MADRID 10 abr. (EUROPA PRESS) -
El president del Govern, Mariano Rajoy, ha valorat aquest dimecres el rescat de la UE a Xipre i ha afirmat que si ja hi hagués en funcionament una "unió bancària verdadera" no hauria calgut arribar a aquest punt, perquè "el sector financer hauria estat supervisat externament".
Així s'ha pronunciat davant del Ple del Congrés, en què ha retut compte del Consell Europeu dels passats 14 i 15 de març, en una intervenció amb què ha aprofitat també per fer referència a la crisi xipriota que, "tot i que no ha estat tractada al Consell, és d'interès indubtable", segons ha dit.
Segons el parer del president, la crisi de Xipre "sembla que ja està canalitzada", tot i que ha enviat als països de l'Eurogrup un "missatge clar: la necessitat de donar més velocitat a la unió bancària" perquè "si estigués en funcionament avui no s'estaria parlant d'una crisi financera" al país mediterrani.
"Si haguéssim tingut en funcionament una unió bancària verdadera, el cas de Xipre no s'hauria produït perquè el sector financer hauria estat supervisat externament i el mecanisme de resolució seria predictible i homogeni amb la resta de països de la UE", ha insistit.
SISTEMA BANCARI "HIPERTROFIAT"
A continuació, Rajoy ha recordat que Xipre, amb 860.000 habitants i una renda per càpita d'uns 20.800 euros anuals, tenia fins ara un sistema bancari "clarament hipertrofiat" que suposava "vuit vegades el PIB (17.800 milions), quan el fet normal és que la relació sigui de dos o tres vegades la riquesa nacional".
Aquesta situació havia portat a un sistema en què els dipòsits dels no residents fossin superiors als dels ciutadans xipriotes, cosa que "unida a les operacions escassament ortodoxes dels dos bancs principals", va provocar una crisi del sistema i el tancament dels mercats internacionals, amb la consegüent impossibilitat de finançar el deute.
En aquestes circumstàncies, Xipre es va veure obligada a demanar ajuda a la Unió Europea per valor de 17.000 milions d'euros. "És semblant a si Espanya hagués sol·licitat per a la reestructuració financera més d'un bilió d'euros", ha exemplificat. Tot i que la primera opció va ser rebutjada pel Parlament xipriota, el 25 de març passat es va arribar a una solució "acceptable" tant per al país com per al conjunt de la UE.
I també per a Espanya, tenint en compte que les "pèrdues es concentren en les inversions de més volum, més vinculades al negoci especulatiu, mentre el petit estalviador no suporta pèrdues", un punt fonamental per al Govern de Rajoy, tenint en compte que la protecció dels dipòsits fins a 100.000 euros "no s'ha de qüestionar per seguretat i per credibilitat".
POSITIU PER A TOTS
A més, per a Rajoy aquest acord fa que Xipre sigui "viable" dins de la moneda única, "tot i que haurà d'afrontar un canvi radical en el seu model econòmic" i a més creu que aquesta solució té en compte que "el problema del sector bancari xipriota és diferent de qualsevol altre país, per la qual cosa aquesta solució és extraordinària i única", segons ha subratllat, criticant les "declaracions desafortunades" del president de l'Eurogrup insinuant que serviria de model per a altres intervencions.
En aquest sentit, el president ha destacat que per "mantenir la confiança" internacional "no només cal prendre decisions adequades", sinó també "mantenir un grau alt de coordinació, eficiència i transparència entre totes les parts". "La UE i la zona euro han de millorar i aprendre d'aquesta experiència", ha dit, avisant que fer declaracions que no siguin "prudents, precises i ajustades als acords" acaba generant dubtes al voltant del futur de l'euro, cosa que "perjudica a tothom".
Finalment, Rajoy ha opinat que l'ajuda concertada hauria de ser "suficient per actuar com a tallafocs" i contribuirà a "donar seguretat i credibilitat a la moneda única", posada en dubte una cop més. A més, segons la seva opinió, es tracta d'un rescat ajustat a la realitat que evita el risc de provocar la sortida de Xipre de l'euro, amb "conseqüències impredictibles per a la resta" que provocaria un "acord insuficient", però sense "recompensar les males pràctiques bancàries", que hauria comportat un "acord molt generós".
