L'exvicepresident del Govern espanyol declararà com a imputat en la causa que va provocar el seu arrest i escorcoll fa tres mesos
MADRID, 21 jul. (EUROPA PRESS) -
L'exvicepresident del Govern espanyol, Rodrigo Rato, ha de respondre dimecres davant del jutge a les acusacions formulades per l'Oficina Nacional d'Investigació del Frau (ONIF) i la Fiscalia Anticorrupció, que apunten que va fer servir un "complex entramat societari" per cometre fins a cinc delictes fiscals, blanqueig de capitals i aixecament de béns.
L'informe l'ONIF va desencadenar fa tres mesos una denúncia de la Fiscalia de Madrid davant dels jutjats de guàrdia de plaça Castilla i la detenció durant vuit hores de l'expresident del Fons Monetari Internacional (FMI), mentre agents de Vigilància Duanera escorcollaven el seu domicili i la seva oficina al cèntric carrer del barri Salamanca de Madrid.
En aquest termini, el jutge en qui finalment va recaure la causa, Antonio Serrano-Artal i la Fiscalia Anticorrupció --a qui es va encarregar la tramitació-- han repassat els prop de 40.000 documents confiscats en l'operació.
Els indicis han conduït que el Ministeri Públic, d'una banda, descarti la comissió per part de Rato d'un aixecament de béns --suposadament comès per eludir el pagament de les fiances que se li reclamen a l'Audiència Nacional-- i, d'una altra, que posi en dubte el blanqueig de capitals. El jutge va assenyalar en una sentència dictada el passat 1 de juliol que de moment únicament veu "perfilat" el delicte fiscal.
DESPATRIMONIALITZACIÓ
La investigació va començar a partir d'una denúncia presentada davant de la Fiscalia de Madrid per l'Agència Tributària, que va demanar la detenció de l'exministre d'Economia i expresident de Bankia davant de les sospites que podria estar cometent un delicte de blanqueig de capitals i a la vista de les operacions de despatrimonialització que hauria dut a terme durant els anys 2014 i 2015. També va reclamar escorcollar el seu domicili "fins i tot amb l'autorització de la força".
En el seu informe, l'Agència Tributària --que atribuïa a Rato un patrimoni de 26,6 milions-- destacava dos presumptes riscos associats a Rato. Es tractava del presumpte impagament de diverses quotes d'IRPF per import anual superior als 120.000 euros, el mínim previst per al delicte contra la Hisenda Pública, al qual s'unia un possible delicte de blanqueig de capitals i la despatrimonialització de determinades societats durant els anys 2014 i 2015.
L'ONIF esmentava que hi havia el risc que Rato efectués transmissions de patrimoni per evitar responsabilitats pecuniàries mitjançant donacions a membres de la seva família i ampliacions de capital d'una societat opaca.
L'informe també reflectia "riscos associats a estructures societàries internacionals" i altres riscos fiscals relacionats amb factures internes per evitar el pagament a Hisenda. Es feia eco també d'un intens trànsit de divises amb altres països, que assolia els 12 milions d'euros.
El jutge Serrano-Artal interrogarà l'exvicepresident primer després d'haver pres declaració com a testimoni a la inspectora cap de l'ONIF, Margarita García Valdecasas, que va assegurar que es va limitar a signar l'informe com a responsable de l'àrea.
PARADISOS FISCALS
L'Agència Tributària ha denunciat que Rato té "un elevat trànsit financer amb països que són de risc per tenir la consideració actual de paradisos fiscals", cosa que xoca amb una activitat empresarial i professional "bàsicament nacional i escassament internacional", segons assenyalava la denúncia.
També sospita que Rato utilitzava "territoris de risc" a efectes financers i societaris i alertava que existia "una elevada facturació interna" en el seu entramat societari que "fa presumir l'emissió i recepció de factures de conveniència per evitar la tributació d'IRPF, Impost de Societats i IVA.
D'altra banda, indicava que els serveis d'assessorament prestats per l'expresident de l'FMI "hagin estat facturats a través de societats alienes a tal activitat per evitar-ne la tributació per IRPF i efectuar una escassa o nul·la tributació per l'Impost de Societats o IVA".
De tot això, l'Agència Tributària concebia en la conducta de l'expresident de Bankia "l'ànim de defraudació tributària", raó per la qual va reclamar a la Fiscalia que interposés una denúncia pels riscos d'ocultació, destrucció i dificultat en l'obtenció de proves.
