MADRID 23 jul. (EUROPA PRESS) -
El Ple del Congrés dels Diputats debatrà aquest dimarts la presa en consideració de la reforma de la Llei d'Estrangeria per repartir de forma obligatòria a menors migrants no acompanyats a altres comunitats quan la receptora superi el 150% de la seva capacitat d'acolliment. El PP ha avançat el seu "no", després de rebutjar Moncloa les seves condicions, i ERC, Junts i Vox també s'han posicionat en contra.
La proposició de llei, signada pel PSOE, Sumar i Coalició Canària es va registrar dilluns passat en el Congrés. Del text de la mateixa es desprèn que el Govern central vol poder triar, a través d'un òrgan competent de l'Administració General de l'Estat, quina ha de ser la Comunitat Autònoma a la qual es traslladin des de Canàries, Melilla o Ceuta als menors migrants no acompanyats en cas de sobreocupació en aquestes regions.
Així mateix, la proposició de Llei fixa que en un any s'ha de resoldre amb trasllats la sobreocupació actual a Canàries, Ceuta i Melilla. Concretament, estableix que a Canàries el nombre de places disponibles és de 2.000, per la qual cosa seria 3.000 la xifra que determinaria l'existència de sobreocupació, una situació que ja es produeix en aquests moments (actualment té 6.000 nens menors sols). Mentre, a Ceuta seria de 88 i 132 i, a Melilla, de 166 i 249. La iniciativa no recull en principi cap dotació econòmica per dur a terme aquest nou sistema de repartiment.
Quant als grups parlamentaris, Vox ha rebutjat des del principi la proposta i, en la mateixa línia, es troba Junts, que ha assenyalat que no recolzarà la iniciativa si no s'exclou del repartiment de menors migrants a Catalunya. En tot cas, l'Executiu ha subratllat que el repartiment serà "vinculant per a totes les comunitats".
Després d'un contacte aquest cap de setmana entre el ministre Ángel Víctor Torres i el portaveu del Grup Popular, Miguel Tellado, el PP va anunciar que no pot facilitar la tramitació d'una llei que, segons fonts 'populars', "es basa en la imposició i no en el diàleg". El propi Feijóo ha assegurat aquest dilluns davant la Junta Directiva Nacional del PP --màxim òrgan del partit entre congressos-- que Sánchez hauria de fer "cessions", com fa amb els seus socis parlamentaris, si vol el suport del Grup Popular a la reforma de la Llei d'Estrangeria.
A més, Feijóo ha acusat al Govern central de "mirar cap a un altre costat" davant la situació migratòria, malgrat que les comunitats autònomes porten un any advertint del "col·lapse". Al seu entendre, ara recorre a la "improvisació" perquè busca "treure's el problema de damunt, no resoldre'l".
Els 'populars' plantejaven declarar l'emergència migratòria "per a tot el territori nacional", no només per a Canàries, Ceuta i Melilla; oferir finançament a les CCAA; implicació del Govern espanyol en la gestió de menors; major control de les fronteres; negociacions amb Europa perquè prengui mesures; inversions i acords amb els països d'origen.
A més, el PP posava com a exigència que el repartiment fos sempre per a totes les autonomies, sense excepció, després del rebuig de Junts a Catalunya. "Ha de quedar reflectit en la proposició de llei, de manera que no pugui evitar-se posteriorment mitjançant transferències de competències en immigració a cap CCAA tal com s'ha expressat en les últimes setmanes", diu el PP en el document remès a Torres.
Precisament, Torres ha assenyalat aquest dilluns que confia que el PP voti a favor i ha afegit que és un text que "no admet cap addició" i en el qual "no es pot posar ni una coma". "Per tant, si el PP no vota a favor estaria anant contra el Govern de Canàries, del que forma part, la qual cosa seria absolutament incongruent", ha remarcat.
En la mateixa línia, la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, s'ha mostrat confiada que el PP "com a mínim s'abstingui" aquest dimarts en el Ple del Congrés dels Diputats mentre que la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ha acusat als de Feijoó d'abraçar els missatges "xenòfobs" de Vox, a més d'indicar que "no hi caben mitges tintes" en la reforma de la Llei.
Per la seva banda, el portaveu del PSOE en el Congrés dels Diputats, Patxi López, ha descartat aquest dilluns la possibilitat que el Grup Socialista retiri la reforma si no aconsegueix el suport suficient. En aquest sentit, el portaveu socialista considera que en aquesta qüestió "cap poca negociació" o "un és solidari de veritat o ho és només de boca i la solidaritat es demostra amb accions polítiques i en aquesta ocasió acollint a nens que ha marxat dels seus països per gana, per guerres, per misèria".
DECRET-LLEI
Respecte al "pla b" si la proposició no tira endavant, el ministre Torres va assenyalar dijous que el Govern espanyol està disposat a aprovar com a Decret-Llei la reforma de la Llei d'Estrangeria a Consell de Ministres, tal com ha reclamat Canàries, si compta amb el suport del PP, amb la finalitat de que s'apliqui de forma immediata.
"És més, si el Partit Popular ens trasllada el seu suport, el Govern la portarà al Consell de Ministres com a decret-llei perquè s'apliqui de manera immediata i després es convalidi amb el sí del PP 30 dies després. Però sense aquest suport no és possible convalidar-ho", va assenyalar. Al seu judici, és "precís, imprescindible i bàsic" que el PP doni el seu suport i col·labori després en la mesura.
Precisament, en la Conferència Sectorial d'Infància i Adolescència, que va tenir lloc el 10 de juny, Govern central i comunitats van aprovar el repartiment voluntari de 347 menors migrants sols, amb una dotació de 20 milions d'euros. Així, està previst que Andalusia aculli a 30 menors, Aragó 20, Astúries 24, Balears 10, Cantàbria 29, Castella i Lleó 21, Castella-la Manxa 20, Catalunya 31, Comunitat Valenciana 23, Extremadura 30, Galícia 26, Madrid 30, Murcia 16, Navarra 15, País Basc 18 i La Rioja 4.
LES CCAA HAN ACOLLIT EL 16% DELS ACORDATS EL 2023
L'any passat, el Govern espanyol va pactar amb les comunitats el trasllat de 373 menors migrants no acompanyats de Canàries i Ceuta, pel que es va acordar destinar 20 milions d'euros. No obstant això, segons van assegurar fonts del Govern central a Europa Press, les comunitats només han acollit a 62 (16%).
Dels 62 que han estat acollits, 30 provinents de Ceuta van ser traslladats a Andalusia, 16 de Canàries a Aragó i 16 de Canàries a Astúries. En tot cas, les mateixes fonts apunten que està previst que Navarra aculli a finals de juliol a cinc menors provinents de Canàries.
Per comunitats, segons l'acordat entre Govern central i autonomies, Andalusia havia d'acollir en 2023 a 36 menors migrants no acompanyats, Aragó 24, Astúries 32, Balears 10, Canàries 21, Cantàbria 26, Castella i Lleó 23, Castella-la Manxa 20, Catalunya 33, Ceuta 2, Comunitat Valenciana 25, Extremadura 25, Galícia 28, Madrid 34, Murcia 19, La Rioja 4, Navarra 17 i País Basc 17.
Pel que fa l'acord de 2022, un total de 378 menors migrants havien de ser traslladats a les comunitats, dels quals falten encara 150. Per tant, les autonomies han acollit un 60% (228) dels migrants que van ser acordats amb l'Executiu.
Per comunitats, segons l'acordat, Andalusia havia d'acollir en 2022 a 38 menors migrants no acompanyats, Aragó 21, Astúries 31, Balears 18, Cantàbria 21, Castella i Lleó 28, Castella-la Manxa 16, Catalunya 40, Comunitat Valenciana 18, Extremadura 22, Galícia 40, Madrid 30, Murcia 17, La Rioja 3, Navarra 17 i País Basc 18.
No obstant això, només Andalusia, Astúries i Extremadura van complir amb l'acordat, ja que les altres comunitats van rebre menys migrants que els pactes prèviament. Així, Aragó va acollir a 19, Castella i Lleó a 22, Castella-la Manxa a 8, Catalunya a 20, Comunitat Valenciana a 18, Galícia a 39, Madrid a 10 i La Rioja a un.
