Actualitzat 09/11/2017 17:03

Es reprenen les declaracions al Tribunal Suprem per rebel·lió amb Ramona Barrufet

Joan Josep Nuet i Ramona Barrufet, exmembres de la Mesa del Parlament
Europa Press

MADRID 9 nov. (EUROPA PRESS) -

L'exsecretària quarta de la Mesa del Parlament, Ramona Barrufet, ha començat a declarar davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena pels presumptes delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics pels fets relacionats amb la declaració d'independència; la seva compareixença té lloc just després del recés fet per dinar.

La primera a declarar ha estat la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que s'ha estès durant una mica més de dues hores en les quals ha estat preguntada pels actes que va realitzar per facilitar els debats parlamentaris que van culminar amb la declaració unilateral d'independència (DUI) del passat 27 d'octubre.

A Forcadell li ha seguit Lluís Corominas, Lluís Guinó --qui va substituir el primer com a vicepresident de la Mesa de la cambra catalana el passat 17 de juliol, han informat fonts jurídiques-- i Anna Simó. L'últim a declarar serà Joan Josep Nuet.

LA DUI NO TENIA VALOR JURÍDIC

Segons fonts presents a les declaracions anteriors, la presidenta del Parlament hauria assenyalat expressament que aquesta declaració no tenia valor jurídic després de ser preguntada per aquest extrem pels representants de la Fiscalia que la imputen indiciariament els delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics.

D'altra banda, Forcadell ha aportat durant la seva declaració diversos documents que vindrien a confirmar que els comptes del Parlament estan sent intervinguts per Hisenda, amb l'objectiu de contrarestar l'acusació de malversació de fons públics dels quals també l'acusa la Fiscalia.

Les mateixes fonts han destacat que els fiscals Fidel Cadena, Consuelo Madrigal primer, i Javier Zaragoza i Jaime Moreno (que han substituït els anteriors en començar la declaració de la quarta investigada, Anna Simó), han incidit durant el seu interrogatori sobre si les intencions dels parlamentaris eren violentes, fet que han negat.

Han reconegut, no obstant això, que les seves crides pacífiques van poder acabar en incidents als carrers encara que aquesta no fos la seva intenció.

Contingut patrocinat