MADRID, 11 juny (EUROPA PRESS) -
Més de la meitat dels turistes de creuer consideren que la ciutat de Barcelona està massificada. Una opinió coincident amb gran part de població resident, que assegura que l'alta concentració de visitants en algunes zones de la ciutat afecta els desplaçaments quotidians i la seva qualitat de vida, segons una investigació liderada per la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona.
El projecte sobre mobilitat urbana Visitmob que ha realitzat gairebé 4.000 enquestes a turistes que pernocten a Barcelona, altres que hi van a passar el dia, visitants ocasionals i creueristes, assegura que tot i que el 90% dels creueristes defineix com a "agradable" la seva experiència visitant la ciutat i un 80% s'ha sentit "segur", més de la meitat --un 53%-- destaca haver-se trobat massa gent a l'hora de gaudir dels llocs visitats.
El problema de la massificació també es detecta entre la població resident. Així un 36,2% afirma que la mobilitat a l'espai públic es veu condicionada per l'activitat turística, que també afecta la sensació de confort sobre el servei de transport públic (28,5%) i la puntualitat d'aquests mitjans (25,6%). Les xifres obtingudes s'incrementen fins a 10 punts en el cas de persones que resideixen a barris turístics.
La geolocalització inclosa en l'estudi va permetre constatar que la concentració espai-temps és molt alta a determinats punts de la ciutat. El districte de Ciutat Vella el visita un 100% de creueristes amb un temps mitjà d'estada de dues hores, de les quals més d'una hora a peu. Per darrere, hi ha l'Eixample i Gràcia. Districtes com Nou Barris o Sant Andreu no reben cap visita procedent de turisme de creuer.
Les dades també assenyalen una clara concentració a determinades icones de la ciutat. El flux més elevat, en el cas del creuerista, es concentra al voltant de les Rambles (96,7%), plaça Catalunya i passeig de Gràcia (73%) i també a la Sagrada Família (63,1%). Així, les Rambles és l'espai en el qual coincideixen turistes i excursionistes amb prop del 34%, però només un 23% dels visitants de dia de fora de Barcelona la visiten.
De tots els turistes de creuer entrevistats, la meitat ja havien visitat Barcelona anteriorment i, d'aquests, un 78% també repeteix la mateixa ruta.
CANVI DE RUTINES I DESARRELAMENT
L'estudi posa de manifest que la presència de turistes genera insatisfacció a un 23% dels residents a l'hora de moure's per la ciutat, també els condiciona el moment de triar mitjà de transport i fins i tot han deixat de visitar espais específics de la ciutat a causa del turisme.
Aquests canvis en els patrons de mobilitat s'han observat sobretot en homes, persones grans, les de més nivell socioeconòmic i més baix i aquelles que resideixen als barris turístics.
Els resultats de l'estudi adverteixen que els efectes de la massificació turística, a més de provocar un greuge diari entre la població resident, també comporten una pèrdua de sentiment de pertinença del lloc on viuen. Aquesta sensació de desarrelament s'accentua en les persones grans, més sensibles als canvis que s'han produït durant els últims vint anys, segons l'estudi.
Es detecten percentatges similars a l'hora d'avaluar la qualitat de vida de la població resident. La presència de turistes afecta negativament la qualitat de vida d'un 17% de les persones entrevistades, una xifra que augmenta 6 punts entre els residents dels barris turístics.
PATRONS DE MOBILITAT SOSTENIBLE
L'investigador destaca que els patrons de mobilitat turística més sostenibles a la ciutat --a peu o en transport públic-- són els que concentren la majoria dels desplaçaments. Aproximadament un 80% dels desplaçaments es fan a peu i, si no, l'alternativa sol ser el transport públic, amb el metro com a primera opció.
Fins i tot els visitants de fora de la regió metropolitana de Barcelona que passen un dia a la ciutat arriben majoritàriament amb tren i els que ho fan amb cotxe sovint el deixen aparcat en un punt i continuen la visita en transport públic.
Preguntats per les polítiques de restricció d'accés als vehicles més contaminants a la ciutat, els visitants de fora de Barcelona que hi van a passar el dia s'hi mostren favorables, seguits de la creació de carrils bici prioritaris Bus-Vao i la reducció d'espai de circulació i aparcaments en superfície a favor de l'espai per als vianants.
Per contra, la creació d'un peatge d'entrada a Barcelona per millorar el seu transport públic ha rebut una acceptació molt baixa, amb més del 55% de les respostes negatives.
REPTES I PROPOSTES
L'estudi conclou que seria imprescindible millorar la gestió dels espais que reben una concentració més alta de turisme per reduir l'impacte d'aquest tipus de turisme entre els residents.
Pel que fa als plans de gestió de transport públic, se suggereix tenir en compte l'alta concentració que es produeix en els punts més freqüentats pel turisme, a fi de descongestionar els serveis i millorar la percepció de la població resident. Es proposa, a més, repensar els títols de transport públic perquè el cost extra l'assumeixi la població visitant i no la resident.
Respecte als vehicles de mobilitat personal com els patinets i l'ús turístic de la bicicleta, es recomana repensar els espais disponibles per utilitzar-los a fi d'evitar riscos per a la població resident. També es proposa reforçar els hàbits relacionats amb la conducció i coneixement de les normes de circulació o les pautes de comportament d'aquests vehicles.
Un altre dels reptes identificats fa referència als canvis que ha tingut el paisatge comercial dels barris més turístics, la qual cosa ha suposat un fort impacte en la salut i en el benestar de la ciutadania a causa de la sobreocupació de la via pública i l'increment de les terrasses i de la contaminació acústica que se'n deriva.
Finalment, per reduir l'accés amb vehicle propi a la ciutat, es proposa millorar la cobertura del transport públic interurbà, sobretot pel que fa a les destinacions de la costa del Maresme, Garraf, Costa Daurada i Costa Brava.
