Posa com a exemple l'assolit en la Transició i aposta per "voluntat, perseverança i visió de país" enfront de desafiaments
Adverteix que en democràcia les idees pròpies no són "dogmes" i només s'avança "amb acords i renúncies"
MADRID, 24 des. (EUROPA PRESS) -
Felip VI ha fet una crida a tots els espanyols, en el Missatge de Nadal, a preservar la convivència democràtica, posant com a exemple l'assolit durant la Transició malgrat les diferències, i apel·lant en particular a la classe política al diàleg, a respectar les opinions de l'altre i a l'exemplaritat en l'acompliment de les seves funcions.
Des del Palau Reial, com ja va passar l'any passat i també el 2015, ha advertit del "tedi" davant de la tensió política i la pèrdua de confiança dels ciutadans en les institucions, així com dels dubtes respecte al futur dels més joves, alertant que això nodreix "extremismes, radicalismes i populismes".
El rei ha recorregut a dues fites en la història recent d'Espanya: el 50 aniversari de l'inici de la Transició després de la mort de Franco i l'entrada d'Espanya a la UE l'1 de gener de 1986, per reivindicar la capacitat dels espanyols de superar els desafiaments de cada moment i també per mostrar la seva confiança tant en el present com en el futur.
"La Transició va ser, abans de res, un exercici col·lectiu de responsabilitat", ha subratllat el monarca, incidint que "va sorgir de la voluntat compartida de construir un futur de llibertats basat en el diàleg" i va tenir com a resultat que "el poble espanyol en el seu conjunt fos el veritable protagonista del seu futur i assumís plenament el seu poder sobirà".
Els qui la van protagonitzar, ha afegit, "àdhuc amb les seves diferències i els seus dubtes, van saber salvar els seus desacords i transformar la incertesa en un sòlid punt de partida, sense tenir la certesa d'aconseguir el que buscaven". "Aquell coratge, el d'avançar sense garanties, però units, és una de les lliçons més valuoses que ens van ensenyar", ha dit.
El resultat va ser la Constitució de 1978, "el conjunt de propòsits compartits sobre el qual s'edifica el nostre present i el nostre viure junts, un marc el bastant ampli perquè hi cabéssim tots, tota la nostra diversitat", ha afegit.
L'entrada a la UE, el tractat d'adhesió de la qual es va signar el 12 de juny de 1985 en el Saló de Columnes en què ha pronunciat el discurs, va posar fi a "una etapa marcada per un perllongat distanciament d'una Europa amb què compartim principis i valors i un projecte comú de futur". "Europa no només va portar modernització i progrés econòmic i social: va afermar les nostres llibertats democràtiques".
En aquestes dècades, Espanya ha experimentat una "transformació sense precedents" i ha aconseguit "consolidar les llibertats democràtiques, el pluralisme polític, la descentralització, l'obertura cap a l'exterior i la prosperitat". "La nostra societat està forjada per generacions que recorden la Transició i per unes altres que no la van viure i que han nascut i crescut en democràcia i llibertat", ha ressaltat.
En aquest punt, ha passat a parlar de l'actualitat per admetre que "vivim temps certament exigents". "Molts ciutadans senten que l'augment del cost de la vida limita les seves opcions de progrés; que l'accés a l'habitatge és un obstacle per als projectes de punts joves; que la velocitat dels avanços tecnològics genera incertesa laboral; o que els fenòmens climàtics són un condicionant cada vegada major i en ocasions tràgic", ha enumerat.
TEDI I DESAFECCIÓ CIUTADANA
"Tenim molts desafiaments", ha dit el Rei, incidint també en què "els ciutadans també perceben que la tensió en el debat públic provoca tedi, desencantament i desafecció". "Realitats, totes elles, que no es resolen ni amb retòrica ni amb voluntarisme".
Felip VI ha apuntat que la recepta de l'èxit en aquests 50 anys enfront dels desafiaments, tant interns com externs, ha estat "voluntat, perseverança i visió de país". "Ho vam veure en crisis econòmiques, en emergències sanitàries, davant de catàstrofes naturals, i també ho veiem cada dia en la feina callada i responsable de milions de persones", ha afegit.
"Espanya ha progressat quan hem sabut trobar objectius que compartir. I l'arrel de tot projecte compartit és necessàriament la convivència", ha sostingut el monarca, subratllant que és "la base de la nostra vida democràtica". "Els qui ens van precedir van ser capaços de construir-la fins i tot en circumstàncies difícils, com les de fa 50 anys", ha dit.
"La convivència no és un llegat imperible", sinó que és "una construcció fràgil", "tots hem de fer de la cura de la convivència la nostra labor diària", ha defensat. "I per a això necessitem confiança".
No obstant això, "en aquest món convuls, on el multilateralisme i l'ordre mundial estan en crisi, les societats democràtiques travessen una inquietant crisi de confiança", la qual "afecta seriosament l'ànim dels ciutadans i la credibilitat de les institucions".
ALERTA CONTRA ELS EXTREMISMES
En aquest sentit, ha advertit que "els extremismes, els radicalismes i populismes es nodreixen d'aquesta manca de confiança, de la desinformació, de les desigualtats, del desencantament amb el present i dels dubtes sobre com abordar el futur".
"No n'hi ha prou amb recordar que nosaltres ja hem estat aquí, que aquest capítol de la història ja el coneixem i que va tenir conseqüències funestes", ha esgrimit el monarca, en al·lusió a les dècades de dictadura franquista.
Segons Felip VI, "ens correspon a tots preservar la confiança en la nostra convivència democràtica". "Preguntem-nos, sense mirar ningú, sense buscar responsabilitats alienes: què podem fer cadascú de nosaltres per enfortir aquesta convivència? Quines línies vermelles no hem de creuar?".
DIÀLEG, RESPECTE I EXEMPLARITAT
"Estic parlant de diàleg, perquè les solucions als nostres problemes requereixen del concurs, la responsabilitat i el compromís de tots", ha sostingut. "Estic parlant de respecte en el llenguatge i d'escolta de les opinions alienes; estic parlant d'especial exemplaritat en l'acompliment del conjunt dels poders públics", ha afegit, sense esmentar cap cas en concret en un any particularment convuls en el plànol judicial.
"També d'empatia i de la necessitat de situar la dignitat de l'ésser humà, sobretot dels més vulnerables, en el centre de tot discurs i de tota política", ha rematat el monarca.
En democràcia, "les idees pròpies mai poden ser dogmes, ni les alienes, amenaces", i "avançar consisteix a donar passos, amb acords i renúncies, però en una mateixa direcció, no córrer a costa de la caiguda de l'altre". "Espanya és, abans de res, un projecte compartit: una manera de reunir, i de realitzar, els interessos i aspiracions individuals entorn d'una mateixa noció del bé comú", ha afegit.
"Cada temps històric té els seus propis desafiaments. Els camins fàcils no existeixen. Els nostres no ho són ni més ni menys que els de els nostres pares o avis. Però tenim un gran actiu: la nostra capacitat de recórrer-los junts", ha reivindicat.
Ha animat a fer-ho "amb la memòria d'aquests 50 anys" i "amb confiança". "La por només construeix barreres i genera soroll, i les barreres i el soroll impedeixen comprendre la realitat en tota la seva amplitud".
"Som un gran país", ha sostingut, destacant que "Espanya està plena d'iniciativa i de talent" i mostrant-se convençut que "podrem aconseguir els nostres objectius, amb encerts i errors, si els emprenem junts, participant tots, orgullosos, d'aquest gran projecte de vida en comú que és Espanya".
