Actualitzat 30/11/2020 17:48

Ramon Térmens critica els "abusos policials" als CIE en la pel·lícula 'La dona il·legal'

Els actors Isak Férriz i Yolanda Sey davant del cartell de la pel·lícula 'La dona il·legal' de Ramon Térmens
EUROPA PRESS

"El cas de George Floyd va tenir repercussió perquè una càmera ho va gravar", assegura

BARCELONA, 30 nov. (EUROPA PRESS) -

El cineasta Ramon Térmens ha denunciat els "abusos policials" als centres d'internament d'estrangers (CIE) d'Espanya en el film 'La dona il·legal', que es podrà veure a partir de l'11 de desembre als cinemes.

En una entrevista d'Europa Press aquest dilluns, Térmens ha explicat que la pel·lícula pretén reflexionar sobre què es fa "en situacions d'injustícia", obrir un debat i apel·lar l'espectador perquè actuï.

'La dona il·legal' explica la història d'un advocat d'immigració al qual li canvia la vida radicalment quan una clienta apareix morta en estranyes circumstàncies en un CIE.

L'han escrita Térmens i Daniel Faraldo, que també és el protagonista, i actua al costat d'Isak Férriz, Yolanda Sey, Boris Ruiz, Montse Germán, Ángels Bassas, Gorka Lasaoesa, Klaudia Dudová, Raquel Camón i Adeline Flaun.

GEORGE FLOYD

La idea del film va sorgir fa quatre anys, segons ha explicat el director, però s'estrena en un moment en què la violència és actualitat, sobretot arran de l'assassinat de George Floyd en mans d'un agent de policia als Estats Units.

Térmens ha assegurat que hi ha abusos als CIE, i que si no se'n parla ni es denuncia és perquè no hi ha càmeres que ho mostrin, una cosa que vol corregir amb el seu cinema: "El cas de George Floyd va tenir repercussió perquè una càmera que ho va gravar."

També ha explicat que a Espanya "hi ha 14 morts sense aclarir, sense judici i sense culpables", segons ell, als CIE.

LLUITA O RESIGNACIÓ

La pel·lícula planteja una dicotomia entre la lluita i la resignació, i suposa "un viatge" per al protagonista cap a la lluita i l'acció política, segons ha explicat.

El títol del film fa referència a allò que Térmens considera una contradicció, i és una crítica a la nomenclatura que reben els immigrants en situació irregular: "Qualificar les persones d'il·legals els treu humanitat, els rebaixa la categoria", ha dit.

FILOSOFIA I CINEMA

Térmens va estudiar cinema i filosofia, i assegura que la formació en filosofia té una importància vital en la seva carrera com a cineasta: "Crec que el cinema és el mitjà que pot arribar més profundament a la psique humana: quan mires la pantalla gran en la foscor, amb imatges que t'interpel·len, no tens escapatòria".

Ha explicat que procura que cadascuna de les seves pel·lícules sigui "una aposta moral" i que també vol que el seu cinema serveixi com una eina de transformació social, com també un recurs per generar debat.

És per això que s'ha decantat per fer pel·lícules socials, crítiques o morals, segons ha explicat, i "aquesta ho és especialment", seguint l'exemple de cineastes com Costa-Gravas, Ken Loach o Oliver Stone, alguns dels seus referents.

Amb tot, també ha remarcat que la pel·lícula és entretinguda, i que pretén que l'espectador s'emporti el film a casa.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés