Sáenz de Santamaría explicarà el 155 el dia 18 i tancarà un curs marcat per la crisi catalana
MADRID, 10 des. (EUROPA PRESS) -
El Senat celebrarà els propers dies 12, 13 i 14 de desembre l'últim Ple de l'any, que servirà per tancar el període de sessions, i que no comptarà amb la presència del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy. Malgrat que segueix la tradició de sotmetre's al control de l'oposició una vegada al mes a la Cambra alta, durant aquest any Rajoy se l'ha saltat en quatre ocasions, gairebé la meitat de les vegades.
Rajoy unirà l'absència del mes de desembre a les registrades a l'abril, juny i octubre. En la seva primera falta, quan es va saltar la cita en el Senat en coincidir amb un viatge oficial al Brasil i a l'Uruguai, el Govern va assegurar a la Cambra que es buscaria una data per compensar aquesta absència, cosa que encara no s'ha substanciat.
Al juny va sumar la seva segona falta, mentre que a l'octubre degut la tramitació en el Senat de l'article 155 es va cancel·lar la sessió plenària en què estava prevista la presència del president. La decisió de traslladar al mes de novembre el segon ple de desembre, per no coincidir amb la campanya electoral a Catalunya, fa que Rajoy acabi l'any amb quatre absències.
El president s'ha sotmès al control del Senat en cinc ocasions, per la qual cosa l'absentisme del president arriba aquest any al 44 per cent, fet que li ha retret la oposició. Rajoy va decidir reprendre el costum que va iniciar l'expresident socialista José Luis Rodríguez Zapatero d'acudir una vegada al mes al Senat per respondre les preguntes de l'oposició. Mitjançant aquesta fórmula el cap de l'Executiu està present en un Ple dels dos que estan previstos al mes, i contesta a tres preguntes parlamentàries dels grups.
En l'últim Ple de l'any, els grups centraran el debat en el finançament de les autonomies perquè així PDeCAT i ERC puguin preguntar pel dèficit fiscal de Catalunya o l'impacte en els comptes de la Generaltiat del cobrament retroactiu de l'IVA de les subvencions públiques. Mentre, Unidos Podemos preguntarà a l'Executiu sobre la transferència de fons a les Comunitats Autònomes amb càrrec al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA).
L'ANY DE L'APLICACIÓ DEL 155
Aquest Ple tancarà el període de sessions que serà recordat per l'aprovació de l'autorització al Govern per intervenir les institucions catalanes en ple procés sobiranista. Finalment la Mesa del Senat va decidir crear una comissió 'ad hoc' per debatre el 155 fusionant la Comissió General de Comunitats Autònomes i la Comissió Constitucional.
Aquesta comissió conjunta està presidida pel president del Senat, Pío García Escudero, i formen part d'ella expresidents autonòmics com Alberto Fabra, Pedro Sanz, Juan Jose Lucas o Luisa Fernanda Rudi, i a l'actual mandatari de Melilla, Juan José Imbroda. Una vegada aplicat el 155, aquest fòrum fa el seguiment del seu desenvolupament i comptarà amb la compareixença de la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, el proper dia 18 de desembre.
Aquesta mesura, adoptada per vegada primera en la història democràtica d'Espanya, es va tancar en el termini d'una setmana i després d'uns dies d'estudi de documentació així com dels requeriments que va donar l'expresident, Carles Puigdemont, qui va mantenir fins al final la intriga sobre si es personaria en el Senat per defensar la seva postura. Al final va acudir el delegat de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell, qui no va poder presentar les al·legacions per no ser membre del Govern.
El Ple va aprovar per 214 vots a favor, el 81 per cent de la Cambra alta, l'autorització al Govern per aplicar mesures extraordinàries a Catalunya a l'empara de l'article 155 de la Constitució. 47 senadors van votar en contra i es va registrar una abstenció, durant la votació es van absentar els senadors socialistes José Montilla i Francesc Antich, expresidents respectivament de Catalunya i de Balears.
ANDER GIL, NOU PORTAVEU DEL PSOE
En el si del PSOE es va registrar un nou canvi de portaveu, assumint Ander Gil la veu socialista en el Senat. A la victòria al maig de Pedro Sánchez en la carrera per la secretaria general el va seguir l'elecció al juny de Gil, en substitució de Vicente Álvarez Areces que va arribar de la mà de la Comissió Gestora que es va posar al capdavant del PSOE, després de la destitució de Sánchez en el comitè federal socialista de l'1 d'octubre del 2016.
Abans del conegut Comitè Federal va ocupar el càrrec de portaveu Oscar López, que va ser relegat dels llocs de responsabilitat en el marc de la lluita interna en el PSOE. Cas similar al de senadors de reconegut caràcter 'pedrista' com el propi Ander Gil o l'asturiana María Luisa Carcedo, que després del retorn de Sánchez han tornat a la primera línia en el Senat.
Durant el mig any de Gil com a líder de l'oposició en el Senat el seu paper ha estat condicionat al debat sobre la situació a Catalunya i el recolzament del PSOE a les mesures del Govern per frenar el procés sobiranista.
COMISSIÓ SOBRE EL FINANÇAMENT DELS PARTITS
El passat mes d'abril el PP en el Senat va impulsar la creació d'una comissió d'investigació sobre el finançament dels partits polítics, un fòrum que ha aixecat les crítiques de l'oposició ja que la consideren una reacció a la comissió organitzada al Congrés centrada exclusivament en els comptes 'populars' i el seu suposat finançament il·legal.
Per això, els grups de l'oposició han creat un front comú i han boicotejat totes les sessions de la comissió, que fins al moment ha cridat a declarar extresorers socialistes, a responsables dels comptes de Podemos i Ciudadanos. A més de banquers i a figures públiques com el fundador de Podemos, Juan Carlos Monedero, i el periodista Eduardo Inda. Al novembre van acabar les compareixences, que s'espera que es reactivin a partir de febrer.
Sense aspectes que PSOE, Unidos Podemos, Ciudadanos, PNB, ERC i PDeCAT tornin al fòrum, la comissió, dominada pel PP, planteja cridar a comparèixer a opositors veneçolans com Freddy Guevara o l'exfiscal general Luisa Ortega perquè expliquin els suposats vincles entri Podemos i el govern de Veneçuela.
