Actualitzat 29/12/2015 11:43

Rato demana que consti al processament que va tornar a Bankia els diners de les targetes

MADRID, 29 des. (EUROPA PRESS) -

L'exvicepresident del Govern espanyol i exdirector gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Rodrigo Rato, ha demanat al jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu que faci constar que va reintegrar "voluntàriament" els diners gastats amb la targeta opaca que li va lliurar Bankia a la sentència per la qual proposava que fos jutjat al costat de 65 titulars més de les 'vises' opaques.

En un escrit a què ha tingut accés Europa Press, l'expresident de Caja Madrid i màxim responsable de Bankia assenyala que la resolució judicial no individualitza les actuacions "concretes" dels 66 antics representants d'aquestes entitats financeres i adverteix que omet un element "essencial" i "imprescindible" amb el qual poder exercitar "adequadament" el seu dret de defensa.

El que passa, diu la seva defensa, és que Rato va tornar els 54.837 euros gastats amb aquesta targeta a Bankia abans que el grup, dirigit per José Ignacio Goirigolzarri, traslladés l'informe sobre les targetes a la Fiscalia i s'incoés aquesta peça separada del 'cas Bankia'.

VA GASTAR 44.217 EUROS MÉS A CAJA MADRID

Rato va gastar amb la seva targeta opaca 44.217 euros més durant l'etapa en la qual va ser a Caja Madrid, de manera que el desemborsament que ha fet puja a 99.054 euros. L'expresident de la caixa madrilenya Miguel Blesa també ha estat processat per carregar 436.688 euros a la seva targeta, i el seu número dos Ildefonso Sánchez Barcoj per gastar fins a 575.071 euros.

El jutge va dictar el passat 23 de desembre una sentència per la qual transformava les actuacions en procediment abreujat, tràmit equivalent al processament, per concloure la investigació i proposar seure a la banqueta 66 antics representants de Bankia i Caja Madrid per utilitzar les targetes opaques, que van ser emeses "sense suport contractual" i usades per a "despeses personals i pròpies", que van ascendir entre el 1999 i el 2012 a un total de 15,5 milions d'euros.

El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 4 sosté que els fets podrien ser constitutius del delicte d'administració deslleial, en el cas dels imputats que van ocupar càrrecs als Consells d'Administració de les dues entitats (òrgans que han aprovat l'ús de les targetes), i d'apropiació indeguda a el de la resta de directius que les van utilitzar.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés