BARCELONA, 9 gen. (EUROPA PRESS) -
La vintena de persones que s'han querellat contra els Mossos d'Esquadra per ser víctimes d'un presumpte espionatge han recorregut l'arxiu de la causa per part del Jutjat d'Instrucció 22 de Barcelona en considerar que el cos investiga amb "finalitats polítics" les persones l'únic nexe de les quals és que són constitucionalistes.
En un recurs al qual ha tingut accés Europa Press, que signa l'advocat José María Fuster-Fabra, com a afectat i també com a representant de la resta dels implicats, se sosté que "s'ha mirat d'alterar alguns drets tan fonamentals com el dret de defensa, el dret a la informació, el dret a la lliure circulació sense ser vigilat, observat i espiat".
"Tot aix s'ha fet des del si d'un cos policial, i s'ha fet utilitzant diferents recursos públics i al marge de l'autoritat judicial", per la qual cosa demana que aquests fets que qualifica de gravíssims siguin investigats fins a les últimes conseqüncies, i que se citi a declarar com a investigats els agents que van fer aquests informes.
L'advocat constata una "extralimitació duta a terme únicament amb finalitats polítiques, utilitzant cabals públics i violant els drets dels ciutadans, actuant amb una clara vulneració de la independncia i la neutralitat política i la imparcialitat" dels Mossos.
A més, adverteix que arxivar definitivament el cas al jutjat suposaria "donar carta blanca, carta de naturalesa" al fet que en el futur poguessin tenir lloc situacions similars a persones de diversos mbits que defensen l'ordre constitucional.
Entre els querellants hi ha l'ex-líder de SCC José Ramón Bosch, els sindicalistes dels Mossos David José i David Miquel; el detectiu Julián Ángel Peribañez, els polítics de Cs David Heredia i Sergio Santamaría, i el periodista d'A3 Albert Castillón, entre d'altres, que van denunciar al jutjat els seus seguiments en fer-se públics els informes després de la intervenció de documentació als Mossos que anaven a cremar en una planta recicladora.
"SEGUIMENT I CONTROL"
"Mai, fins a on arriba a saber aquest lletrat, s'ha produt un fet similar a l'Europa democrtica, el seguiment i el control sobre unes persones exclusivament per defensar la legalitat vigent i per descomptat sense ser sospitoses de cap delicte", argumenta en el seu recurs Fuster-Fabra.
Constata que les investigacions van existir i la finalitat era seguir, gravar, situar els domicilis, investigar i obtenir les dades personals de les persones "del que s'ha vingut a anomenar de carcter constitucionalista".
En el recurs, qualifiquen les explicacions que va donar el comissari cap de la Comissaria d'Informació, Manel Castellví, de poc precises, i asseguren que va incórrer durant la seva declaració a diverses "falsedats", i que cap de les investigacions no es va fer amb coneixement o consentiment judicial.
El titular del Jutjat d'Instrucció 22 de Barcelona ha arxivat les querelles presentades per un presumpte espionatge polític en rebutjar que les investigacions es fessin per "motius de carcter polític", segons una interlocutria recollida per Europa Press.
