Actualitzat 03/06/2014 16:59

Només es pot convocar un referèndum per la República després que 2/3 de les Cambres ho aprovin dues vegades

Letizia, Felipe, leonor Sofía Sofía Juan Carlos
EUROPA PRESS

Després de la primera aprovació de les Corts, aquestes es dissolen i les noves necessiten la mateixa proporció de vots per cridar a les urnes

MADRID, 3 juny (EUROPA PRESS) -

Un referèndum per votar sobre la continuació de la Monarquia a Espanya o l'establiment d'una República no podria convocar-se de manera automàtica sinó que requeriria del suport de les dues terceres parts del Congrés i del Senat, la dissolució de les Corts, i un nou suport amb la mateixa proporció de vots de les noves Cambres, han informat a Europa Press experts en dret constitucional.

Així, la crida a les urnes exigiria en primer lloc que un mínim de 233 diputats del Congrés i 177 senadors avalessin una reforma constitucional en aquest sentit. Després es dissoldrien les Cambres i després de les eleccions les noves Corts haurien de donar suport a la reforma amb el mateix suport, segons estableix l'article 168 de la Constitució que inclou aquest suposat entre aquells que exigeixen una "reforma agreujada" de la Carta Magna.

Així, l'article estableix que les cambres novament elegides "hauran de ratificar la decisió i procedir a l'estudi del nou text constitucional" i aprovar-lo novament per majoria de dos terços. Només després d'aquest procés, una vegada aprovada la reforma per les Corts Generals, la revisió de la monarquia podria ser sotmesa a referèndum per a la seva ratificació.

Segons expliquen els experts, aquest complicat tràmit es deu al fet que la figura de la monarquia es troba especialment protegida en la Carta Magna ja que figura en el Títol Preliminar i en el Títol II que "queden blindats" al costat d'altres aspectes de la Constitució com els drets i llibertats del Capítol Segon i els drets i deures fonamentals de la Secció primera del Títol I.

SEMBLANT A UNA REVISIÓ CONSTITUCIONAL TOTAL

Pel que fa al Títol Preliminar, la Constitució estableix en el seu article 1.3 que la forma política de l'Estat espanyol és la Monarquia parlamentària. Aquest títol preliminar recull altres figures que també gaudirien d'aquest blindatge davant de les reformes com són les Forces Armades o els sindicats i fonaments de l'Estat com la bandera, l'espanyol com idioma oficial o la capitalitat de Madrid.

El Títol II desenvolupa, per part seva, en 10 articles les funcions del rei, del príncep hereu i els altres membres de la família real. La revisió de la monarquia requeriria, per aquesta raó, d'una reforma constitucional agreujada que s'equipara, apunten els experts, amb una revisió total de la Constitució.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés