Actualitzat 20/10/2015 18:40

El rebut de la llum ha pujat a Espanya el doble que a la UE des del 2008

Un informe atribueix l'increment a l'elevat volum de costos d'origen "polític"

MADRID, 20 oct. (EUROPA PRESS) -

Els preus de l'electricitat que paguen les famílies espanyoles són els que més han pujat a la Unió Europea entre el 2008 i el 2014, i ho han fet a un ritme que duplica la mitjana comunitària, segons un informe presentat per l'expert en el sector David Robinson, investigador sènior de l'Oxford Institute for Energy Studies.

En concret, entre el segon semestre del 2008 i el mateix període del 2014 el preu de la llum ha augmentat 81 euros per megawatt hora (MWh), gairebé el doble que la mitjana comunitària, que ha estat de 42 euros per MWh.

L'increment en termes percentuals ascendeix al 52%, molt superior a l'increment mitjà de la Unió Europea i per sobre de països de l'entorn com França (46%), Alemanya (35%), Regne Unit (26%) i Itàlia (5%).

Aquestes conclusions formen part de l'informe 'Anàlisi dels preus de l'electricitat a la Unió Europea i als Estats Units: Una perspectiva espanyola', presentat aquest dimarts a Madrid per Robinson, que presideix a més la consultora David Robinson & Associates.

En la classificació de preus dels 28 països de la UE, Espanya ocupa el quart lloc, només per darrere de Dinamarca, Alemanya i Irlanda. El 2008 se situava al lloc 12, de manera que ha escalat vuit posicions des d'aleshores.

Si es compara amb els Estats Units, el preu que paguen els consumidors residencials espanyols és més del doble que el que paguen les famílies nord-americanes.

IMPOSTOS I TAXES

Per a Robinson, darrere d'aquest significatiu increment dels preus de l'electricitat hi ha els impostos, taxes i altres recàrrecs que financen polítiques públiques i que conformen l'anomenada "falca governamental".

El 73% de la pujada que ha experimentat el preu de l'electricitat del 2008 al 2014 es deu a aquesta "falca governamental".

"La intervenció estatal és la causa de 59 dels 81 euros per MWh que ha augmentat el cost de la llum en aquest període", afirma l'estudi.

Aquesta falca representava a final del 2014 el 46% del preu de la llum, molt per sobre del 32% que suposava el 2008, si bé el 2014 el seu pes va baixar lleugerament a causa de l'efecte de la reforma elèctrica.

Els costos de l'energia i xarxes, els altres dos elements que conformen el preu de l'electricitat, han passat de tenir un pes del 68% el 2008 al 54% el 2014 en aquest mateix període.

Si no es tingués en compte la "falca governamental" a l'hora d'elaborar el rànquing europeu dels preus de l'electricitat, Espanya passaria de la quarta posició que ocupa actualment al lloc onzè.

UN 9% DE PUJADA PER A LA INDÚSTRIA

L'informe analitza també els preus de l'electricitat que paguen les empreses i determina que el preu mitjà de la llum per a la indústria ha augmentat a Espanya durant el període 2008-2104, però no a un ritme tan elevat com el de les llars.

La pujada ha estat del 9% en el cas de les indústries mitjanes i del 7% per a les grans empreses.

Darrere d'aquest increment, argumenta Robinson, hi ha en bona mesura la "falca governamental", que suposava el 2014 el 28% del preu total que paguen les indústries mitjanes i el 20% a les grans.

Dins de la UE, la indústria espanyola ocupa posicions intermèdies, per sota de la mitjana comunitària, mentre que els preus que paga la indústria espanyola gairebé dupliquen els dels EUA.

RECOMANACIONS

Robinson proposa que una part del cost de les polítiques públiques que provoquen l'increment de la falca governamental i, per tant, de la factura elèctrica, es financi a través dels Pressupostos Generals de l'Estat o mitjançant un impost sobre el carboni.

Els avantatges d'aquest canvi són diverses segons la seva opinió, ja que es reduiria el rebut de la llum, amb el consegüent augment de la liquiditat de les famílies; el cost de les polítiques públiques es distribuiria d'una manera progressiva després de ser finançat a través dels pressupostos públics; la factura seria més transparent i les decisions dels consumidors, més fonamentades; i les empreses serien més competitives, sobretot les que emetin menys CO2.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés