Publicat 26/3/2019 13:28:48 +01:00CET

Reguant i Baños recorren la sanció del Suprem en al·legar un "perjudici moral" en el fet d'haver de respondre a VOX

Fotos | Eulalia Reguant I Antonio Baños Tsjc
EUROPA PRESS

BARCELONA, 26 mar� (EUROPA PRESS) -

La regidora de la CUP a Barcelona Eullia Reguant i l'exdiputat del partit al Parlament Antonio Baños han presentat els seus respectius recursos al TS contra la sanció de 2.500 euros per negar-se a contestar les preguntes de l'acusació popular de VOX en el judici de l'1-O, perqu respondre els hagués causat "un perjudici moral".

En roda de premsa, Reguant ha allegat que negar-se a declarar Vox "era una qüestió de compromís antifeixista i d'tica, i davant l'tica i la conscincia no pot haver-hi aquesta sanció", i ha afegit que l'objecció de conscincia és un deure en aquest cas.

L'edil ha reiterat que no volen contestar a VOX perqu el Suprem "no pot naturalitzar la presncia de l'extrema dreta en un judici ja de per si mateix polmic, discutible i un judici polític".

El seu partit posar totes les eines "perqu no es normalitzi la presncia de VOX i per desemmascarar el que hi ha darrere", i ha negat que la CUP els estigui fent publicitat amb aquesta acció.

Ha apostat per vincular directament aquest partit amb el feixisme, en les seves paraules, i ha lamentat que el candidat del PSC a l'Alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, digués que els extrems es toquen: li ha replicat que l'antifeixisme i el feixisme no es toquen, sinó que es troben a les "antípodes".

RECURS

L'escrit de l'advocat de Reguant, Daniel Amelang, s'empara en l'article 418 de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LeCrim), que constata que "cap testimoni podr ser obligat a declarar sobre una pregunta la contestació de la qual pugui perjudicar materialment o moralment".

Així, recorda que Reguant i Baños van justificar la seva negativa a respondre l'acusació popular de Vox, en el primer cas en tractar-se d'un 'partit masclista i xenfob', i en el segon cas per 'dignitat democrtica i antifeixista', per la qual cosa, segons l'escrit, haver contestat "els provocaria un innegable perjudici moral".

Per a l'advocat, "la presncia d'un partit amb aquestes característiques en el judici pot ja de per si mateix contaminar tot el procediment per l'abús que s'est fent de l'acusació popular".

"El fet que un testimoni es vegi forat a contestar al representant d'un partit que presenta aquestes característiques li pot causar un perjudici moral", ha insistit l'advocat.

També alleguen en el recurs que l'acord de correcció disciplinria sobre la base de l'article 554.1 b) de la Llei Orgnica del Poder Judicial (LOPJ) "no és aplicable en aquesta situació" perqu es preveu només per a advocats i procuradors, i que a més s'han vulnerat les normes processals.

Sobre qu faran si els rebutgen el recurs, Amelang ha explicat que els queda la possibilitat de presentar un recurs d'alada davant la Sala de Govern, i després "és dubtós perqu hi ha jurisprudncia contradictria" sobre si es pot interposar un recurs contenciós administratiu.

Si no, només els quedaria acudir al Tribunal Constitucional per presumpta vulneració de drets fonamentals, i posteriorment al Tribunal d'Estrasburg, cosa que aniran decidint pas a pas, ha puntualitzat Reguant.