PALMA DE MALLORCA, 2 juny (EUROPA PRESS) -
L'abdicació del Rei Joan Carles s'ha produït setmanes abans que el jutge José Castro, qui fins a dues vegades ha imputat la Infanta Cristina en el marc del cas Nóos, decideixi si manté l'encausament de la filla menor del Monarca com a cooperadora dels presumptes delictes fiscals i de blanqueig de capitals que va incórrer el seu marit, Iñaki Urdangarin, a través de l'empresa de la qual tots dos són propietaris, Aizoon.
Es tracta d'unes indagacions que van fer els seus primers passos a començament del 2010, i que van esclatar definitivament el setembre del 2011 amb l'escorcoll de l'Institut Nóos i de diverses de les societats vinculades a ell. Un entramat societari presumptament dirigit a desviar els fons obtinguts de les administracions públiques per part de l'entitat controlada llavors per Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres.
"Vivim en un Estat de Dret, i qualsevol actuació censurable haurà de ser jutjada i sancionada d'acord amb la llei. La justícia és igual per a tothom", proclamava el Rei al seu discurs de Nadal d'aquest any arran de les informacions publicades fins aleshores al voltant d'un cas de suposada corrupció que per primera vegada afectava un membre de la Família Reial. Alguns dies després, Urdangarin era imputat en el marc d'aquestes investigacions i el 25 de febrer del 2012 baixava la costa dels Jutjats de Palma per declarar davant del jutge Castro.
Dos anys després ho feia la mateixa Infanta, el nom de la qual havia aparegut dos anys abans en el focus d'aquestes indagacions, gairebé des del moment en què la Fiscalia Anticorrupció va apuntar Aizoon com una de les empreses 'pantalla' que integraven la presumpta trama de defraudació.
El fet que la filla del Rei figurés com a vocal en el Consell d'Administració de Nóos i com a sòcia al 50% d'Aizoon va començar a suscitar les sospites dels investigadors entorn de fins a quin punt la Duquessa era coneixedora de les activitats suposadament irregulars desplegades per Urdangarin i Torres.
L'aparició del seu nom ja al començament del sumari en relació amb unes compres de caràcter particular carregades a Aizoon i a una carta de pagament que reflectia un préstec de 400.000 euros que la Infanta i el seu marit van fer a favor de Torres com a ajuda en la compra d'un habitatge a Sant Cugat del Vallés van portar el sindicat Manos Limpias, el 15 de febrer del 2012, a sol·licitar per primera vegada la imputació de la Duquessa perquè considerava que va poder ser beneficiària directa de l'increment patrimonial suposadament fraudulent del seu marit.
Dies després de la petició de Manos Limpias, la Fiscalia Anticorrupció s'oposava a l'encausament de la Infanta en no apreciar cap indici incriminatori que la vinculés amb les activitats de Nóos o que les conegués, i el 5 de març el jutge José Castro rebutjava imputar-la, en línia amb el que havia argumentat el Ministeri Públic.
TORRES APUNTA A LA INFANTA
El nom de la Infanta va ressorgir amb força el 16 de febrer d'aquest any, quan Torres, citat novament pel magistrat en qualitat d'imputat, va assegurar durant la seva declaració que la Casa Reial supervisava i estava al corrent de les activitats desplegades per Nóos, i més en concret la Duquessa i el secretari personal de les filles del Rei, Carlos García Revenga, també encausat.
L'acotació així de les indagacions en l'actuació de la Infanta i el lliurament paral·lel de nous correus per part de Torres en els quals Urdangarin consultava amb la seva dona les diverses gestions que tenia intenció de fer al capdavant de l'Institut Nóos, van derivar finalment en la imputació de la Infanta, el 3 d'abril del 2013, a través d'una sentència de 18 pàgines en què Castro veia la Infanta Cristina cooperadora necessària en els delictes que el seu marit presumptament hauria comès al capdavant de l'Institut Nóos.
D'aquesta manera, sostenia que sense la presència de la filla del Rei Joan Carles a l'entitat, com també sense "l'aparent i consensuat reforç de la Casa Reial", el Duc i el seu exsoci no haurien pogut obtenir els fons de les Administracions públiques que suposadament van desviar.
Tot i això, l'oposició de la Fiscalia Anticorrupció, l'Advocacia de l'Estat i dels mateixos Ducs de Palma van portar l'Audiència Provincial de les Balears a haver de pronunciar-se sobre els recursos interposats per tots ells contra la decisió de Castro. El tribunal va deixar sense efecte la imputació de la Infanta, si bé va oferir la via perquè aquesta fos investigada per delicte fiscal i de blanqueig de capitals a través d'Aizoon, després d'haver defraudat presumptament el fisc i davant de la possibilitat que hagués participat en el rentat dels fons que de manera il·lícita hauria percebut Aizoon.
INVESTIGACIÓ DELS COMPTES I IMMOBLES
Va començar així amb això una intensa investigació que, al llarg de vuit mesos, va comportar l'escorcoll de tots els comptes corrents de la Infanta, de tots els seus béns mobles i immobles, fons d'inversió, actius financers i dipòsits, tant a nivell nacional com internacional, amb la sol·licitud de nombrosos informes a l'Agència Tributària, al Grup de Delinqüència Econòmica de la Policia Nacional i a registres de la propietat.
Entre les dades llançades per Hisenda, hi ha 698.824 euros als quals va elevar l'import total que els Ducs van destinar des d'Aizoon a la reforma del palauet de Pedralbes i a unes altres despeses particulars.
