PP, PSOE, UPyD i C's donen suport a la successió, IU i Podem demanen república i el nacionalisme es desentén i insisteix en les seves aspiracions
MADRID, 2 juny (EUROPA PRESS) -
L'anunci d'abdicació del Rei ha posat de manifest la divisió dels partits polítics i ruptura del consens constitucional 35 anys després de l'aprovació de la Carta Magna, que va establir la monarquia parlamentària com a forma política de l'Estat espanyol.
Després de conèixer la decisió del rei Joan Carles de renunciar a la Corona a favor del seu fill, el príncep Felip, s'han succeït les reaccions polítiques de molt diferent signe. Mentre que formacions com PP, PSOE, UPyD, Ciutadans o UPN han mostrat el seu suport a la continuïtat de la monarquia; PNB i CiU han aprofitat per demanar una reforma del model d'Estat i insistir en les seves reivindicacions territorials o sobiranistes i altres partits com IU, Equo o BNG reclamen un referèndum sobre monarquia o República.
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha estat l'encarregat d'anunciar la decisió del Rei i, en aquesta mateixa declaració, ha mostrat el seu "agraïment" a la tasca del rei Joan Carles i ha expressat la "més ferma confiança" en el Príncep d'Astúries, destacant "la seva preparació, el seu caràcter i l'àmplia experiència en els assumptes públics que ha anat adquirint al llarg d'aquests últims 20 anys".
El 1978, la Constitució Espanyola va ser aprovada en les Corts Generals amb suport d'Unió de Centre Democràtic (UCD), el grup socialista, el PCE, Aliança Popular, vuit diputats del Grup Minoria Catalana i parlamentaris d'altres formacions. Tot i això, 35 anys després, algunes d'aquestes formacions s'han 'despenjat' d'aquest acord, com el PCE, un dels artífexs d'aquest històric consens.
Els puntals del text constitucional sobre la monarquia segueixen sent PP i PSOE i s'han sumat formacions que llavors no existien com Unió, Progrés i Democràcia (UPyD), liderada per Rosa Díez, o Ciutadans (C's), capitanejada per Albert Rivera.
Aquest dilluns, la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, ha expressat la lleialtat del seu partit cap a la Corona, representada fins ara pel rei Joan Carles i en un futur pròxim per Felip de Borbó, de qui ha destacat la seva preparació per al càrrec que assumirà.
PSOE, SUPORT AMB FISSURES
També el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha alabat la figura del Rei i dipositat la seva confiança en el príncep Felip, qui segons la seva opinió representa "el respecte a la Constitució i la normalitat institucional".
Tot i això, aquesta posició en el PSOE no és unànime i Esquerra Socialista, l'únic corrent intern del partit, i Joventuts Socialistes (JSE) han demanat un "referèndum ja" perquè "es consulti el poble" després de l'abdicació del rei Joan Carles.
Les postures a favor de la vigència constitucional i una transició serena en Felip han arribat també des d'altres formacions com Unió, Progrés i Democràcia (UPyD), Ciutadans (C's) o Unió del Poble Navarrès (UPN). La portaveu nacional d'UPyD, Rosa Díez, ha subratllat la "col·laboració plena" de la formació magenta perquè es produeixi "un trànsit" amb tripijoc "a les normes" entre la monarquia del rei Joan Carles i la que ha d'encapçalar Felip de Borbó.
Aquesta sintonia ha estat però trencada per altres partits que creuen que ha arribat el moment que els ciutadans decideixin a les urnes sobre la direcció de l'Estat. Izquierda Unida i el Partit Comunista d'Espanya (PCE) han exigit un referèndum sobre Monarquia o República i han cridat la ciutadania a plasmar als carrers aquesta exigència. La petició també arriba des d'altres formacions com Equo, el BNG o Podem, el partit revelació en les passades eleccions al Parlament Europeu.
El diputat de Compromís-Equo al Congrés, Joan Baldoví, ha fet un pas més enllà i ha registrat a la cambra baixa una proposició no de llei en la qual advoca perquè es faci un referèndum i perquè el pròxim cap de l'Estat sigui elegit pels ciutadans.
INDEPENDENTISTES CATALANS, LA CONSULTA SEGUEIX VIGENT
Mentrestant, els nacionalistes catalans han aprofitat la situació per insistir en el seu desafiament sobiranista. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha advertit que l'aspiració de la consulta segueix després d'abdicar el rei Joan Carles: "Hi haurà canvi de rei, però no en el procés polític que està seguint el poble de Catalunya perquè el 9 de novembre puguem decidir el nostre futur col·lectiu", ha defensat.
També ERC ha aprofitat la situació per cridar els catalans a manifestar-se a favor d'una "República catalana" i el seu portaveu i vicepresidenta primera del Parlament, Anna Simó, ha apuntat que el procés sobiranista català pugui haver influït en la decisió del Rei, igual que ho ha fet, segons la seva opinió, el descens que ha experimentat el bipartidisme que encarnen PP i PSOE en les últimes europees.
PNB: NOU MODEL D'ESTAT
Pel que fa al PNB, que es va abstenir el 1978 en la votació de la Constitució, ha demanat al futur rei que "exerceixi la tasca d'arbitratge" per abordar "sense dilació" un nou model d'Estat que "doni resposta a les aspiracions de les diferents nacions que integren l'Estat espanyol".
"Som partidaris de l'adopció de mesures dràstiques orientades a tallar la crisi institucional en què està sumit l'Estat espanyol, inclosa la institució monàrquica", ha declarat aquest dilluns el president del PNB, Andoni Ortuzar.
Mentrestant, EH Bildu ha demanat "acumular forces" per a la construcció d'una república "basca lliure" i ha mostrat la seva disposició a treballar per "una verdadera ruptura democràtica" i el "dret a decidir que li correspon a Euskal Herria i tots els drets de totes les persones".
