Diu que no s'ha fet "el més mínim esforç" a acreditar el risc que ha suposat per a l'Estat els missatges publicats
MADRID, 2 maig (EUROPA PRESS) -
El raper Pablo Rivadulla, conegut artísticament com Pablo Hásel, ha demanat que se l'absolgui de la condemna de dos anys de presó pels delictes d'enaltiment del terrorisme i injúries i calúmnies contra la Corona i Institucions de l'Estat i ha considerat que dos dels tres membres del tribunal de l'Audiència Nacional que el va jutjar no gaudeixen de la imparcialitat suficient pels seus vincles amb la Guàrdia Civil i la Falange.
En un recurs interposat anta la Sala d'Apel·lacions de l'Audiència Nacional i al qual ha tingut accés Europa Press, el cantant manifesta que és "del més pur sentit comú" que la magistrada ponent Concepción Espejel no gaudeix de l'objectivitat per jutjar-lo perquè està casada amb un coronel de l'Institut Armat i condecorada amb ordres que promouen la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.
El raper va tornar a asseure's en el banc dels acusats el passat 1 de febrer per difondre al seu perfil de Twitter --que compta amb més de 101.000 seguidors-- més de 60 missatges entre els anys 2014 i 2016 en els quals va enaltir membres d'ETA i va acusar la Policia Nacional, de "mercenaris de merda" i la Guàrdia Civil de torturar i disparar a 15 immigrants morts a El Tarajal (Ceuta) el febrer del 2014.
Per això la seva defensa considera que la "relació d'afinitat" que manté la magistrada Espejel amb l'Institut Armat "entra en col·lisió" amb les manifestacions de Pablo Hásel i que, segons recull la sentència condemnatòria, "al·ludeixen a la necessitat d'anar més enllà en un comportament violent, fins i tot amb la utilització del terrorisme".
En el seu recurs, el raper també qüestiona l'objectivitat d'un altre integrant del tribunal, el magistrat Nicolás Poveda, perquè diu que anteriorment ha militat en la Falange espanyola. "Hásel s'identifica públicament en les seves cançons com a comunista i antifeixista, és a dir, en sentit diametralment oposat al pensament falangista", exposa.
LA RESOLUCIÓ; UNA "CENSURA" DE LES SEVES IDEES
Igualment nega que hagi comès delicte d'enaltiment del terrorisme amb els missatges publicats al seu compte de Twitter en els quals va enaltir la figura de membres d'ETA, com és el cas de l'antic cap militar de la banda terrorista, el difunt Joseba Arregi, de qui va dir que va morir torturat per la Policia i dels GRAPO com Isabel Aparicio, detinguda a l'octubre del 1979 i "exterminada per comunista", segons les seves publicacions.
"La sentència no ha fet el més mínim esforç a acreditar què risc ha suposat per a l'Estat o la població els missatges publicats, aproximant-se la resolució a una censura de les seves idees més que a un acte protector de la població. Totes les referències que fa són en abstracte a la lluita o la mobilització general", exposa la seva defensa en el recurs.
Respon d'aquesta manera al tribunal que el va condemnar a dos anys de presó i que va resoldre que comentaris tals com 'les manifestacions són necessàries, però no suficients, donem suport a aquells que han anat més enllà' equivalen a deixar la protesta pacífica i s'emmarquen dins d'una "actuació violenta" i una "lloança" als a dalt esmentats "consignant-los com a referent de conducta".
MANIFESTACIONS PROVADES
Del delicte d'injúries a la Corona per la seva cançó 'Juan Carlos el Bobón', la seva defensa assegura que les manifestacions sobre el rei emèrit queden provades en estar recollides en diferents mitjans de comunicació i destaca la "paradoxa" que el procés penal es dirigeixi no contra l'autor d'aquests fets sinó contra qui opina sobre ells.
Hásel es va referir en les seves lletres al rei Joan Carles com un 'borratxo tirà capitost mafiós i puter'; expressions totes elles que per al tribunal no es queden en una mera reivindicació política sinó que tenen la intenció d'injuriar, insultar i menysprear la monarquia i els seus integrants.
En resposta, la seva defensa assegura que existeixen aspectes foscos de la Casa Reial que són mereixedors de retret social i que no sembla desgavellat que escrigui sobre aspectes de la seva vida privada de la qual ja prèviament s'havien fet ressò alguns periodistes.
El lletrat del raper català també retreu als magistrats del tribunal que manifestessin en la seva sentència que les opinions abocades per Hásel es feien "sense més acreditació que les seves pròpies paraules".
VOLUNTAT CONDEMNATÒRIA
"Es tracta, al seu parer, d'una voluntat condemnatòria que s'explica des del "desconeixement de la realitat social espanyola o des de la intencionalitat de cohibir i censurar opinions polítiques dissidents de les quals tinguin els magistrats sentenciadores", resa el recurs.
"La sentència edifica el seu argumentari com si el meu mandant fos un calumniador serial, un inventor de fets repudiables comeses per l'Estat. Per a la Sala no existeixen tortures policials, no existeix la corrupció en les persona que integren la Corona, no existeixen les morts a les mans de les Forces de Seguretat i, el que és pitjor, no existeix el dret a expressar el repudi", afegeix el recurs.
A més, de la sentència recorreguda, el raper suma una altra condemna del tribunal Suprem de dos anys de presó també pel delicte d'enaltiment del terrorisme, per la qual cosa, en cas d'adquirir fermesa aquesta última resolució, acumularia una pena de quatre anys de presó.
