L'expresident i els seus col·laboradors de la FAES van desaconsellar una llei general sobre renúncies per no alimentar un debat sobre la monarquia
MADRID, 15 maig (EUROPA PRESS) -
El rei Joan Carles I va encarregar l'abril del 2013 a l'expresident del Govern espanyol José María Aznar un informe polític i jurídic sobre la manera en què havia de procedir amb la seva abdicació, opció que aquells dies estava pensant d'engegar.
Així ho revela el director de la Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials (FAES) presidida per Aznar, Javier Zarzalejos, en el seu llibre 'No hay ala oeste en la Moncloa' (Ediciones Península), consultat per Europa Press. El treball aporta detalls fins ara desconeguts sobre els mesos que van precedir en l'abdicació del monarca, com la implicació de l'expresident 'popular' en aquests preparatius.
El monarca va citar aquella primavera del 2013 Aznar al Palau de la Zarzuela per encarregar-li un informe "sobre les diverses qüestions que plantejava l'abdicació i, en concret, com hauria de ser el projecte de llei orgànica que preveia l'article 57.5 de la Constitució", explica Zarzalejos.
Per ajudar-lo en aquesta tasca, Joan Carles va enviar a Aznar un document "tingut en absoluta reserva" que havien elaborat aquells dies el cap de la Casa del Rei, Rafael Spottorno, i un grup de personalitats lligades al servei del monarca, precisa Zarzalejos, que detalla que el líder del PSOE en aquella etapa, Alfredo Pérez Rubalcaba, n'estava al corrent.
Aquest document, datat al febrer, feia una primera aproximació als aspectes jurídics i polítics de l'abdicació i també als aspectes pràctics d'aquesta en relació amb el rei.
ELS COL·LABORADORS D'AZNAR A LA FAES
Aznar va encarregar alhora l'elaboració de l'informe a dos dels seus col·laboradors de la FAES, al mateix Javier Zarzalejos i al jurista i diputat del PP Ignacio Astarloa, que van donar forma a dos documents.
Un, redactat per Zarzalejos, analitzava el context del moment i oferia "algunes consideracions sobre la instrumentació política de tot el procés", mentre que el segon, netament jurídic, el va fer Astarloa.
És la mateixa Constitució espanyola la que estableix en el seu article 57.5 que "les abdicacions i renúncies i qualsevol dubte de fet o de dret que passi en l'ordre de successió a la Corona es resoldran per llei orgànica".
La interpretació jurídica d'aquest article havia donat lloc fonamentalment a dos grans corrents d'opinió entre els experts. Els que sostenien que calia aprovar una llei que contemplés les abdicacions i renúncies amb caràcter general, perquè bastés amb una comunicació de les Corts quan calgués procedir a un d'aquests supòsits.
El segon bloc defensava l'aprovació d'una llei orgànica per a cada cas en considerar que totes les constitucions monàrquiques espanyoles des de Cadis requerien la concurrència de la voluntat de les Corts perquè l'abdicació fos efectiva, per impedir abdicacions forçades com va ser la de Carlos IV sota la coacció napoleònica.
EVITAR UN DEBAT SOBRE LA MONARQUIA
El dictamen dels experts de la FAES s'alineava amb la interpretació partidària d'una llei general sobre abdicacions. No obstant això, també eren conscients que el moment polític el 2013 i l'estat de l'opinió pública pel que fa a la monarquia aconsellaven optar per la segona via, una llei singular per al cas concret de Don Joan Carlos.
Van proposar, a més, que es tramités per la via d'urgència acceptant només esmenes a la totalitat --res de parcials--, com es fa en la ratificació de tractats internacionals, i amb aprovació en lectura única. Es tractava d'evitar un debat que derivés en la dialèctica entre monarquia i república.
Aznar va lliurar l'informe al rei a primers de juny del 2013, però en acabar l'estiu va rebre la impressió que el procés que semblava conduir a l'abdicació s'estava reconsiderant. En el Govern espanyol, explica Zarzalejos, "també semblava observar-se una distància força perceptible respecte a aquest assumpte".
No va ser fins a mitjans de maig del 2014 quan el rei Joan Carles va trucar a Aznar per comunicar-li que havia decidit reactivar la seva decisió d'abdicar, que volia fer-la efectiva al juny. Segons Zarzalejos, l'expresident tenia la impressió que el monarca estava una mica impacient perquè el Govern central comencés a engegar els mecanismes legals i institucionals necessaris per a la renúncia.
El rei Joan Carles havia començat l'any 2014 amb una reaparició vergonyosa en la Pasqua Militar del 6 de gener, en què va llegir amb dificultat el seu discurs --es va equivocar diverses vegades --com a conseqüència de la falta de descans. El dia anterior, segons revela la periodista Ana Romero en el seu llibre 'Final de partida', el monarca havia celebrat el seu aniversari a Londres i havia tornat a Espanya de matinada.
Tan sols uns dies després, el jutge del cas Nóos, José Castro, imputava la Infanta Cristina pels delictes de blanqueig i frau fiscal. Segons va explicar el mateix monarca quan va anunciar la seva abdicació el 2 de juny del 2014, la decisió la va prendre al gener d'aquell any en complir els 76 anys.
