A Occident s'aprecia un predomini d'atacs per part d'individus sense una ideologia concreta i que no pertanyen a cap grup
MADRID, 8 març (EUROPA PRESS) -
Menys morts i menys atacs, però més països afectats. Aquesta és la radiografia de l'amenaça terrorista que fa l'últim Índex Global de Terrorisme 2025 dels últims dotze mesos, en els quals es van comptabilitzar 7.555 morts a 3.492 atacs, amb el Sahel com a principal focus com ha estat passant els últims anys.
"El terrorisme continua sent un desafiament significatiu", reconeix l'informe que elabora tots els anys l'Institut per l'Economia i la Pau (IEP). Tot i que el 2024 es va produir una reducció tant en el nombre de morts com d'atacs obra de grups terroristes, "aquestes millores es van veure enfosquides per la propagació continuada del terrorisme".
Així, segons consta al document consultat per Europa Press, 66 països van registrar almenys un incident terrorista, davant dels 58 del 2023. A això cal afegir que la situació es va deteriorar a 45 països, mentre que a 32 es va produir una millora.
Pel que fa al nombre de morts, el 2024 es van comptabilitzar 7.555, un 13% menys que l'any anterior quan la xifra es va disparar a causa dels més de 1.200 morts que va deixar l'atac terrorista de Hamas contra Israel el 7 d'octubre del 2023. De fet, si es deixés fora aquest atemptat la dada en els dos últims anys seria molt similar.
Des del 2007, quan es va començar a elaborar l'índex, el nombre de morts per terrorisme ha fluctuat, i ha arribat al seu màxim el 2015 amb 10.882 morts, mentre que el 2022 va ser l'any amb un menor nombre de víctimes mortals, amb 6.824. L'Iraq ha estat el país en què les morts per terrorisme s'han reduït més des del 2007, ja que han caigut un 99% des de 6.249 morts a 59 el 2024.
Quant al nombre d'atacs, van disminuir en un 3% fins a comptabilitzar-se'n 3.492. El descens està motivat, segons explica l'informe, perquè l'activitat terrorista es va reduir en un 85% a Birmània, però si es deixés aquest país fora de l'equació el nombre total d'atacs terroristes hauria augmentat en un 8% l'any passat.
EL SAHEL, EPICENTRE MUNDIAL
Geogràficament, l'epicentre del terrorisme s'ha anat traslladant des del Pròxim Orient i el nord d'Àfrica cap a l'Àfrica Subsahariana i, més en concret, cap al Sahel, ara la regió més castigada per aquesta xacra, amb el 19% del total d'atacs a nivell mundial.
El 2024 aquí es van comptabilitzar el 51% de les víctimes mortals (3.885) després que la dada s'ha multiplicat per deu des del 2019. El 2007, segons ressalta l'informe, en aquesta zona d'Àfrica només es van produir l'1% de les morts per terrorisme.
Com a resultat d'això, cinc dels deu països més afectats pel terrorisme es troben en aquesta regió, en un ránking que encapçala novament Burkina Faso malgrat que el 2024 es van comptabilitzar un 21% menys de morts i un 57% menys d'atacs. Aquest país va acumular el 20% del total de morts a nivell mundial, amb 1.532.
Al top 10 dels països més castigats el segueix el Pakistan, que ha vist deteriorada la situació en l'últim any, igual que Síria, tercer. Després, els altres dos països més castigats del Sahel, Mali i Níger, als quals segueixen Nigèria, Somàlia, Israel, l'Afganistan i, finalment, el Camerun. En el cas de l'Afganistan, l'impacte del terrorisme continua en reculada des de l'arribada al poder dels talibà l'agost del 2021 després que el país va ser el més castigat a nivell mundial durant anys.
El primer país europeu a la llista és Alemanya, al lloc 27, seguit per Turquia (32), Grècia (36), la República Txeca (39), França (40) i el Regne Unit (41). Espanya no hi apareix fins al lloc 63, amb cinc països més del continent per davant.
