Defensa conrear el consens per enfortir les institucions i mantenir la confiana dels ciutadans
MADRID, 24 des. (EUROPA PRESS) -
El Rei Felip VI ha tornat a fer una crida al dileg i el consens a la classe política espanyola amb motiu del seu tradicional Missatge de Nadal, en qu ha advertit que la contesa política en ocasions "eixordadora" no ha d'impedir escoltar la "demanda de serenitat" de la ciutadania, i ha animat a seguir conreant l'esperit de concrdia que va illuminar la Constitució de 1978.
El monarca, que en aquesta ocasió ha triat el Palau Reial com a escenari del seu discurs més important de l'any, ha reivindicat la necessitat de preservar el bé comú "per sobre de les eventuals divergncies i desencontres". És una cosa que tant la Reina Letizia com ell han "pogut constatar i valorar encara més al llarg d'aquesta dcada de regnat", ha dit, en l'únic esment que ha fet a que el 2024 s'han complert deu anys de la seva arribada al tron.
Per a Felip VI, "és responsabilitat de totes les institucions que aquesta noció del bé comú se segueixi reflectint amb claredat en qualsevol discurs o qualsevol decisió política". "El consens entorn de l'essencial", ha afegit, és el que "ha d'orientar sempre l'esfera del públic".
"No per evitar la diversitat d'opinions, legítima i necessria en democrcia, sinó per impedir que aquesta diversitat derivi en la negació de l'existncia d'un espai compartit", ha subratllat el monarca, en el que ha estat el seu onz Missatge de Nadal.
LA CONCRDIA COM A FONAMENT
Va ser precisament "l'acord en l'essencial" el que va inspirar la Constitució de 1978. "Malgrat el temps transcorregut, la concrdia de la qual va ser fruit, segueix sent el nostre gran fonament", ha sostingut, defensant que "conrear aquest esperit de consens és necessari per enfortir les nostres institucions i per mantenir en elles la confiana de tota la societat".
En aquest sentit, ha ressaltat que el "pacte de convivncia" que suposa la Constitució "es protegeix dialogant" i ha incidit que "aquest dileg, amb altura i generositat, ha de nodrir sempre la definició de la voluntat comuna i l'acció de l'Estat".
Per aix ha advertit, dirigint-se expressament a la classe política, que "és necessari que la contesa política, legítima, per en ocasions eixordadora, no impedeixi escoltar una demanda encara més clamorosa: una demanda de serenitat".
"Serenitat en l'esfera pública i en la vida diria, per afrontar els projectes collectius o individuals i familiars, per prosperar, per cuidar i protegir als qui més ho necessiten", ha dit, posant com a exemple en aquest punt la reforma de l'article 49 de la Constitució referit a les persones amb discapacitat.
Aquesta reforma, aprovada amb l'acord del Govern espanyol i el PP, ha valorat el monarca, constitueix "un bon exemple del que podem aconseguir junts". Per aix, ha tornat a prevenir que "no podem permetre que la discrdia es converteixi en un constant soroll de fons que impedeixi escoltar l'autntic pols de la ciutadania".
IMMIGRACIÓ I HABITATGE
Precisament, Felip VI ha volgut fer esment a la gestió de la immigració i les dificultats en l'accés a l'habitatge. Respecte al primer, ha reconegut que "és un fenomen complex i d'una gran sensibilitat social".
"Sense els moviments de població al llarg de la histria no podrien explicar-se les societats del present", ha ressaltat, per "sense la gestió adequada", els moviments migratoris poden degenerar "en tensions que erosionin la cohesió social".
El Rei ha defensat la necessitat d'integrar als immigrants, que aquests respectin també "les lleis i normes bsiques de convivncia i civisme" al mateix temps que es reconeix la seva dignitat com a éssers humans "sense oblidar mai la fermesa que requereix la lluita contra les xarxes i les mfies que trafiquen amb persones".
"La manera en qu siguem capaos d'abordar la immigració", ha recalcat, "dir molt en el futur sobre els nostres principis i la qualitat de la nostra democrcia", apellant per a aix a una major coordinació amb els socis europeus i també amb els pasos d'origen i trnsit.
Quant a l'habitatge, que "preocupa sobretot als més joves", donada la incapacitat de les ciutats de satisfer la demanda existent, ha esgrimit que és "important que tots els actors implicats reflexionin, s'escoltin els uns als altres, que s'examinin les diferents opcions i que aquest dileg condueixi a solucions que facilitin l'accés a l'habitatge".
Aquest accés, ha puntualitzat, ha de ser "en condicions assumibles, especialment per als més joves i els més desprotegits, doncs aquesta és la base per a la seguretat, el benestar de tants projectes de vida". "I realment podem fer-ho", ha afegit.
"ESPANYA ÉS UN GRAN PAÍS"
Ha volgut acabar el seu discurs, que ha obert i tancat fent un esment especial a la tragdia de la DANA en l'est i el sud d'Espanya del 29 d'octubre, amb un missatge d'esperana, reivindicant novament que "Espanya és un gran país".
És "una nació amb una histria portentosa, malgrat els seus capítols foscos, i modlica en el desenvolupament democrtic de les últimes dcades, derrotant fins i tot l'assetjament terrorista que tantes víctimes va causar", ha subratllat.
Espanya, ha afegit, és "un país amb un present que, malgrat el molt que ens queda per fer, per exemple, en matria de pobresa i exclusió social, resulta prometedor en observar el comportament de la nostra economia (...) i el nivell general del nostre benestar social".
Així les coses, de cara al futur, ha defensat que "els espanyols tenim un enorme potencial que ens ha d'infondre esperana, tant en el plnol nacional com en l'escena internacional" i ha posat el focus en la joventut, "que emprn malgrat les dificultats", es prepara "per accedir amb energia al mercat de treball malgrat les xifres d'atur juvenil" i que "busca oportunitats i supera els obstacles a fora de mrit i esfor".
Una joventut, ha afegit, que "ens ha omplert d'orgull acudint en massa per donar el millor de si als carrers dels pobles afectats per la DANA".
