Podrien introduir-se canvis legals "simbòlics" segons fonts parlamentàries
BARCELONA, 6 febr. (EUROPA PRESS) -
Una reforma substancial de la Llei de la Presidència de la Generalitat per investir Carles Puigdemont (JxCat) xocaria amb la doctrina del Tribunal Constitucional (TC) i del Consell de Garanties Estatutàries (CGE), i amb l'article 155 de la Constitució, segons fonts parlamentàries consultades per Europa Press.
Aquestes fonts han indicat que la Llei de Presidència és una norma fonamental de desplegament de l'autogovern i que canviar-la requereix un ampli consens d'almenys 90 avals al Parlament.
JxCat explora un canvi d'aquesta llei en un d'aquests dos sentits: permetre la investidura de Puigdemont a distància, o dissenyar la possibilitat de tenir un doble Govern --un capitanejat per Puigdemont a Bèlgica i un altre efectiu a Catalunya--.
En tots dos casos seria d'una reforma de calat, però, a més, els tres partits independentistes sumen 70 diputats, lluny de la majoria qualificada de 90 que necessita un canvi així.
Les mateixes fonts consultades esgrimeixen que l'única via de l'independentisme per a una iniciativa així sense xocar amb el TC seria intentar introduir canvis en aquesta llei sempre que fossin "simbòlics".
Per exemple, podrien crear un consell assessor que donés cobertura als ex-membres del Govern que són a Bèlgica, mentre a Catalunya investirien un altre candidat que no fos Puigdemont seguint al detall la interlocutòria del TC.
REFORMA EXPRÉS
Els grups independentistes podrien intentar la reforma utilitzant la lectura única, un procediment de màxima urgència que tant el TC com el CGE han avalat però amb limitacions: usar-ho solament en casos que es caracteritzin per la seva simplicitat i per generar un ampli consens, i que els grups puguin presentar esmenes i demanar dictamen al CGE.
Les fonts consultades afirmen que reformar la Llei de Presidència com vulgui JxCat no és superficial, per la qual cosa no compliria els requisits que demana el TC per al procediment de lectura única.
En canvi, sí podria usar-se aquesta via si es proposen canvis "simbòlics, que no alterin l'arquitectura" de les institucions d'autogovern regulades per l'Estatut.
Així, els independentistes podrien arribar a reformar aquesta llei sortejant al TC sempre que limitin els canvis a conceptes "simbòlics" per desencallar la investidura de Puigdemont.
El procediment seria ràpid i simple: registrar una proposició de llei, i elevar-la al ple des de la Mesa --amb majoria de JxCat i ERC--, obrint abans un termini per presentar esmenes.
Una vegada al ple, els grups podrien demanar aprovar la iniciativa mitjançant el procediment de lectura única i donar llum verda a la modificació.
LECTURA ÚNICA
El reglament del Parlament recull l'ús de la lectura única des que els grups independentistes ho van introduir a l'anterior legislatura, quan van contemplar aprovar les lleis de 'desconnexió' amb aquest sistema.
Finalment la lectura única no es va arribar a utilitzar, després que el TC la limités a casos de poc calat, i els independentistes van optar per introduir la votació d'aquestes lleis mitjançant l'article 81.3 del reglament del Parlament, que permet introduir votacions a última hora si ho demana la majoria del ple.