ESTAT ISLÀMIC, EL GRUP QUE DEIXA MÉS MORTS
Estat Islàmic i les seves filials van tornar a ser el 2024 el grup terrorista més mortífer, amb 1.805 morts com a resultat de les seves accions arreu del món, si bé aquesta dada és un 10% inferior a la de l'any anterior, quan se'n van comptabilitzar 1.996. A més, van estendre les activitats a un altre país i ja són a 22 països.
L'any passat, les autoritats van aconseguir evitar almenys 24 complots vinculats contra l'Estat Islàmic o les seves filials, inclosos cinc a Israel, quatre als Estats Units i d'altres a Turquia, Alemanya, França, Suècia i Rússia, la qual cosa va incloure atacs fallits contra els Jocs Olímpics de París i un concert de Taylor Swift a Viena, segons l'informe, que apunta que segurament es van impedir més accions, però no sempre n'informen les autoritats.
Per darrere quant a virulència se situa el Grup de Suport a l'Islam i els Musulmans (JNIM), la filial d'Al-Qaeda al Sahel, Tehrik-i-Taliban Pakistan (TTP, els talibà pakistanesos) i Al-Shabaab, la filial d'Al-Qaeda a Somàlia. En total, aquests quatre grups terroristes van ser responsables d'un 11% més de morts el 2024, amb 4.204, i estaven actius a 30 països, un més que un any abans.
TERRORISME A OCCIDENT
Pel que fa a la situació a Occident, l'índex ressalta que després del rècord de morts per terrorisme el 2016, quan hi va haver 194 morts, i el màxim d'atacs registrat un any després amb 176, tant les víctimes mortals com els atemptats s'han anat reduint. Així, entre el 2017 i 2024 el nombre d'atacs es va reduir en un 70%, fins als 52 comptabilitzats l'any passat, mentre que els morts van disminuir en un 90%, passant de 146 a 15.
La majoria dels atacs a Occident des del 2007, quan va començar a elaborar-se l'índex, van ser políticament motivats o no tenien cap motivació ideològica clara. No obstant això, tot i que es van comptabilitzar 429 atacs per motivació política, els de motivació religiosa, principalment jihadistes, van ser més letals, amb 495 morts.
Segons l'informe, consultat per Europa Press, pel que fa al terrorisme de caràcter polític, els grups d'extrema-esquerra van ser responsables de més atacs, especialment entre el 2016 i el 2022, si bé el terrorisme d'extrema-dreta va deixar moltes més víctimes mortals en el mateix període, amb 292 morts entre el 2017 i el 2024. En tots dos casos, els atacs van ser obra de persones que no estaven afiliades a un grup terrorista concret.
Precisament, aquesta és una de les tendències constatades per l'IEP: l'augment de les accions terroristes que no són atribuïbles a cap grup o ideologia concret. El 2007, el 44% de les accions terroristes es podien atribuir a un grup o organització concret, si bé aquesta dada no ha superat el 26% en l'última dècada i el 2024 es va situar en només el 8%.
Entre el 2014 i el 2023 es va produir un augment marcat en el nombre d'atacs terroristes perpetrats per individus que abraçaven una ideologia concreta --jihadisme, extrema-dreta i extrema-esquerra--, però no actuaven com a part d'un grup específic. Així, aquest tipus d'atacs van passar de representar el 20% el 2014 al 76% el 2020.
No obstant això, en els últims anys estan augmentant els atacs que no poden atribuir-se ni a un grup ni a una ideologia concretes. Així, el 2024 van representar el 65% dels atacs registrats. L'IEP admet que aquest increment es pot deure a la manca d'informació sobre alguns atacs, però també podria ser un reflex de "la incertesa social i política més àmplia".
Aquí és on entra el que es coneix com 'llops solitaris'. Segons incideix l'informe, aquesta mena de terroristes "sovint construeixen les seves ideologies pròpies ajuntant elements de diverses creences, de vegades contradictòries", i ho fan per regla general per "justificar accions violentes". "Aquest enfocament complica els esforços antiterroristes ja que converteix aquests actors en impredictibles i més complicats de perfilar".
