Aposta per una convivència que no és "uniformitat", però sí el compromís de resoldre els desacords conforme a la llei
MADRID, 20 (EUROPA PRESS)
El rei Felip VI ha subratllat aquest dimecres que "és inadmissible apel·lar a una suposada democràcia per sobre del dret", perquè sense respecte a la llei no hi ha "convivència, ni democràcia, sinó inseguretat, arbitrarietat" i el "trencament dels principis morals i cívics de la societat".
"Que no hi ha llibertat sense lleis s'ha sabut sempre, així com que sense lleis no pot haver-hi democràcia", ha dit el cap de l'Estat en rebre el Premi Mundial de Pau i Llibertat (World Peace and Liberty Award) que concedeix l'Associació Mundial de Juristes, "pel seu infrangible compromís amb l'estat de dret".
Felip VI ha pronunciat un llarg discurs plagat de referències a la llei com un element intrínsec de la democràcia. El cap d'Estat no ha fet cap al·lusió a Catalunya, ni al judici contra els artífexs del procés, però sí que ho ha fet, poc abans, l'expresident Felipe González.
L'expresident ha elogiat el seu discurs del 3 d'octubre del 2017, l'endemà passat del referèndum independentista. Un "moment decisiu", ha dit González.
En un acte celebrat al Teatro Real de Madrid, Felip VI ha recalcat que el respecte a l'Estat de Dret en democràcia és la garantia dels drets i llibertats, i també el fonament de la convivència en pau, en línia amb la Declaració de Madrid que han adoptat els prop de 2.000 juristes de 67 països reunits a Madrid.
"El dret no pot fer-ho tot, però també és cert que sense dret no pot fer-se res que sigui legítim, durador, racional i segur", ha il·lustrat. I ha deixat clar que democràcia i estat de dret són "realitats inseparables" i que defensar la primera implica necessàriament defensar l'altre.
LA CONSTITUCIÓ ÉS LA GUIA DELS SEUS ACTES
A més, el rei ha posat l'accent en què la Constitució és la guia de tots els seus actes, i la "independència i neutralitat de la Corona" és el seu "compromís cívic amb Espanya, al servei de la democràcia i la llibertat". "La Corona està indissolublement unida, en la vida d'Espanya, a la democràcia i la llibertat", ha dit, repetint les paraules que va pronunciar en el 40è aniversari de la Constitució.
Acompanyat per la reina, Felip VI ha rebut el guardó visiblement emocionat, de mans del president de l'Associació, Franklin Hoet-Linares, i del president del World Law Congress, Javier Cremades, que s'han referit al cap d'Estat com el "primer rei jurista" d'Espanya i com un estadista "capaç d'alçar la veu pels valors democràtics".
També ha intervingut el president de la República de Portugal, Marcelo Rebelo de Sousa, que ha posat l'accent en la relació d'amistat entre els dos països. Posteriorment esmorzarà amb els reis al palau de La Zarzuela.
ADAPTAR LA DEMOCRÀCIA "MITJANÇANT AMPLIS CONSENSOS"
En les seves paraules, el rei ha recordat que les institucions democràtiques tenen problemes "a escala global", i ha advertit que aquests s'han de resoldre "no pas abandonant la democràcia ni renunciant als seus principis", sinó enfortint-la i reivindicant-la, adaptant-la "sense desnaturalitzar-la" a cada època històrica "mitjançant amplis consensos".
I ha deixat clar que enfortir la democràcia és garantir la dignitat de la persona "per damunt de fronteres, cultures, religions o sentiments nacionals".
En línia amb la defensa del dret que ha estat la base de la seva intervenció, ha incidit que "el dret és el millor camí per a l'assoliment i el manteniment de la pau", un dret que sigui "just" i format per normes i institucions "que impedeixin els excessos del poder, protegeixin les minories, emparin els més necessitats i assegurin per igual les llibertats ciutadanes".
A més, ha remarcat que "contra el totalitarisme, la tirania i la demagògia, que tant de mal han fet ja en el passat, cal proclamar i defensar la legitimitat del pluralisme polític, social, territorial, religiós o cultural i fomentar la convivència i la tolerància".
Això sí, ha remarcat que convivència i tolerància només poden tenir lloc en un consens bàsic al voltant de valors i principis comuns, que només demanen ser la dignitat de la persona, els drets humans i els valors propis de l'estat de dret.
VIURE JUNTS I NO SEPARATS
Convivència, ha dit, és viure "junts i no separats, units i no enfrontats", amb respecte mutu i no amb uniformitat, però sí partint que els desacords i discrepàncies que sorgeixin d'aquesta pluralitat han de resoldre's "conforme al dret".
El rei ha reconegut que la democràcia espanyola "ha hagut de fer front a dificultats serioses i greus", però ha afegit que "l'Espanya constitucional ha demostrat la seva fortalesa democràtica, els seus ferms principis i les seves conviccions sòlides i profundes".
I s'ha mostrat convençut que l'Estat, la Corona i la "immensa majoria del poble espanyol" no escatimaran esforços perquè segueixi sent així.
El rei ha interpretat el premi no només com una distinció a la seva persona i a la monarquia parlamentària, sinó com un reconeixement a la democràcia espanyola, als qui van ser artífexs de la transició i la Constitució i als qui segueixen vetllant per la seva vigència.
I ha personificat aquest homenatge en l'expresident Felipe González. "Una generació el sentit de la qual de la història d'Espanya i la seva visió de futur han estat la base de la nostra convivència democràtica", ha dit.
UN CONGRÉS DE JURISTES COM A MOSTRA DE CONFIANÇA
És la segona vegada que aquest congrés de juristes se celebra a Espanya. La primera va ser el 1979, amb Joan Carles I en la clausura, "com a manifestació de suport a la naixent democràcia constitucional espanyola", i la segona ara "com una mostra de la confiança dels juristes del món" en l'estat social i democràtic de dret espanyol, ha resumit el Rei.
En l'acte han tingut una presència destacada la ministra de Justícia, Dolores Delgado; el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, i el del Constitucional, Juan José González Rivas; els presidents del Congrés i el Senat, Ana Pastor i Pío García-Escudero; l'exalt representant de la UE Javier Solana; el president de la Comunitat de Madrid, Ángel Garrido, i l'alcaldessa de la capital, Manuela Carmena.
Entre el públic hi havia l'exvicepresidenta del Govern espanyol i consellera d'Estat Soraya Sáenz de Santamaría; el president de Ciutadans, Albert Rivera, i el de Vox, Santiago Abascal, que a la sortida de l'acte era el polític més buscat pels assistents al congrés més joves, que es volien fotografiar amb ell.
