Subratlla que la Carta Magna va recuperar la sobirania nacional per als espanyols, els va retornar la llibertat i va reconèixer la seva diversitat
OVIEDO, 19 oct. (EUROPA PRESS) -
El rei Felip VI ha finalitzat el seu discurs en la cerimònia d'entrega dels Premis Princesa d'Astúries amb un homenatge a la Constitució espanyola, amb motiu del seu 40è aniversari, i s'hi ha referit com una "lliçó de convivència" que representa "la democràcia i la llibertat" per als espanyols.
La imminent efemèride ha servit al cap d'Estat per fer un reconeixement al text que "va recuperar per al poble espanyol la sobirania nacional", que "va retornar als espanyols la seva llibertat i la seva condició de ciutadans" i "que va reconèixer la diversitat dels seus orígens, cultures, llengües i territoris".
La Constitució, ha dit, va ser "fruit de la concòrdia entre els espanyols, units per un profund desig de reconciliació i de pau" i "units per la ferma voluntat de viure en democràcia". Així, ha remarcat que el seu 40è aniversari se celebrarà com "un gran exemple" del qual els espanyols se'n poden sentir "profundament orgullosos".
"Com una lliçó de convivència que dignifica la política i engrandeix la nostra Història com la millor mostra de la generositat, la maduresa, i la responsabilitat de tot un poble que va guanyar la democràcia i la llibertat", ha afegit, i ha reblat que "la democràcia i la llibertat és el que representa i significa per a Espanya, per al poble espanyol", la Constitució del 1978, un missatge que ha estat acollit amb aplaudiments per l'auditori present.
En la cerimònia de fa un any, les paraules finals del discurs de Felip VI van ser, amb prou feines unes setmanes després de l'1-O, per subratllar que Espanya resoldria d'acord amb la Constitució i les institucions democràtiques l'"inacceptable intent de secessió d'una part del seu territori nacional".
El rei afegia aleshores que Catalunya "és i serà una part essencial" de l'Espanya del segle XXI, després d'agrair el suport a la democràcia espanyola de les institucions europees, a les quals acabava de guardonar amb el Premi Princesa d'Astúries de la Concòrdia.
En la seva edició del 2018, Felip VI ha tingut també paraules d'"alegria i gratitud" cap a Astúries per la seva recent visita, el passat 8 de setembre, a Covadonga i la seva presència "davant un poble unit pels seus sentiments i per tants segles d'història". "Per la història de tots, arrel d'Espanya", ha afegit.
Segons ha dit, "la Princesa d'Astúries i la Infanta Sofia tindran per sempre aquest dia gravat al cor". Aquesta visita a Covadonga, amb motiu del seu triple centenari --cent anys del Parc Nacional, 13è centenari dels orígens del Regne d'Astúries i cent anys de la coronació canònica de la seva Verge-- va ser el primer viatge oficial de la Princesa Leonor a la comunitat que dona nom al seu títol d'hereva.
En el seu discurs, el rei ha adreçat unes paraules a tots els premiats en aquesta edició i ha recalcat que tots comparteixen "una mateixa pàtria", la del "coneixement, de la cultura, de la ciència i de la solidaritat" les fronteres de la qual estan "traçades per la saviesa, l'entrega a uns ideals, l'esforç i la intel·ligència".
També ha donat la benvinguda al nou president de la Fundació Princesa d'Astúries, Luis Fernández-Vega i ha agraït la feina del seu antecessor, Matías Rodríguez-Inciarte.
VALORS DAVANT D'ALLÒ MÉS "EFÍMER I SUPERFICIAL"
Els premiats, ha dit, són "referències" i "inspiració" per als temps actuals. En un moment en què sovint "preval allò més "efímer i el superficial", la Fundació aposta per "valors que continuen existint" i per els qui suggereixen "camins nous i renovats". "Autenticitat, respecte a la veritat i projectes assentats en el temps sobre principis sòlids i conviccions profundes", ha subratllat.
Del Premi de les Arts, el cineasta Martin Scorsese, ha destacat que la "grandesa de la seva obra" resideix en "la recerca constant de la veritat i la redempció", la seva "passió" per la vida i la seva capacitat per plasmar els clarobscurs i "l'ambivalència dels sentiments humans".
En homenatjar Alma Guillermoprieto, Premi de Comunicació i Humanitats, ha destacat com la periodista afirma que "el millor periodisme és el que reflexiona, el periodisme que indaga i verifica" i que el periodisme "és indispensable per a la democràcia".
Després, ha posat en valor el treball de l'ONG Amref Health Africa, Premi de Cooperació Internacional, el seu objectiu d'aconseguir cobertura sanitària universal per al continent el 2030 i la lluita contra l'ablació. En concret, ha destacat la lluita, des dels 8 anys, de Nice Nailantei Leng'ete, que ha aconseguit que milers de nenes hagin "escapat d'un destí tan injust com terrible, substituint la mutilació genital per ritus de pas alternatius".
La seva feina, ha dit, posa de manifest "la injustícia que molts éssers humans viuen diàriament, només per haver nascut en algun racó oblidat del planeta" i com la indiferència i el descoratjament o el pessimisme "no hi ajuden gens".
SYLVIA EARLE I LA SITUACIÓ "GREU" DELS MARS
També ha aprofitat el Premi de la Concòrdia, concedit a la doctora en Biologia Marina Sylvia Earle, per subratllar com el mar i les aigües, "l'origen de la vida", comencen a estar en una situació "perillosament greu" per la sobreexplotació, la falta d'oxigen a les anomenades 'zones mortes', l'escalfament de les aigües a causa del CO2 i els 8 milions de tones de plàstic" que cada any es llancen al mar. "Són senyals alarmants d'una situació que cal revertir, que hem de canviar sense dilació", ha advertit.
Dels premiats en la categoria d'Esports, els alpinistes Reinhold Messner i Krzysztof Wielicki, ha subratllat l'esperit de sacrifici i superació, la disciplina i el valor, i de la novel·lista Fred Vargas, Premi de les Lletres --absent a la cerimònia--, la seva concepció que la creació artística serveix "per entrar i sortir de la realitat, i també per mirar-la als ulls".
Quant al Premi de Ciències Socials, Michael Sandel, ha incidit en la seva aposta perquè els ciutadans es qüestionin "com treballar units per a una societat més racional, més informada i més joiosa".
En la categoria d'Investigació Científica i Tècnica, en què el premiat és Svante Pääbo, un dels fundadors de la Paleogenètica, ha destacat que la ciència, que sempre mira al futur, ho fa moltes vegades submergint-se en el passat, interpretant-lo i aprenent-ne".
