BARCELONA, 8 nov. (EUROPA PRESS) -
El catedràtic Ciència Política i president del Comitè d'Experts de la Reforma de l'Administració (Cetra), Carles Ramió, ha augurat que "poden sorgir moltes resistències" a modificar la forma d'accés i nomenament dels directius públics de la Generalitat pel fet que, en ser nomenats per representants d'un partit polític, solen haver d'aportar part del seu sou a les arques del partit, entre altres motius.
En una entrevista d'Europa Press, ha afirmat que es tracta d'una mala pràctica que danya a l'administració pública, i ha considerat que els directius han de ser retribuïts pel treball que realitzen, perquè ja és suficientment complicat i existeixen pocs incentius a acceptar aquest tipus de càrrecs: "És una desprofesionalització i genera descrèdit", ha valorat.
Ramió ha encapçalat un grup de prop de 70 experts que ha lliurat aquesta setmana al Govern un document amb 50 propostes de reforma de l'administració pública, entre les quals es troben la reforma d'uns 170 tràmits, la incorporació de la Intel·ligència Artificial (IA), canvis en l'ocupació pública, a més de la reforma de la direcció pública professional.
Aquesta proposta, que el Govern ha acceptat i iniciat la seva elaboració normativa, contempla que els directors generals puguin seguir sent triats des del plànol polític, però després de la selecció de 3 candidats per part d'un organisme independent; i que els sotsdirectors generals no siguin de lliure designació, sinó que segueixin sent funcionaris que passin per un "procés meritocràtic" de selecció que acrediti les seves competències.
"El que no és normal, i Espanya i Catalunya són una excepció entre els països més avançats, és que quan existeix un canvi polític o un simple canvi de càrrecs de ministre o de conseller, canviïn tants directius, centenars o fins i tot milers, que tenen un rol professional o tècnic", ha afirmat.
"Fa falta majoria parlamentària", ha apuntat Ramió, que ha explicat que ja s'ha reunit amb alguns grups del Parlament per explicar el plantejament, i ha detallat que és una reforma que significaria modificar la forma d'elecció i accés d'un miler de llocs de direcció de la Generalitat.
FINANÇAMENT DELS PARTITS
Ha augurat que aquesta reforma els pot costar molt als partits pel fet que deixarien de rebre part d'aquests sous, i ha afegit: "Si resulta que no arriben a fi de mes, potser hem d'incrementar-los el finançament públic. Els partits polítics són un instrument bàsic del nostre sistema. Han d'estar retribuïts de forma suficient i correcta, però que no es retribueixin per canals heterodoxos".
Ha dit que aquesta és una reclamació unànime entre organitzacions sindicals, empresarials i el tercer sector, i que ha penetrat en la societat, que a més hi ha estudis que demostren que amb major estabilitat dels directius professionals s'ofereixen millors serveis públics, i que oposar-se a això és anar "en contra de la història".
"Resistir-se ara és un pèssim moment. Fins ara s'havien resistit i fet moltes impostures per no incorporar-ho. Lògic, perquè a ningú li agrada lligar-se de mans. Però és un clam. Una vegada has guanyat la batalla social, han de respondre. No pots anar en contra dels temps i de la història", ha sostingut.
NOVA OCUPACIÓ PÚBLICA
Un altre gran bloc de la reforma proposada pels experts de Ramió és modificar l'accés a l'administració pública i les oposicions mitjançant un nou model de selecció menys basat en processos memorístics i més en competències: "És un model socialment injust. Qui pot permetre's després d'acabar el seu grau i el seu màster estar estudiant 1 any, 2, 4 o fins i tot 7?".
Ha dit que el format actual a Catalunya i Espanya és molt diferent al d'altres països, però que la reforma ha de mantenir el caràcter meritocràtic, i que serà una forma a més de captar a talent jove: "Tenim una piràmide demogràfica en l'administració molt envellida i en els propers 10 anys es jubilarà prop del 50% de les empreses públiques", ha advertit.
Per Ramió, la reforma del directiu públic professional i de l'ocupació pública són reformes profundes de l'administració, però també han plantejat mesures que implicarien "una simple actualització" i que ja estan en marxa, com la millora dels tràmits, l'administració digital, i qüestions tecnològiques com la introducció de la IA i de gobernança de dades, aquests dos últims aspectes més difícils tècnicament, segons ell.
CANVIS PER Al CIUTADÀ
Ramió ha detallat que, si el Govern segueix la guia dels experts, en 2026 la ciutadania ja hauria de notar millores en alguns tràmits, i que el 2027 ja s'haurien d'haver aprovat eixos referents a l'adreça pública professional i l'ocupació pública, encara que ha afirmat que es tracta d'un procés "incremental i gradual".
Ha dit que es tracta d'un canvi profund, i que les seves propostes han de servir a la Generalitat per preparar-se pel 2040: "Ens ha atropellat la demografia, que era una cosa molt evident. Ha incrementat la població a Catalunya el 38% en 25 anys", i ha assenyalat que per llavors, Catalunya tindrà 9 milions de ciutadans i una població més envellida.
Malgrat l'escepticisme general que hi ha hagut sempre sobre aquest tema, Ramió s'ha trobat a un Govern que ha donat "màxima rellevància política i s'ha compromès molt explícitament" amb la reforma, per la qual cosa creu que en aquesta ocasió, sí que es notaran els canvis.
"En les grans administracions, no hi ha hagut reforma alguna des de la democràcia. L'última gran reforma va ser a la fi dels anys 50, en ple franquisme. Que en 70 anys no canviï de forma profunda a l'administració pública és una cosa molt estranya, com si el país fos el mateix", ha assenyalat.
