MADRID 20 des. (EUROPA PRESS) -
Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va deixar clar el 2011 que les paperetes de votació no poden tenir escrita per davant ni per darrere cap llegenda o expressió, ni marques que afectin els noms dels candidats o dels partits, amb una excepció: una petita aspa, creu, ratlla o punt davant d'un nom, si el senyal no altera la papereta ni reflecteix un retret al candidat o al partit al qual pertany, sinó més aviat el desig d'escollir aquesta persona.
Els tres ciutadans que formaran cada mesa electoral seran els encarregats en les eleccions catalanes d'aquest dijous de fer el recompte de vots i decidir quines paperetes són vàlides i quines no.
És una feina en la qual poden participar interventors i representants dels partits polítics i que, molts cops, provoca discussions.
Segons publica 'El Mundo' aquest dimecres, ERC prepara els apoderats que distribuirà el 21-D pels col·legis electorals per "defensar el vot" a aquest partit i cuidar el suport a l'independentisme, segons el rotatiu.
Els que decideixen quines paperetes són vàlides són únicament els tres membres de la mesa electoral, un president i dues vocals, que són els que signaran l'acta final amb el resultat; per tirar endavant la seva tasca compten amb un manual d'instruccions.
Però el recompte és públic i els qui hi assisteixen poden formular protestes sobre la votació o l'escrutini.
Els partits polítics podran després portar a la Junta Electoral de Zona la reclamació, d'aquí acudir a la Junta Electoral Central i encara al TSJC.
És el que va passar després de les eleccions municipals del 2011: el PP, que s'havia quedat a 113 vots d'aconseguir el novè regidor a l'Ajuntament de Barcelona, va denunciar que haguessin estat considerades nul·les unes paperetes que al seu parer eren vàlides i va portar l'assumpte fins al TSJC, que va dictar sentència al seu favor (el PP va obtenir el novè regidor).
El Tribunal Constitucional (TC) va declarar ferma dies després la resolució.
Aquesta sentència s'esmenta en el manual d'instruccions que tenen els membres de les meses a l'apartat sobre paperetes vàlides i nul·les.
La legislació electoral és contundent sobre aquest tema, però aquella resolució va introduir una excepció que s'ha de tenir en compte des de llavors.
UN PETIT SENYAL
Seran nul·les les paperetes que no siguin les oficials i les que es trobin a l'urna, així com els sobres amb paperetes de més d'una candidatura; tampoc no valen les que van dins de sobres "alterats" i les paperetes en les quals s'hagi "modificat, afegit o guixat el nom dels candidats" o canviat l'ordre, les que tinguin "qualsevol llegenda o expressió escrita" o "qualsevol alteració" intencionada.
L'única excepció que es recull en el manual és l'admesa en aquella sentència del 2011, en la qual van aparèixer paperetes amb una petita creu o aspa marcada davant d'alguns noms de candidats.
Segons la sentència, eren petites marques amb la qual no s'havia "alterat la configuració" de la papereta ni modificat els noms dels candidats o l'ordre dels mateixos.
Tampoc el nom ni l'emblema del partit polític, gens que portés a "apreciar un desig de retret cap a tots o alguns dels candidats, o respecte de la pròpia formació política".
"Abans al contrari", conclou la sentència, "no sembla un altre que el desig de votar a aquest grup i als seus integrants".
Des d'aquesta decisió judicial, s'han de considerar vàlides les paperetes que continguin "un senyal, una creu o aspa" al costat dels candidats si no tenen transcendència o entitat suficient com per "alterar la configuració de la papereta".
