Actualitzat 03/02/2020 16:51

El rei Felip VI, en l'obertura de les Corts: "Espanya no pot ser d'uns contra els altres"

Jesús Hellín - Europa Press

Demana als parlamentaris que treballin amb diàleg, reflexió i acord, sobre la "base ferma" de la Constitució

MADRID, 3 (EUROPA PRESS)

El rei Felip VI ha inaugurat aquest dilluns la XIV legislatura i ha instat els parlamentaris a treballar per l'interès general de tots els espanyols: "Espanya no pot ser d'uns contra els altres. Espanya ha de ser de tots i per a tots", ha proclamat.

"Així ho ha volgut la societat espanyola des de fa més de 40 anys. Així ho continua volent i, sobretot, així ho mereix", ha dit el cap d'Estat en el seu discurs en el ple davant els diputats i senadors. En acabar, les seves paraules han estat rebudes per un llarg aplaudiment i 'visca el rei' en un hemicicle en el qual no han estat ERC, JxCat, Bildu, el BNG i la CUP.

Amb l'obertura de la legislatura, després de les eleccions generals, el rei ha assenyalat que és "l'hora de la paraula, de l'argument i de la raó" i de l'acord entre idees diferents, i més encara tenint en compte que des del 2015 hi ha més diversitat a les Corts i això requerirà el "ple desenvolupament" del règim parlamentari.

Així, ha assenyalat que parlamentarisme significa pactar, controlar, acordar o dissentir, però tot això unit al "respecte comú" dels valors constitucionals.

De fet, ha instat a resoldre els problemes dels ciutadans i a contribuir als grans reptes mundials a través de la reflexió, el debat i el diàleg, i sempre tenint com a "base ferma" la Constitució, perquè "ha estat el lloc de trobada de tots els espanyols, de diferents maneres d'entendre i sentir Espanya".

El rei ha incidit que la Constitució "va néixer del diàleg i l'acord, i també per al diàleg i l'acord", perquè va néixer "projectant-se cap al futur com un marc polític pactat i compartit" per al desenvolupament de la vida democràtica.

A més, ha assenyalat que el diàleg i la voluntat d'enteniment "cobren tot el sentit i aconsegueixen tot el significat en la pròpia definició constitucional d'Espanya com un estat social i democràtic de dret" i ha apuntat que aquests tres pilars són "inseparables i indissociables els uns dels altres d'una mateixa realitat".

Felip VI ha recordat les paraules del seu últim missatge de Nadal, en el qual va voler adreçar un missatge de confiança a Espanya en un temps d'incertesa, una confiança basada en la "personalitat" dels ciutadans i en la "fortalesa de l'Estat" construït en les últimes dècades.

CONCÒRDIA, RECONCILIACIÓ I LLIBERTAT

En aquest sentit, ha destacat que aquesta ha estat una història "de convivència i progrés" i "sens dubte d'èxit, amb ombres, per descomptat, però sobretot plena de llums". Fa 40 anys, ha assenyalat, "les paraules concòrdia, reconciliació, enteniment, respecte i, per descomptat, llibertat van ressonar com mai", van posar fi a les divisions i "van ser capaces de mobilitzar tot un poble".

El rei ha subratllat que aquestes paraules "van obrir una nova etapa en la història d'Espanya i en la vida dels espanyols" i ara han de "prevaler en tota la seva plenitud" pel seu valor per a la convivència cívica, social i política, que és "el patrimoni més gran" que els espanyols han construït.

Felip VI ha començat el seu discurs amb paraules d'agraïment cap a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, el seu homenatge al paper integrador de la Corona, pel seu significat però també pel seu "afecte personal" i ha recordat el motiu d'aquest acte solemne: una trobada entre les Corts Generals, que són les dipositàries de la sobirania nacional, i el cap d'Estat, al qual la Constitució defineix com a "símbol d'unitat i permanència" de la nació.

LES CORTS ES DEUEN A TOT EL POBLE

El rei ha recordat que les Corts "representen tot el poble espanyol, per això, es deuen a tot ell" i ha confiat que "aquesta legislatura sigui profitosa per als ciutadans i els interessos generals d'Espanya" i "serveixi també per recuperar i enfortir la confiança dels ciutadans en les seves institucions".

A més de desitjar èxit al president del Govern central i als seus ministres, ha dit als parlamentaris que "rebre el mandat dels ciutadans constitueix sens dubte un dels honors més grans", però també "grans responsabilitats, compromisos i deures".

En concret, els ha recordat que els ciutadans esperen de tots els que exerceixen responsabilitats públiques que exerceixin amb "responsabilitat i rectitud", que col·laborin "lleialment amb totes les institucions de l'Estat" i que els seus comportaments "mereixin la consideració i el respecte dels ciutadans".

Aquests principis, ha assegurat, han estat també una exigència permanent per a ell mateix, i més encara des que va ser proclamat davant les Corts com a rei constitucional, "un rei compromès amb Espanya i amb tots els espanyols, compromès amb la democràcia i amb la llibertat, compromès amb la Constitució". També ha posat en valor l'alta participació dels ciutadans en cada procés electoral, "un exemple de civisme polític".

A més, ha recordat que aquests ciutadans han dipositat en els ara diputats "les seves esperances en un futur millor per als seus projectes i els de les seves famílies, el seu desig de conviure en pau i llibertat i de trobar un futur digne per a la seva vida, especialment els que es troben en dificultats i es mereixen la solidaritat dels seus compatriotes".

"Les seves senyories representen els interessos generals de 47 milions de ciutadans i decideixen sobre el present i el futur d'Espanya", els ha recordat, en un discurs que ha finalitzat amb la proclamació oberta de la legislatura i, com és habitual, donant les gràcies en totes les llengües oficials.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés