El Hierro amb 2.149 vots i Yaiza Castilla (ASG) va obtenir el de La Gomera amb 4.340.