Publicat 10/01/2022 11:32CET

Reguant (CUP) demana la nul·litat del procediment per no respondre a Vox en el judici de l'1-O

Arxiu - La portaveu de la CUP al Parlament, Eulàlia Reguant
David Zorrakino - Europa Press

BARCELONA, 10 gen. (EUROPA PRESS) -

La defensa de la diputada de la CUP al Parlament Eulàlia Reguant ha demanat la nul·litat del procediment obert contra ella després que el Tribunal Suprem (TS) li va notificar a finals de desembre l'obertura del judici oral per un delicte de desobediència greu per negar-se a respondre en qualitat de testimoni a les preguntes de Vox, que exercia l'acusació particular durant el judici de l'1-O.

En l'escrit de defensa s'exposa que "ni el tribunal que ha formulat la instrucció ni la fiscalia que ha formulat l'acusació són competents en el cas" atesa la condició de diputada de Reguant, i per això consideren que la instrucció hauria de tornar a començar al Suprem i s'haurien de declarar nul·les totes les actuacions fins avui.

La defensa també al·lega que "no es pot sancionar dues vegades per la mateixa conducta", tenint en compte que la sala segona del Tribunal Suprem ja va interposar el 2019 una correcció disciplinària en forma de multa a Reguant i a l'exdiputat de la CUP Antonio Baños --que tampoc no va respondre a Vox en el judici--.

"A més, quan la sala segona va decidir imposar una correcció disciplinària en forma de multa a través de l'article 192 i 554 1.b) LOPJ, va deixar clar que aquesta multa només es podia interposar 'quan els actes no constitueixen delicte'", afegeixen.

En l'escrit també argumenten que l'acusació "vulnera la llibertat ideològica i de consciència" de Reguant a més del seu dret a la llibertat d'expressió, ja que asseguren que la diputada cupaire va actuar emparada per l'article 418 de la Llei d'Enjudiciament Criminal, que estableix que cap testimoni podrà ser obligat a declarar sobre una pregunta la resposta de la qual pugui perjudicar materialment o moralment, de manera directa i important, la persona.

Segons la defensa, Reguant va voler evidenciar "l'anomalia de la presència de Vox com a acusació popular en el judici contra el dret a l'autodeterminació i denunciar la connivència entre l'extrema dreta i l'aparell judicial espanyol".

També asseguren que múltiples defenses dels presos de l'1-O van demanar la retirada de l'acusació de Vox, ja que complia criteris "únicament electoralistes i, no només no es prevenia d'ideologies masclistes, homòfobes i racistes, sinó que es demanava als poders públics que s'abstinguessin del seu compromís en la lluita contra la vulneració de drets fonamentals".

"PERJUDICI MORAL"

Per això, Reguant considera que respondre a les preguntes de l'acusació de Vox provoca "un perjudici moral" a la seva persona. Així, es va emparar en el dret a la llibertat d'expressió i l'objecció de consciència i es va negar a fer-ho assumint-ne les conseqüències.

D'aquesta manera, la defensa destaca que l'obertura de la fase de judici oral contra Reguant suposa "una vulneració a la llibertat ideològica i de consciència.

A més a més, creuen que demanar una pena d'inhabilitació contra Reguant per uns fets esdevinguts prèviament al fet que fos diputada electa suposa "un sacrifici inacceptable del dret a representació política, i una flagrant vulneració del principi de proporcionalitat".

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2022 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés