Oscar del Pozo - Europa Press
MADRID 17 set. (EUROPA PRESS) -
La reforma exprés de la Constitució anunciada aquest dilluns pel president del Govern, Pedro Sánchez, per reduir els aforaments exclou la família reial, els membres de Governs i Parlaments autonòmics, així com jutges, fiscals o membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat que gaudeixen de fur.
Segons les xifres del president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, a Espanya hi ha actualment gairebé 250.000 aforats, dels quals una mica més de 232.000 són membres de les Forces i Cossos de Seguretat estatals o autonòmics i uns 17.603 pertanyen a institucions de l'Estat i de les Comunitats Autònomes.
La majoria d'aquestes persones seguiran sent aforades, encara que s'aprovi la reforma que vol impulsar el Govern central, que tampoc afectarà els cinc membres de la família reial que actualment gaudeixen de fur.
ELS QUATRE REIS I L'HEREVA, PROTEGITS
El 2014, després de l'abdicació de Joan Carles I es va canviar la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) per garantir el seu aforament, així com el de Sofía. També estan aforats el rei Felip, la reina Letizia, la princesa d'Astúries, Leonor de Borbó i en el futur ho estarà qui es converteixi en el seu consort.
Si la reforma anunciada per Sánchez arriba a bon port només perdran el fur, i únicament per a les activitats que no guardin relació amb l'acompliment del càrrec, els membres del Govern central i els diputats i senadors que fins ara han de ser jutjats pel Tribunal Suprem en tots els casos.
Per la seva banda, el fur dels presidents autonòmics i els seus consellers, així com dels membres dels Parlaments regionals, està regulat en els respectius Estatuts d'Autonomia, que estableixen que han de ser jutjats en el Tribunal Superior de Justícia de cada comunitat.
GOVERNS I DIPUTATS AUTONÒMICS, EN ELS SEUS ESTATUTS
Per desaforar a aquestes persones caldria modificar aquests estatuts, cosa que ja s'ha fet a Canàries, Cantàbria i Múrcia, les reformes estatutàries dels quals estan pendents de tramitació a les Corts.
El que no té intenció de tocar el Govern central és l'aforament en l'àmbit judicial. Així, seguiran sent aforats alts càrrecs com el president del Consell General del Poder Judicial, del Tribunal Suprem, del Tribunal Constitucional i els vocals del Consell General del Poder Judicial, que respondran, en cas de delicte, davant la Sala penal del Tribunal Suprem, així com tots els jutges, magistrats i fiscals, els processos penals dels quals corresponen als Tribunals Superiors de Justícia.
Tampoc es preveuen canvis en el cas de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, els membres del qual tenen una condició especial d'aforament, que implica que han de ser jutjats per les Audiències Provincials en el cas de delictes comesos en l'exercici del seu càrrec.
Així mateix, continuaran tenint condició d'aforats el president i consellers del Tribunal de Comptes, el president i consellers del Consell d'Estat i el Defensor del Poble.
