MADRID 13 juny (EUROPA PRESS) -
El sistema foral genera per al País Basc entre un 40 i un 60% més de recursos per habitant que el sistema del règim comú per finançar les mateixes competències, una quantitat que oscil·la d'any en any, segons un estudi d'Ignacio Zubiri, catedràtic d'Hisenda de la Universitat del País Basc.
Zubiri ha publicat un article titulat 'Una avaluació de la metodologia, aplicació i justificació dels sistemes forals' a l'últim número de la revista de l'Institut d'Estudis Econòmics, fa poc publicada i dedicada a la reforma del sistema de finançament autonòmic.
Aquest expert analitza el funcionament del règim foral basc, semblant en molts aspectes al de Navarra. Les dues comunitats recapten gairebé tots els impostos i el seu finançament depèn d'aquesta capacitat.
D'aquest total que obtenen, explica Zubiri, es resta una quota que paguen a l'Estat, una quantia anual per la qual cosa l'Estat es gasta en benefici dels ciutadans d'aquests territoris.
"Tal com està definit en la pràctica, el que es paga no depèn de la renda de la Comunitat Autònoma, ni de quant recapta. Només del que l'Estat es gasta en benefici de la Comunitat Autònoma", explica el catedràtic. En el règim comú, el criteri bàsic és la necessitat. "Simplement, cada comunitat té uns recursos iguals a la seva necessitat estimada", afegeix.
Zubiri apunta en aquest sentit com s'aconseguiria que els sistemes forals i el règim comú donessin lloc a la mateixa capacitat financera: si el País Basc pagués a l'Estat el que recaptés per sobre de la seva necessitats estimades.
EL SALDO FAVORABLE DEL 2010
En el seu treball, aquest catedràtic presenta com a exemple l'exercici del 2010. El règim foral dóna lloc a transferències entre el País Basc i l'Estat: El primer paga la quota i el segon realitza transferències per ajustar la recaptació per impostos concertats i els realment pagats pels residents bascos. Fonamentalment, IVA i Impostos Especials.
En aquest exercici, segons aquestes dades, la quota ascendia a 1.009 milions d'euros, però per ajust de l'IVA l'Estat va transferir al País Basc 1.036 milions, per Especials 125 milions i per acords i convenis altres 381 milions. El saldo ha estat favorable a la Comunitat Autònoma Basca en 283 milions.
SOLIDARITAT LIMITADA
Aquest expert subratlla tot i això a continuació que "no hi ha res inherent al mecanisme de la quota que impliqui més recursos per càpita. Tot depèn de com es defineixi la quota i de com es mesuri en la pràctica", afegeix. "L'única valoració possible és si està ben mesurat (o no) i si consegüentment es paga (o no) per la qual cosa realment l'Estat es gasta en benefici dels residents de la Comunitat Autònoma del País Basc", exposa.
Zubiri també assenyala que l'aportació a la solidaritat entre regions és "molt limitada" en el cas foral, mentre que en el règim comú, les autonomies aporten al finançament de les altres "tot el que excedeix de la seva necessitat estimada".
"Qui cregui que això és un problema, ha de corregir-lo augmentant l'aportació de la Comunitat Autònoma. Una forma de fer-ho seria que fes una aportació al Fons de Garantia de Serveis Bàsics que existeix en el règim comú", afegeix.
ESTENDRE LA FÓRMULA
En aquesta mateixa revista de l'Institut d'Estudis Econòmics s'inclou un altre treball de Carlos Monasterio Escudero, catedràtic d'Hisenda Pública de la Universitat d'Oviedo, titulat "Coresponsabilitat fiscal: La baula perduda de l'Estat autonòmic?".
En el seu treball, Monasterio explica que el règim foral donat el seu nivell màxim d'autonomia permet a Navarra i al País Basc "apropiar-se dels avantatges recaptatòries associades a la progressivitat". "Suposa un enorme atractiu per a les comunitats comunes d'alt nivell de renda, com Catalunya, Madrid, Aragó, Balears, que obtindrien més recursos d'aplicar-los un sistema semblant", assegura.
A continuació, aquest catedràtic reflexiona sobre aquest "federalisme asimètric" que existeix a Espanya en el pla tributari, davant de l'existència del règim foral. "Sens dubte, la conseqüència més cridanera d'aquesta asimetria competencial és el fet que, si s'estengués el model federal a totes les comunitats, qui quedaria en una dependència financera seria l'administració central", diu.
I afegeix que l'Estat passaria en aquest suposat a finançar-se de les transferències rebudes, via quota, de les comunitats autònomes, sense disposar de cap impost. "El Govern espanyol tampoc podria influir en els patrons distributius en una situació que no tindria parangó, a escala mundial, ja que cap país federal ha arribat tan lluny en la descentralització impositiva a favor dels governs subcentrals", afegeix.
