L'AN argumenta la sentència que els va condemnar per les prejubilacions milionàries
MADRID, 17 juny (EUROPA PRESS) -
El jutge de l'Audiència Nacional José María Vázquez Honrubia ha defensat la rebaixa de la pena a quatre exdirectius de Caixa Penedès que es van comprometre, a la vista oral celebrada en contra seva, a tornar les milionàries prejubilacions cobrades, i ha assegurat que en aquest cas "compensar a la víctima no només té transcendència a efectes purament particulars sinó que coadjuva a salvaguardar els interessos generals".
El magistrat va condemnar el passat 29 de maig l'exdirector general de Caixa Penedès Ricard Pagès a dos anys de presó i els exdirectius Manuel Troyano, Santiago José Abella i Juan Caellas, a un, per concedir-se 31,6 milions d'euros en plans de pensions i diferents pòlisses i va evitar el seu ingrés a la presó; la Fiscalia Anticorrupció va mantenir en el judici la petició que se'ls imposés una pena fins a tres anys i mig.
Vázquez Honrubia es refereix a l'atenuant de reparació del dany causat i indica que la devolució dels diners representa "una lamentable anomalia en els delictes socioeconòmics".
Recorda que si els exdirectius no haguessin tornat les quantitats que van cobrar fraudulentament hagués calgut recórrer a una execució de condemna que implicaria "descobrir i embargar béns, metàl·lic i drets".
"En la delinqüència econòmica moltes vegades els béns han estat convenientment ocultats mitjançant complexos sistemes d'evasió, utilitzant des de societats pantalla a testaferros, persones físiques i fins i tot la pura ocultació en paradisos fiscals", diu la resolució la sentència de la qual ha estat avançada al final del judici.
El magistrat manifesta també que el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) va comprometre 915 milions d'euros en el procés d'integració de Caixa Penedès en el Banc Mare Nostrum: "Tot el que sigui recapitalitzar aquest banc suposa facilitar el reintegrament a l'erari públic".
Vázquez Honrubia assenyala que els quatre condemnats van actuar de comú acord per vincular fraudulentament la caixa d'estalvis que regien i generar obligacions econòmiques per al seu benefici particular i en perjudici de l'entitat, "actuant de costat als màxims òrgans col·legiats de la mateixa".
La sentència, que assegura que Pagés disposava d'un "poder de fet omnímode per a la gestió de l'entitat", considera que el màxim dirigent de la caixa va dissenyar una estratègia per garantir-se ell mateix i als seus col·laboradors més pròxims un desproporcionat guany patrimonial.
CONSELLS "DEPLORABLES"
Aquestes pensions "van ser ocultades o convenientment maquillades, davant dels òrgans rectors i de control, ja que els acusats, per la seva posició, els manipulaven fàcilment", diu la resolució que assegura que els testimonis han transmès una imatge "deplorable" de les reunions dels consells d'administració.
Els consellers eren, per exemple "un professor, un comerciant, un pagès, un sindicalista, un representant d'una associació cultural i l'alcalde d'una petita població, els quals, evidentment, no tenien formació bancària o financera", diu el jutge que afegeix que "es limitaven a prestar el seu assentiment a les fórmules més o menys alambinades que en les reunions presentaven els alts directius".
"El debat era inexistent o es reduïa a la seva mínima expressió", indica Vázquez Honrubia, que afegeix que "tots aquests òrgans de control eren una pura façana formal amb què els acusats feien i desfeien a la seva voluntat".
