Un inspector atribueix els danys en els vehicles de la guàrdia civil primer a periodistes i després a borratxos que van seguir en el lloc
MADRID, 27 febr. (EUROPA PRESS) -
Comandaments dels Mossos d'Esquadra, dos dels quals van participar en operatiu pel setge a la Conselleria d'Economia a Barcelona del passat 20 de setembre --en protesta pels registres judicials-- han reconegut aquest dimarts davant el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena que la concentració en aquest lloc de fins a 40.000 persones va provocar una situació de risc que va obligar, com a "alternativa" a desallotjaments o càrregues, a organitzar la sortida de la secretària judicial per un terrat.
Així ho han assenyalat fonts presents a les declaracions com a testimonis del sergent i l'inspector que es van alternar al capdavant del dispositiu dels Mossos a les portes de la Conselleria i que han culpat primer els periodistes que cobrien l'ocorregut i a "borratxos" que romanien en el lloc a última hora de la jornada dels danys soferts pels vehicles de la Guàrdia Civil.
Segons el sergent responsable de la Unitat de Mediació que va romandre en el lloc des de primera hora del matí la situació no era segura a les portes de la Conselleria, malgrat la qual cosa la intendent Teresa Laplana --investigada per sedició per la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela-- va rebutjar la seva petició d'augmentar en nombre l'operatiu de deu o dotze agents amb els quals comptava per fer front a la situació.
LA INTENDENT TERESA LAPLANA VA REBUTJAR AUGMENTAR L'OPERATIU
Segons l'acusació popular, exercida per Vox, el sergent hauria reconegut que al final de la jornada va haver-hi actes violents i podria deduir-se que l'objectiu dels organitzadors, que eren les associacions Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, era posar impediments al registre judicial.
Per la seva banda, l'inspector que va substituir l'anterior comandament enfront de la Conselleria d'Economia des de les deu de la nit d'aquest dia també ha reconegut davant el jutge que es va produir una situació insegura davant la qual es va optar per la sortida de la funcionària judicial pel terrat. També ha manifestat que va coincidir amb agents de la Guàrdia Civil desplaçats al lloc en la seva preocupació per la possibilitats que la massa accedís a les armes que hi havia en alguns dels vehicles assaltats.
CASTELLVÍ ADMET QUE ANAVEN A CREMAR ACTES SOBRE SEGUIMENTS
Per la seva banda, el cap de la Comissaria General d'Informació dels Mossos ha declarat durant més de tres hores davant el jutge, els fiscals Jaime Moreno i Javier Zaragoza i ha reconegut que van advertir del risc de violència que existia per l'1 d'octubre en la reunió que van mantenir en el comitè de seguretat i al que van acudir el president cessat Carles Puigdemont, el vicepresident cessat Oriol Junqueras i el conseller de l'Interior cessat Joaquim Forn. Segons les fonts consultades, Castellví es va sentir "frustrat" en veure que els responsables polítics no atenien les seves manifestacions.
Preguntat sobre la crema en una incineradora de documents dels Mossos descoberta per la Guàrdia Civil, el responsable d'Informació del cos autonòmic ha reconegut que aquests documents no eren només antics, sinó que es pretenien destruir-ne d'altres més recents sobre seguiments a persones i actes del Centre de Coordinació. Segons el parer de l'acusació popular es tractaria de material probatori de la responsabilitat dels Mossos en els fets i per aquest motiu van accelerar la seva destrucció.
També ha reconegut que els Comitès de Defensa del Referèndum que ocupaven els col·legis abans de la jornada de l'1 d'octubre estaven integrats de manera transversal per gent d'ERC, CUP, Associació de Municipis per la Independència de Catalunya (AMI), ANC i Òmnium cultural.
La declaració de Castellví s'ha realitzat a petició de l'exconseller Forn, a la presó des del passat 2 de novembre, mentre que els altres dos responsables han estat citats a petició del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, a la presó des del passat 16 d'octubre per la seva presumpta implicació en la causa en la qual s'investiguen possibles delictes de rebel·lió o sedició i de malversació de fons públics per part dels exmembres del Govern i de la Mesa del Parlament.
