Publicat 20/11/2019 14:04CET

La rehabilitació energètica a Espanya no té una demanda gaire significativa, segons un estudi

Placa fotovoltaica.
JCCM - Archivo

L'HOSPITALET DE LLOBREGAT (BARCELONA), 20 nov. (EUROPA PRESS) -

La rehabilitació energtica d'edificis a Espanya no té una demanda gaire significativa perqu, d'una banda, el retorn de la inversió té una demora d'entre deu i 30 anys i, de l'altra, el clima és més temperat que en altres pasos del nord d'Europa.

Aquesta és una de les conclusions de l'estudi 'Cómo se financiarán las 'smart cities' del futuro', que han elaborat conjuntament CaixaBank, Naturgy, Roca Junyent i l'Ajuntament de Barcelona i que el professor d'Iese Joan Enric Ricart ha presentat aquest dimecres en l'Smart City Expo World Congress (SCEWC), que se celebra des de dimarts fins dijous al recinte Gran Via de Fira de Barcelona.

Per aix, és recomanable apostar per solucions amb potencial més gran d'estalvi energtic per cada euro d'inversió, com la installació de plaques fotovoltaiques, una mesura ja activa i que ofereix una retorn en quatre anys.

Segons l'estudi, una millor eficincia en termes de cost-benefici s'obté amb actuacions a gran escala, sobre edificis o illes completes, tot i que si no existeix un projecte liderat pel sector públic son "molt difícils" de finanar per la multiplicitat d'actors privats.

En aquest sentit, s'aposta per la creació d'una contribució especial que es concretaria en uns suplements de l'impost sobre béns immobles (IBI) que les administracions públiques recaptin i que les institucions financeres podrien considerar amb la finalitat de finanar la implementació de mesures d'eficincia energtica.

Segons dades del Ministeri de Foment, es preveu que el ritme de rehabilitació el 2021 sigui del 0,12% i de l'1,18% el 2030, unes xifres inferiors al 3% que requereix la Unió Europea per aconseguir una reducció de les emissions contaminants en edificis, si bé aquests percentatges es tradueixen en uns 1,2 milions de domicilis rehabilitats entre el 2021 i 2030.

SENSORITZACIÓ I MOBILITAT

L'estudi també analitza la sensorització a les ciutats, i indica que, quant al desplegament de la infraestructura, la tecnologia és relativament accessible per a petits projectes, per pot ser elevada a gran escala.

A més, el fet que cert de tipus de 'maquinria' quedi obsolet en un període relativament curt de temps permet explorar fórmules de finanament més flexibles, com el 'lísing' de sensors.

Pel que fa a la gestió dels actius, s'ha centrat en l'ús de les dades generades i com es poden fer servir per prendre millors decisions a les ciutats.

Respecte a la mobilitat, l'estudi afirma que per aconseguir una plena transició a una mobilitat més sostenible calen grans inversions en infraestructures que, amb les limitacions pressupostries dels governs, s'han de desenvolupar en forma de finanament privat per fer costat a les inversions necessries.

TAULA RODONA

Després de la presentació de l'informe s'han analitzat els reptes que suposen les solucions intelligents juntament amb la responsable de Projectes de Naturgy Helena Gibert; el comissionat de l'Agenda 2030 de l'Ajuntament de Barcelona, Miquel Rodríguez; la scia de Roca Junyent Yolanda Puiggrs i el general manager Equipment Finance de CaixaBank, Xavier Oms.

Gibert ha demanat al sector públic treballar conjuntament amb el privat, no només pel finanament, sinó també per educar els ciutadans en matria energtica, perqu ha posat sobre la taula les dificultats de convncer les famílies que resideixen en un mateix edifici per dur a terme un projecte d'eficincia energtica: "Necessitem l'administració pública per anar plegats".

Rodríguez ha apostat per la collaboració públicoprivada: "Creiem en una estratgia global de contacte amb els experts, els ciutadans i el sector privat, que són els qui implementaran les solucions a la ciutat".

Per part de CaixaBank, Oms ha concebut les solucions destinades a les ciutats intelligents com una "inversió" i ha reivindicat el paper de la banca com un agent facilitador, amb el suport financer, alhora que ha destacat que les companyies volen ser cada dia més eficients, la qual cosa disminueix el risc en les operacions.

En representació de Roca Junyent, Puiggrs ha posat l'accent en la necessitat que el Govern espanyol doni "seguretat jurídica" en matries com les energies renovables, i eviti modificar regulacions quan canvien els partits que estan al capdavant de l'executiu.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés