MADRID, 19 juny (EUROPA PRESS) -
"Senyores i Senyors Diputats i Senadors,
Avui és un dia en què, si haguéssim de mirar cap al passat, m'agradaria que ho féssim sense nostàlgia, però amb un gran respecte per la nostra història; amb esperit de superació del que ens ha separat o dividit; per així recordar i fer tot el que ens uneix i ens dóna força i solidesa cap al futur.
En aquesta mirada han d'estar sempre presents, amb un immens respecte també, tots aquells que, víctimes de la violència terrorista, van perdre la vida o van patir per defensar la nostra llibertat. El seu record romandrà a la nostra memòria i al nostre cor. I la victòria de l'Estat de Dret, al costat del nostre major afecte, serà el millor reconeixement a la dignitat que mereixen.
I mirant la nostra situació actual, Senyories, vull també transmetre la meva proximitat i solidaritat a tots aquells ciutadans que el rigor de la crisi econòmica ha copejat durament fins a veure's ferits en la seva dignitat com a persones. Tenim amb ells el deure moral de treballar per revertir aquesta situació i el deure ciutadà d'oferir protecció a les persones i a les famílies més vulnerables. I tenim també l'obligació de transmetre un missatge d'esperança --especialment als més joves-- que la solució dels seus problemes i en particular l'obtenció d'una feina, sigui una prioritat per a la societat i per a l'Estat. Sé que totes les Senyories comparteixen aquestes preocupacions i aquests objectius.
Però sobretot, Senyories, avui és un dia en què m'agradaria que miréssim cap endavant, cap al futur; cap a l'Espanya renovada que hem de seguir construint tots junts en començar aquest nou regnat.
Al llarg d'aquests últims anys --i no sense dificultats-- hem conviscut en democràcia, superant finalment temps de tragèdia, de silenci i foscor. Preservar els principis i ideals en els quals s'ha basat aquesta convivència i als quals m'he referit abans, no només és un acte de justícia amb les generacions que ens han precedit, sinó una font d'inspiració i exemple a cada moment per a la nostra vida pública. I garantir la convivència en pau i en llibertat dels espanyols és i serà sempre una responsabilitat ineludible de tots els poders públics.
Els homes i dones de la meva generació som hereus d'aquest gran èxit col·lectiu admirat per tothom i del qual ens sentim tan orgullosos. A nosaltres ens correspon saber transmetre'l a les generacions més joves.
Però també és un deure que tenim amb elles --i amb nosaltres mateixos--, millorar aquest valuós llegat, i augmentar el patrimoni col·lectiu de llibertats i drets que tant ens ha costat aconseguir. Perquè tot temps polític té els seus propis reptes; perquè tota obra política --com tota obra humana-- és sempre una tasca inacabada.
Els espanyols i especialment els homes i dones de la meva generació, Senyories, aspirem a revitalitzar les nostres institucions, a reafirmar, en les nostres accions, la primacia dels interessos generals i a enfortir la nostra cultura democràtica.
Aspirem a una Espanya en què es pugui arribar a acords entre les forces polítiques sobre les matèries i en els moments que així ho aconselli l'interès general.
Volem que els ciutadans i les seves preocupacions siguin l'eix de l'acció política, ja que són ells els qui amb el seu esforç, treball i sacrifici engrandeixen el nostre Estat i donen sentit a les institucions que l'integren.
Desitgem una Espanya en què els ciutadans recuperin i mantinguin la confiança en les seves institucions i una societat basada en el civisme i en la tolerància, en l'honestedat i en el rigor, sempre amb una mentalitat oberta i constructiva i amb un esperit solidari.
I desitgem, al cap i a la fi, una Espanya en què no es trenquin mai els ponts de l'entesa, que és un dels principis inspiradors del nostre esperit constitucional.
En aquest marc d'esperança vull reafirmar, com a rei, la meva fe en la unitat d'Espanya, de la qual la Corona és símbol. Unitat que no és uniformitat, Senyories, d'ençà que el 1978 la Constitució va reconèixer la nostra diversitat com una característica que defineix la nostra pròpia identitat, en proclamar la voluntat de protegir tots els pobles d'Espanya, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions. Una diversitat que neix de la nostra història, ens engrandeix i ens ha d'enfortir.
A Espanya han conviscut històricament tradicions i cultures diverses amb les quals de continu s'han enriquit tots els seus pobles. I aquesta suma, aquesta interrelació entre cultures i tradicions té la seva millor expressió en el concert de les llengües. Al costat del castellà, llengua oficial de l'Estat, les altres llengües d'Espanya formen un patrimoni comú que, tal com estableix la Constitució, ha de ser objecte d'especial respecte i protecció; ja que les llengües constitueixen les vies naturals d'accés al coneixement dels pobles i són alhora els ponts per al diàleg de tots els espanyols. Així ho han considerat i reclamat escriptors tan únics com Antonio Machado, Espriu, Aresti o Castelao.
En aquesta Espanya, unida i diversa, basada en la igualtat dels espanyols, en la solidaritat entre els seus pobles i en el respecte a la llei, hi cabem tots; hi caben tots els sentiments i sensibilitats, hi caben les diferents formes de sentir-se espanyol. Perquè els sentiments, més encara en els temps de la construcció europea, no han d'enfrontar, dividir o excloure mai, sinó comprendre i respectar, conviure i compartir.
I aquesta convivència, l'hem de revitalitzar cada dia, amb l'exercici individual i col·lectiu del respecte mutu i l'estima pels èxits recíprocs. Hem de fer-ho amb l'afecte sincer, amb l'amistat i els vincles de germandat i fraternitat que són indispensables per alimentar les il·lusions col·lectives.
Treballem tots junts, Senyories, cadascú amb la seva pròpia personalitat i enriquint la col·lectiva; fem-ho amb lleialtat, entorn dels nous objectius comuns que ens planteja el segle XXI. Perquè una nació no és només la seva història, és també un projecte integrador, sentit i compartit per tots, que miri cap al futur.
Un nou segle, Senyories, que ha nascut sota el signe del canvi i la transformació i que ens situa en una realitat ben diferent de la del segle XX.
Tots som conscients que estem assistint a profundes transformacions en les nostres vides que ens allunyen de la forma tradicional de veure el món i de situar-nos-hi. I que, a més de donar lloc a inquietud, incertesa o temor als ciutadans, obren també noves oportunitats de progrés.
Afrontar tots aquests reptes i donar respostes als nous desafiaments que afecten la nostra convivència, requereix el concurs de tots: dels poders públics, als quals correspon liderar i definir els nostres grans objectius nacionals; però també dels ciutadans, del seu impuls, la seva convicció i la seva participació activa. És una tasca que demana un profund canvi de moltes mentalitats i actituds i, per descomptat, gran determinació i valentia, visió i responsabilitat.
La nostra Història ens ensenya que els grans avenços d'Espanya s'han produït quan hem evolucionat i ens hem adaptat a la realitat de cada temps; quan hem renunciat al conformisme o a la resignació i hem estat capaços d'aixecar la vista i mirar més enllà --i per sobre-- de nosaltres mateixos; quan hem estat capaços de compartir una visió renovada dels nostres interessos i objectius comuns.
El benestar dels nostres ciutadans --homes i dones--, Senyories, ens exigeix situar Espanya al segle XXI, en el nou món que emergeix acceleradament; al segle del coneixement, la cultura i l'educació".
